Aquest és el nou Govern de Mariano Rajoy

Soraya Sáenz de Santamaría és als seus 45 anys la dona amb més poder d’Espanya i una de les dones amb més influència política d’Europa. Santamaría procedeix d’una família de classe mitjana de Valladolid, de dretes, amb una mare que li va que recomanar que si algun dia es dedicada a la política havia d’intentar assemblar-se a la polèmica exalcaldessa de València, Rita Barberá.

Zoido accedeix a la cartera d'Interior, després de perdre l'alcaldia de Sevilla a les passades eleccions municipals. Un pacte entre les forces d'esquerres va desbancar al dirigent popular, un dels suports més importants de Rajoy a Andalusia.

Guindos (Madrid, 1960) repeteix en el ministeri, com era d'esperar. I de la mà de Juncker, per cert, protagonista d'una de les fotos de la passada legislatura: el cap de la Comissió d'Europea va agafar del coll a un sorprès ministre en plena negociació del rescat espanyol.

La número 1 en totes les quinieles sobre el Govern de Mariano Rajoy serà finalment ministra. Dolores de Cospedal (Madrid, 1965) va ser presidenta de Castella-La Manxa, vell bastió socialista, entre el 2011 i el 2015, quan va guanyar les eleccions però va perdre el Govern gràcies a un pacte entre el PSOE i Podem.

La reforma laboral del febrer del 2012 passarà a la història com la més dura d’una dilatada llista de reformes laborals que no han aconseguit acabar amb l’assignatura pendent de la democràcia: l’atur. I Fátima Báñez (San Juan del Puerto, Huelva, 1967) ho farà com la presidenta que la va posar en marxa.

Íñigo Méndez de Vigo (Tetuán, 1956) fa un any i mig que va de sorpresa en sorpresa. Després de més de mitja vida dedicat a assumptes europeus, va rebre la trucada de Mariano Rajoy el juny del 2015 per substituir José Ignacio Wert.

Cristóbal Montoro (Jaén, 1950) és el ministre d'Hisenda que més temps ha estat en el càrrec. Ha ocupat la cartera en dues etapes: la primera, amb José María Aznar entre 2000 i 2004; i la segona amb Mariano Rajoy, des del 2011.

Enginyera agrònoma i llicenciada en Dret, Isabel García Tejerina ha desenvolupat pràcticament tota la seva activitat professional al Ministeri d’Agricultura, primer com a assessora de Loyola de Palacio i de Jesús Posada i, entre el 2000 i el 2004 i del 2012 al 2014 com a secretària general d’Agricultura amb Miguel Arias Cañete com a ministre.

Rafael Catalá Polo (Madrid, 21 de juny de 1961) reuneix els requisits suficients per estar al nou Govern perquè ha treballat amb Mariano Rajoy, amb Soraya Sáenz de Santamaría, amb Ana Pastor i fins i tot amb José María Aznar. És a dir, és persona de confiança de pràcticament tots els sectors de poder en el PP.

Llicenciat en Dret, va ingressar el 1983 a la carrera diplomàtica. El 2004 va ser nomenat ambaixador d’ Espanya als Països Baixos. Fins al desembre del 2011 era coordinador COREPER a la Representació Permanent davant la Unió Europea a Brussel·les. Des del 31 de desembre del 2011 ostenta el càrrec de Representant Permanent d’Espanya a la Unión Europea.

Nascut el 10 de gener del 1971 a Bilbao, l’any 2007 va ser escollit alcalde de Santander, càrrec que encara ocupava. És un dels valors del PP a qui s'atorgava major projecció política en els últims anys. Ha estat un dels pocs regidors conservadors de capital de província, juntament amb el de Màlaga, que va sobreviure a la sacsejada electoral de les municipals de maig del 2015.

El cap de l’oficina d’economia del Govern, assumeix la cartera de nova creació, fins ara incorporada a la d’Industria. La seva carrera ha anat en paral·lel a la del seu germà bessó Alberto, que precisament ha ocupat el càrrec de secretari d'Estat d'Energia a l'anterior Govern.

Dolors Montserrat Montserrat (Sant Sadurní d'Anoia, 1973) es converteix en la quota catalana del Govern. Malgrat la seva joventut i ser advocada, assumeix el Ministeri de Sanitat després d'haver saltat etapes al PP català. Va iniciar la seva carrera política a l'Administració com a regidora a l'Ajuntament de Sant Sadurní i va ser durant dues legislatures diputada al Congrés, on va arribar a convertir-se en vicepresidenta tercera. Forma part de la direcció del Partit Popular a Catalunya des de 2012, en la qual destaca per tenir un perfil més moderat i dialogant que el que representa, per exemple, Xavier García Albiol. Ha guanyat punts amb la seva participació en les negociacions amb Ciutadans per tirar endavant la investidura de Rajoy.