Raimon, ‘finire in bellezza’

Ja no és un rumor. A partir del juny vinent Raimon penja la guitarra i abandona definitivament la professió de cantautor després de 56 anys de treball ininterromput. El mateix artista ha volgut oficialitzar aquest divendres l’anunci de la seva retirada en una roda de premsa que, no casualment, s’ha celebrat al barceloní Palau de la Música, lloc que acollirà els seus concerts de comiat, el 2017.

“Des de fa molt havia decidit retirar-me el 2016”, ha explicat Raimon, “però els canvis polítics al País Valencià han propiciat aquest retard un any”. Uns canvis que han transformat una persona non grata en el fill pròdig que ha tornat triomfalment a la seva terra, en la qual abans pràcticament no podia actuar ni pagant-se ell mateix les despeses, per recollir l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, ser nomenat fill predilecte de la seva ciutat, Xàtiva, i realitzar una gira de 20 actuacions per tot el territori que culminarà el 17 de desembre amb un concert al Palau de la Música de València acompanyat per l’orquestra i cor de la Comunitat, amb arranjaments d’Antoni Ros Marbà i Manel Camp, i dirigits per Yaron Traub. “El 2016 havia de ser un any sabàtic, però l’he pogut emprar cantant al País Valencià”.

A l’anunci, lògicament, havien de seguir les raons. Raimon les resumeix en una frase italiana: “Finire in bellezza. Crec que és millor deixar un bon record que anar deteriorant-te sobre l’escenari i que la gent ho noti. Em trobo bé de veu, fins i tot en els últims temps m’arribo a agradar quan canto. A més, sóc molt exigent amb mi mateix i fer una cançó sempre m’ha costat molt, trigo dos o tres anys a compondre’n una. El meu últim disc original és del 2011 i l’anterior del 2000. Fem comptes: el mes que ve faig 76 anys i, la veritat, no em veig amb 87 anys presentant un disc nou”. En aquest punt Raimon és taxatiu: no és una retirada amb possible marxa enrere. “Si em retiro és del tot, ni discos ni actuacions amb cap excusa. Compondre? Si faig alguna cançó i algú vol cantar-la, bé i si no també, crec que jo ja he fet la meva part”. Tampoc vol assegurar que hi hagi un últim disc amb les cançons que encara no ha estrenat. “Si hi ha prou contingut nou sí, però no és segur i ho faria durant els concerts. Entrar en un estudi una altra vegada ja no”. Raimon ha recorregut a Petrarca per arrodonir la seva explicació: “Che bel fin fa chi ben'amando more. Jo no moro però sí que us deixo estimant. Un bon final i que Petrarca em perdoni”.

D’aquí a uns mesos, Raimon s’enfrontarà a l’etern problema de tots els jubilats: Què fer amb el seu temps? “Recuperar moltes lectures, escoltar discos que no he pogut sentir, mirar el que fan altres en diferents aspectes de la música... però sempre com a espectador. Fer una vida més de ciutadà”. Ara com ara, res de memòries o projectes literaris similars. “Hauria de consultar massa coses... Quina feinada!”.

El concert del 17 de desembre serà el seu adéu del País Valencià, però Raimon ha volgut celebrar el comiat definitiu al Palau de la Música de Barcelona. “Al Palau, m’hi sento com a casa”, ha comentat. “Vaig cantar per primera vegada aquí amb més gent el 1965. Llavors cantàvem tots junts, quan ens donaven permís i sense anunciar-ho gaire. Després, al gener del 1965 ja vaig fer el meu primer recital en solitari”. Des de llavors, Raimon ha actuat 44 vegades a l’auditori modernista. “A més, Barcelona és la ciutat en la qual m’he fet com a professional”, afegeix. La seva primera actuació barcelonina va ser el 1962 en el desaparegut Fòrum Vergés, pocs mesos després de la seva estrena al bar valencià Casa Pedro. “Aquí vaig trobar una resposta molt positiva, i en molts àmbits, de gent molt diferent. La meva carrera professional, la hi dec a Barcelona”.

Els dotze concerts de comiat ocuparan tots els caps de setmana de maig del 2017, tot i que les entrades ja són a la venda. Sobre aquest punt, Joan Oller, director general del Palau, va voler enviar un missatge d’advertiment als compradors: “Que adquireixin les entrades a les taquilles del Palau o a la nostra pàgina web, i només aquí, perquè sabem que en altres pàgines web s’estan oferint entrades a preus molt més alts”. Les entrades no superaran els 40 euros. “La idea era fer bastants concerts i a un preu assequible perquè tothom que ho desitgi hi pugui assistir”.