Barcelona premia la rabiosa novel·la negra de Dennis Lehane

Potser no han llegit Dennis Lehane (si dubten és que no ho han fet, ho recordarien), però de ben segur que no poden esborrar de la seva memòria pel·lícules basades en els seus best-sellers, com Mystic River (amb Sean Penn i Tim Robbins) o Shutter Island (dirigida per Martin Scorsese) o Desapareció una noche (amb Ben Affleck, a partir de la novel·la homònima); o fins i tot els millors capítols de la televisiva The Wire (a partir de la tercera temporada). No s'obliden fàcilment perquè hi ha una violència de fons més dura que la física, una ràbia en el rerefons dels actes. Aquesta ha estat sempre la particular marca d'aigua de les fins ara 11 novel·les que ha publicat Lehane (i els guions amb els quals va col·laborar en la sèrie de David Simon). És la punta de l'iceberg de la seva anàlisi del comportament d'una part de la complexa societat nord-americana d'avui, que ha reflectit com pocs en una particular continuïtat de la millor novel·la negra nord-americana. Motius suficients pels quals aquest dijous l'Ajuntament de Barcelona li va concedir el Premi Pepe Carvalho 2017. El guardó es lliurarà en el marc de la trobada BCNegra, que tindrà lloc del 27 de gener al 4 de febrer a la capital catalana.

Lehane va néixer el 1965 a Dorchester, en un barri –per dir-ho d'una manera políticament correcta– (especialment) conflictiu de Boston, on, com a estrats geològics, s'han anat sobreposant i suportant els duels per accedir a la cúpula del poder dels carrers entre irlandesos i afroamericans i, després, entre asiàtics i llatins.

“Aquesta vida va forjar el meu caràcter, em va ensenyar a lluitar pel que creus”, ha dit en alguna ocasió aquest homenot d'orígens precisament irlandesos. Amb tot el que això comporta: un pare de codis estrictes que són els que, d'alguna manera, mostra Patrick Kenzie, un dels protagonistes, igual que Angie Gennaro, d'una bona part de la seva producció (sis llibres): una parella de detectius privats del mateix Boston.

“És Dorchester o Boston, però els carrers de Dennis Lehane són també els nostres carrers, els nostres barris i ciutats. Llegint Dennis Lehane, com passa també amb Manuel Vázquez Montalbán, coneixem millor les nostres comunitats, gràcies a la seva capacitat narrativa i al seu domini de la paraula”, argumenta la resolució del jurat, que emparenta la tasca de l'autor nord-americà amb la del barceloní creador de l'entranyable detectiu privat.

Alguna cosa universal ha de tenir aquest retrat de Lehane perquè la seva obra s'ha traduït fins avui a 22 idiomes i ell, és clar, ha estat escollit per la revista The Hollywood Reporter un dels 25 escriptors més influents a la meca del cinema.