Quatre imatges per a la història de Barcelona

Els Jocs Olímpics, l'incendi del Liceu, la inauguració de la Torre Agbar i una imatge premiada, Javier de la Rosa menjant-se un entrepà a la presó. Són quatre fotografies que han marcat la història d'una ciutat i també d'un diari.

El 1986, ara fa 30 anys, la cinquena va ser la bona. El Comitè Olímpic Internacional (COI) designava Barcelona seu dels Jocs Olímpics del 1992. La capital catalana va aconseguir 47 vots davant dels 29 de París. Així, a les 13.30 del 17 d'octubre del 1986, Joan Antoni Samaranch, que era el president del COI, va oficialitzar la notícia. Han estat els primers Jocs, i de moment els únics, per a Espanya. La ciutat havia presentat la seva candidatura en quatre ocasions. Joan Sánchez, responsable de fotografia, va captar la imatge que il·lustra aquest article a la piscina municipal de Montjuïc, que mira a la ciutat, durant els entrenaments. “A partir de la il·lusió col·lectiva, Barcelona va combatre tant els escèptics com els crítics, i no només va aconseguir ser el centre del món, sinó que la fascinació que va provocar l'esdeveniment va canviar a partir de llavors la concepció dels Jocs”, va escriure Ramon Besa, redactor en cap d'esports. No només la concepció dels Jocs, sinó també de la ciutat i del diari. La redacció d'esports de Madrid es va traslladar a Barcelona i durant més de tres setmanes van treballar plegats. Un equip des de la Vila Olímpica i un altre, més nombrós, des de la seu del diari, llavors situat a la Zona Franca.

“La sala, l'escenari i les llotges del Gran Teatre del Liceu de Barcelona no són més que una ruïna que fumeja, una gran brasa carbonitzada. Un virulent incendi a l'escenari, causat per l'espurna incontrolada d'un bufador, va dissoldre el 31 de gener del 1994 l'interior del coliseu operístic en una tempesta de foc de rivets wagnerians. La destrucció és tan completa que el pati de butaques, convertit en un solar abrasat, no té més sostre que el cel. El foc, que es va iniciar a les onze del matí, quan una escola visitava l'edifici, no va produir víctimes, a excepció del treballador que feia la soldadura, que va patir cremades lleus, i dos bombers intoxicats pel fum. Les institucions han acordat reconstruir el Liceu tal com era”. Així ho explicava en aquestes pàgines Jacinto Antón. Cinc anys després, el teatre barceloní reobria les portes amb dues plaques, una d'elles amb els noms de totes les persones i institucions que van contribuir en la reconstrucció del teatre. El judici per l'incendi va finalitzar l'any 2000 sense aclarir les causes que van provocar el sinistre i amb l'evidència que el coliseu líric de Barcelona no tenia un sistema efectiu de seguretat.

Va néixer en boca de tots i es va convertir en la icona moderna de la ciutat canviant el seu skyline per sempre: la torre Agbar, de Jean Nouvel. “El nostre objectiu era donar a la ciutat un regal que servís com a símbol de la Barcelona del segle XXI. És evident que un immoble així genera comentaris de tota mena. Per la seva singularitat arquitectònica no només s'ha convertit en un monument de la ciutat, sinó que ha contribuït a conformar el nou skyline de Barcelona”, explicava el 2005 Àngel Simón, director general del Grup Agbar. La torre, inaugurada el 2005, es convertirà pròximament en un hotel de gran luxe. “Inevitablement híbrida, aquesta gruixuda i gegantina columna culminada per una cúpula corona una Barcelona cada vegada més globalitzada i anònima, genèrica i cosmopolita”, relatava l'arquitecte Josep Maria Montaner en aquest diari el gener del 2005.

La foto del financer Javier de la Rosa menjant-se un entrepà a la presó, de Carles Ribas, publicada a la primera pàgina d'EL PAÍS el 23 d'octubre del 1994, va merèixer quatre guardons del màxim nivell professional: el del Club Internacional de Premsa, el Premi Fotopress, l'Agustí Centelles i l'Ortega y Gasset. Aquesta imatge es va fer quatre dies després que el jutge Joaquín Aguirre ordenés l'ingrés a la presó del financer. El que va ser considerat “empresari exemplar” pel llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, va entrar a la presó acusat dels delictes d'apropiació indeguda per la seva gestió al capdavant de Grand Tibidabo —de la qual el jutge va assegurar que s'havia buidat una quantitat que rondava els 10.000 milions de pessetes— i de falsedat. Aquella foto del financer, entre barrots, menjant-se un entrepà, va ser bastant més que una instantània impactant, explica Blanca Cia.