Chomsky: “La crisi dels refugiats és la crisi moral d’Occident”

El lingüista i activista nord-americà Noam Chomsky va advertir aquest dissabte que la “crisi dels refugiats és la crisi moral d’Occident”. En una conferència pronunciada a Barcelona davant més de 1.500 persones, el professor emèrit del Massachusetts Institute of Technology (MIT) va desgranar les raons històriques, polítiques i econòmiques que han anat augmentant els desplaçaments de refugiats al món, i va avisar que aquest fenomen seguirà creixent pels “efectes del canvi climàtic”. Chomsky també va fer referència al candidat republicà a la presidència dels EUA, Donald Trump. “És consistent en poques coses. Una d’elles és portar el món cap al desastre al més ràpidament possible”, va afirmar amb rotunditat.

Chomsky va impartir ahir la conferència “Crisis de la immigració” en el marc de l’Annual Guest Lecture 2016 d’UNU-GCM, l’Institut d’Investigació de la Universitat de les Nacions Unides sobre Globalització, Cultura i Mobilitat. La seva visita va suscitar una gran expectació a la capital catalana. Poques hores després d’obrir-se el termini d’inscripcions, es van esgotar les 400 places disponibles, fet que va obligar a canviar la ubicació de l’Auditori de la Universitat Pompeu Fabra al Palau de Congressos, amb una capacitat per a 1.500 persones. I així i tot, fonts de l’organització van explicar que més de 3.000 persones es van quedar sense l’oportunitat de sentir Chomsky en directe.

El filòsof no va defraudar l’auditori i va criticar amb duresa les polítiques occidentals respecte a la immigració i l’acolliment de refugiats. Especialment les del vell continent. “Europa sempre ha estat més racista que els Estats Units”, va dir en un moment de la xerrada. Chomsky, que acaba de publicar ¿Quién domina el mundo? (Ediciones B), va arrencar amb unes paraules del papa Francesc: “Els refugiats no són un perill, sinó que estan en perill”. Per acostar el problema a l’auditori, l’intel·lectual nord-americà es va valer d’un informe publicat per El País per recordar que gairebé 4.000 immigrants han mort aquest estiu al Mediterrani. Aquestes morts, va denunciar, posen contra les cordes en el terreny moral les societats desenvolupades, que al seu judici són les que “més capacitats tenen per ajudar els qui es troben en greu perill” i alhora les que “més responsabilitat” han tingut en aquestes crisis.

Camps de refugiats al Líban i Turquia

Chomsky va furgar en les raons que, al seu judici, hi ha darrere de les contínues crisis migratòries i de refugiats que viu avui Europa, que van des del colonialisme del segle passat fins a les intervencions a l’Iraq o a Líbia, el conflicte dels quals es va resoldre, va sostenir, sense tenir en compte els suggeriments de la Unió Africana. El lingüista, de 87 anys, va carregar contra la política europea d’acolliment i la va contraposar amb el paper que estan desenvolupant països en desenvolupament en aquesta crisi de dimensions “colossals”. “El país més afectat per aquest fenomen és el Líban, on els refugiats ja són el 40% de la seva població”, va recordar Chomsky, que va afegir que Jordània o Kenya segueixen absorbint grans quantitats de desplaçats que viuen “amuntegats” en els “camps de refugiats més grans del món”. També va destacar el paper de Turquia, que acull 2,5 milions de refugiats que fugen dels “horrors de Síria”. Quant a aquest últim país, Chomsky va defensar negociar els “assentaments amb diplomàcia” en lloc de limitar-se als altos el foc, i va advocar per un “govern de transició en el qual haurà de participar el govern d’Assad”.

En aquest punt, Chomsky es va detenir per denunciar l’actitud d’Europa, que va titllar d’“hipòcrita”. “Pressiona Turquia perquè aculli més refugiats, de manera que aquests no s’acostin a les seves fronteres. I no sóc seguidor [del president turc] d’Erdogan”, va recordar. L’intel·lectual va carregar contra la “pròspera França” per desmantellar el camp de Calais i, amb ironia, va ressaltar els “gestos de compassió occidental” del Regne Unit, que ha permès que cent nens hagin pogut ser acollits “saltant-se procediments complexos per demostrar els nobles principis de la civilització occidental”.

Però el problema, segons va afirmar, tot just ha començat, per la qual cosa va demanar un canvi d’actitud. “Hauríem de dedicar-nos a remeiar de la millor manera possible aquest assot”, va dir, amb ajudes econòmiques i “donant-los la benvinguda”, la qual cosa va considerar fàcil si hi ha “voluntat”. Perquè, va considerar, les migracions aniran en augment a causa del canvi climàtic. I de fet, uns 25 milions de persones ja queden desplaçades cada any per catàstrofes naturals provocades, en part, per l’escalfament global.

L’ascens del populisme als EUA i Europa

En les preguntes dels assistents, Chomsky també es va referir a les eleccions dels EUA. El lingüista va donar suport al candidat a la presidència per al Partit Demòcrata Bernie Sanders, però recentment ha afirmat que votarà per Hillary Clinton per aturar l’ascens de Trump. Ahir va criticar amb duresa el candidat republicà, de qui va dir estar sorprès per les vegades en les quals ha dit que vol “portar el món al desastre al més ràpidament possible”. Chomsky va lamentar que Trump segueixi negant el canvi climàtic i que aposti per derogar la legislació mediambiental i incrementar l’ús de combustibles, però també per rebaixar impostos a les grans corporacions i augmentar la despesa en Defensa. Però es va mostrar especialment preocupat per si la “possibilitat” d’una guerra nuclear hagués de ser gestionada per Trump.

Sobre l’ascens del republicà, Chomsky va recordar que no es tracta d’un cas aïllat al món, i va recordar la pujada de l’extrema dreta i el populisme a Àustria o Alemanya. L’intel·lectual nord-americà va carregar contra les polítiques d’austeritat a Europa i els EUA. En el cas d’Amèrica del Nord, va recordar, els sous dels treballadors van caure a nivells dels anys 60. “Baixa l’esperança per a un futur millor, igual que succeeix a Europa, i això toca les institucions polítiques i financeres amb els resultats dels partits que van més als extrems i el centre desapareix”, va concloure.