La Fira del Llibre de Frankfurt, de Bob Dylan a la realitat virtual

Van començar amb el cinema, el va seguir la televisió, fa poc s’hi van afegir els videojocs i aquest any és el torn de les arts i la realitat virtual. En temps en què la immediatesa de les noves tecnologies no deixa marge per guardar secrets ni ajornar contractes, des de fa uns anys que la Fira del Llibre de Frankfurt, la més gran i vital del món, s’enroca en l’àmbit professional i va sumant àmbits que reforcin la centralitat del llibre en la indústria del contingut. En aquesta línia arrenca aquest dimecres la 68a edició, amb la sensació futbolística que el sector està empatant el partit, després de la confabulació de la recessió mundial i la revolució digital, la caiguda de vendes s’ha frenat i ja hi ha (lleus) senyals de recuperació mundial.

Amb gorra blanca anys vint a joc amb la camisa i una corbata d’un vermell digne de les seves pintures, el britànic David Hockney va inaugurar la nova àrea de la Fira, The Arts+, més de 1.500 metres quadrats per buscar sinergies entre art, noves tecnologies i llibres. L’artista, de 79 anys, va ser la síntesi perfecta dels temps editorials: anava presentant els dibuixos que fa amb el seu iPad nou (“Tot és aquí a les meves mans, incloent-hi els colors; qui podia pensar que el telèfon podria retornar-me al dibuix?”), mentre en el mateix acte l’editorial Taschen mostrava el voluminós The David Hockney Sumo, un luxe de 500 pàgines, amb 450 obres seves, en format gegantesc… en paper.

L’altra fotografia la proporcionava la senzillíssima exposició dels convidats d’honor a la Fira, Holanda i Flandes, que, això sí, mostra des d’un llibre rústic que emet notes musicals al pas de les seves pàgines, a relats que poden seguir-se amb ulleres de realitat virtual, menys lleugeres que les que permeten un passeig en 3D per una modesta reproducció del pavelló alemany que Mies van der Rohe va crear per l’Exposició Internacional del 1929 a Barcelona.

Inversament proporcional a la seva reducció física (la crisi i les fusions editorials han encongit visiblement la trobada), la Fira no para de créixer en esdeveniments: fins al diumenge hi ha previstos més de 4.000 actes que podran veure els 275.000 visitants que s’espera que acudeixin a unes instal·lacions que acullen a 7.100 expositors de 100 països. L’únic espai que creix és, any rere any, el dels agents literaris: seran uns 700, de més de 300 agències de 33 països, que han esgotat les 460 taules, les mines del rei Salomó de la Fira.

Per primera vegada, ahir aquest espai ja estava obert als professionals. I amb activitat notable. Ho va aprofitar l’editorial Malpaso, que es va quedar amb tots els llibres de Bob Dylan per a Espanya i Amèrica Llatina: la seva prosa poètica (Tarántula), el seu primer i únic volum de memòries fins avui (Crónicas) i Letras, totes les seves cançons entre el 1962 i el 2012, les últimes que ha corregit per enèsima vegada. “Aquestes les traurem per Nadal: per elles ha rebut el Nobel; així es podrà jutjar si mereixia el guardó”, apunta Malcom Otero, editor de Malpaso.

En el fons, i malgrat l’expansió professional del programa de la Fira, Frankfurt és negoci. Per això Espanya va ser ahir un dels mercats analitzats amb lupa en un dels fòrums més selectes: l’espanyol és la tercera llengua més parlada del món i la segona més utilitzada a Internet; i el 8% de la població mundial parlarà espanyol el 2030. El president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, Daniel Fernández, va exposar l’estat d’esperança a la sortida del túnel i l’analista del sector, i fundador de Dosdoce, Javier Celaya, com estarà el pati el 2020. Celaya va ser tan documentat com contundent: la crisi ha deixat tocades moltes editorials, per la qual cosa no pot trigar que aparegui, via occidental o via un potent grup xinès, un tercer gran jugador juntament amb Planeta i Penguin Random House; el 40% dels ebooks seran autopublicats; l’audiollibre es quedarà (pels mòbils i tauletes) i aconseguirà el 10% de les vendes i les biblioteques públiques acabaran sent un canal de venda de llibres digitals. “Seran les grans plataformes d’accés de la gent a la cultura digital, ja que per als usuaris aquest accés serà gratuït; als Estats Units ja s’emporten un percentatge de la venda”. Els assistents prenien nota en tauletes. Pur Frankfurt 2016.