Clinton i Trump descarreguen l’artilleria final als Estats clau

Els itineraris dels candidats reflecteixen els seus càlculs sobre on creuen que poden guanyar. Trump va viatjar aquest divendres a New Hampshire, Ohio i Pennsilvània. Entre dissabte i dilluns, serà el torn de Florida, Carolina del Nord, Nevada, Colorado, Iowa, Wisconsin i de nou New Hampshire, on celebrarà el seu acte final de campanya. Clinton està aquest divendres a Pennsilvània, Michigan i Ohio, i dissabte viatjarà a Florida. Dilluns, els matrimonis Clinton i Obama tancaran la campanya a Filadèlfia.

Trump compta amb un reduït grup de col·laboradors: la seva família i l'aspirant a vicepresident, Mike Pence. Clinton ha comptat aquestes setmanes amb el seu marit, l'expresident Bill, amb l'actual comandant en cap, Barack Obama, amb el vicepresident Joe Biden, amb el senador socialista i exrival a les primàries Bernie Sanders, amb la primera dama Michelle Obama… Un dream team que pocs haurien pogut somiar. A més dels mítings pels Estats clau, pot influir en el resultat la capacitat de cada candidat per treure milers de voluntaris al carrer aquest cap de setmana i cridar porta a porta per mobilitzar els seus potencials votants.

Però rarament unes eleccions es decideixen en els últims metres. L'habitual és que les tendències que s'han consolidat en els mesos anteriors es vegin confirmades a les urnes. En aquest cas significaria que Clinton derrotaria Trump. Mai, des que al juliol van aconseguir la nominació dels seus respectius partits, ha vist perillar el seu avantatge —avantatge lleu però confirmat sondeig rere sondeig— ni l'altre avantatge, el de la demografia. Aquest és un país que cada vegada s'assembla més a l'electorat demòcrata —més multicultural, més hispà— i menys al republicà, la base del qual més sòlida són els homes de raça blanca i origen europeu.

Campanya sense precedents

Però l'antipatia que provoca Clinton en amplis sectors de la població, fins i tot progressistes, la fartanera amb unes elits a les quals la candidata demòcrata està irremeiablement associada, i la novetat del fenomen Trump desaconsellen qualsevol vaticini. No hi ha precedents que permetin comparar: aquesta elecció és un experiment sobre què pot passar quan un ens estrany a la política irromp en la campanya del país més poderós del planeta.

Les notícies de l'última setmana han modificat els càlculs. El que semblava que seria un final de campanya en forma de passejada triomfal de la demòcrata fa deu dies, s'ha convertit en un compte enrere agònic. La ingerència en la campanya de l'Oficina Federal de Investigacions, l'FBI, una institució que hauria de quedar al marge dels partits, ha posat el tauler potes enlaire.

Des que fa una setmana el director de l'FBI, James Comey, va informar al Congrés per carta que els seus agents examinarien uns correus electrònics associats a Clinton, gens ha estat igual. A la carta de Comey s'han succeït filtracions des de el FBI i altres organismes per danyar als candidats.

És dubtós que aquests correus aportin informació nova sobre un cas que Comey havia donat per tancat: el de l'ús indegut per Clinton d'un servidor privat quan era secretari de Estado. Tampoc és clar el seu efecte real en els sondejos. Però el cas ha posat a la candidata demòcrata a la defensiva i ha servit als republicans per ressuscitar el fantasma dels escàndols dels Clinton: el psicodrama de casos reals i inventats que es va convertir la presidència de Bill Clinton en els anys noranta.

Trump adverteix que el cas dels emails impedirà a Hillary Clinton governar amb tranquil·litat des del primer dia. Clinton, que s'ha esforçat durant mesos per col·locar el focus sobre les flaquezas polítiques i personals de Trump, es troba ara en el paper de ser ella la que ha de donar explicacions.

Clinton confia que el seu mur de contenció —els Estats fidels a el Partido Demócrata, que tenen major pes en les eleccions— freni la possible recuperació de Trump que detecten les enquestes. I confia en el mur de contenció demogràfic: les minories. Trump confia que el seu missatge nacionalpopulista —l'afinat radar que li ha permès connectar amb les ansietats d'un sector de la població blanca que se sent menyspreat per l'elits— i la imatge de Clinton com una política que no és fiar li permetin donar la sorpresa. Al final guanyarà qui millor hagi interpretat i entès les inquietuds i els somnis del país.