_
_
_
_

La UAB crea una comissió de mediació per resoldre conflictes

La rectora Margarita Arboix admet que és "preocupant" l'actitud d'alguns grups i advoca per "desterrar la violència" del campus

Jessica Mouzo
L'última nit d'ocupació del rectorat de la UAB el 2013.
L'última nit d'ocupació del rectorat de la UAB el 2013.ALBERT GARCÍA

Incidents com el d'ahir a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), quan diverses desenes d'estudiants van boicotejar una conferència, no són fets aïllats del campus madrileny. Altres universitats espanyoles viuen, de forma esporàdica, fets similars. Un exemple n’és la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i, precisament per abordar aquestes situacions, s'ha posat les piles en tasques d'intervenció i foment del diàleg i ha creat una comissió de mediació per intervenir en els conflictes.

Ahir va passar a la UAM, però no és la primera vegada que la UAB viu episodis similars. De fet, la nova rectora, Margarita Arboix, va reconèixer el dilluns que "és preocupant" l'actitud d'alguns grups d'estudiants "que no respecten la llibertat de la Universitat". "Tenim grups d'un costat i de l'altre que no respecten l'opinió de l'altre. Això crea odi i estem treballant amb ells per evitar aquestes situacions. Hem de desterrar la violència del campus", va apuntar Arboix, que va relatar casos d'amenaces escrites i boicots entre els grups enfrontats.

Així, la rectora, que compleix 100 dies en el càrrec, ha fet un gir al plantejament amb què el rectorat interactuava amb l'alumnat i ha apostat per "promoure la participació". Per fer-ho, els directius de la UAB han creat una comissió de mediació formada per tres experts preparats per intervenir davant de situacions de conflicte. El grup estarà format pel síndic de la UAB, el director del màster en mediació en l'àmbit educatiu i una professora emèrita experta en mediació civil.

El detonador de la creació d'aquesta comissió va ser el conflicte latent que arrossega la comunitat universitària de la UAB des que un grup d'estudiants va ocupar el 2013 el rectorat per protestar per la pujada de taxes i l'incompliment de les decisions pactades en el Claustre. El cas va acabar judicialitzat, amb 27 imputats (25 alumnes, un professor i una persona del personal d'administració i serveis) i una petició del fiscal d'entre 11 i 13 anys de presó per als encausats. Amb l'arribada d'Arboix al càrrec, la UAB es va retirar de l'acusació penal però es va mantenir en el procés per exigir responsabilitat civil pels danys materials causats (ascendeixen a uns 30.000 euros).

Alumnat més participatiu

Arboix ha apostat per fomentar la participació entre els estudiants. "Cal incentivar la seva participació. Segurament tenen una convicció que no és fàcil d'anul·lar perquè al Claustre no se sentien representats però han de participar més", va assegurar el dilluns la rectora.

Per a això, la directiva de la UAB s'ha proposat incloure un estudiant de cada facultat (sis en total) en les reunions del Consell de Govern de la UAB. No tindran dret a vot, però sí veu i podran assabentar-se de primera mà de les decisions que es prenen a la cúpula de la UAB.

"Volíem treballar d'una altra forma, més propera a la comunitat. Ens hem adonat que calia reconciliar la comunitat a través d'un mecanisme que havia de sortir de la mateixa UAB, més enllà del procés penal," explica Cristina Riba, secretària general de la Universitat. Així es va gestar la comissió que han posat en marxa recentment. "La UAB funciona bé però hem pensat que havíem de millorar els instruments de reconciliació i resolució de conflictes. La comissió és el primer pas per resoldre conflictes que no es poden arreglar a través del tracte proper i el consens entre les parts a causa de la diversitat ideològica", apunta Riba.

Tot i que la comissió de mediació actua quan es produeix el conflicte, també fa "tasques d'acostament als grups", afegeix la secretària general de la Universitat. La dinàmica de treball és, estructuralment, senzilla: "La mediació és voluntària i confidencial. Els membres són persones que asseuen en una taula totes les parts perquè parlin i arribin a acords". Amb tot, no sempre és necessari recórrer a la comissió. Fa uns dies, sense anar més lluny, una vicerectora va parlar directament amb els estudiants i va aconseguir que retiressin unes pancartes ofensives del campus.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_