Una cimera per a una revolució digital

En el món de la telefonia, els rellotges intel·ligents i els ginys d'última generació ja tenen clar que el conjunt de tecnologies conegut com l'Internet de les coses (IoT en les seves sigles en anglès) ha arribat i no marxarà. El següent pas és la indústria, i d'aquí a no gaire temps, les llars o els articles de consum domèstic. De moment, les empreses veuen en la idea que les coses estiguin connectades i ofereixin tot tipus d'informació un avantatge sense precedents per buscar els beneficis anteriors a la crisi. Sistemes de control de maletes als aeroports per evitar que es perdin o de mesurament de fonts urbanes per optimitzar recursos són alguns exemples que ja s'apliquen i que es podran veure entre el 25 i el 27 d'octubre a la Fira de Barcelona. Fins a 200 ponents i 171 empreses expositores intentaran convèncer el sector de l'estalvi i l'agilitació de processos que ja comporta aquesta nova minirevolució tecnològica en un programa de conferències amb sis eixos temàtics.

La trobada està coorganitzada per la Fira i l'Industrial Internet Consortium, la principal associació d'aquest sector que agrupa empreses (entre les quals hi ha Intel, Cisco, IBM i General Electric), administracions públiques i la universitat, amb l'objectiu de potenciar aquestes tecnologies. Tot i que a nivell d'usuari encara no és gaire conegut, molts actors en l'escenari industrial són conscients de la importància que guanyarà l'IoT en els propers anys. Així ho demostra una enquesta realitzada pel Fòrum Econòmic Mundial, que conclou que el 72% dels alts executius d'empreses privades ho pensen.

I entre ells, es troba Carlos Pardo de Santayana, responsable d'IoT, Smart City i nous negocis a Telefónica. La companyia desenvolupa un projecte pilot amb l'Ajuntament de Sevilla per implantar un sistema de mesurament en temps real de la qualitat de l'aigua de les fonts ornamentals de la ciutat. Al congrés s'exposarà en forma de banc de proves (test bed). L'eina calcula nivells de clor, pH, temperatura i velocitat de la bomba impulsora i fins i tot de la força del vent. Recopila les dades i les envia a una aplicació amb la qual es pot, per exemple, incrementar o disminuir l'altura a la qual arriba l'aigua, entre altres paràmetres tècnics. “L'objectiu principal és un servei que busqui la màxima eficiència operativa i energètica per guanyar rapidesa en els controls manuals, molt interessant per a les administracions”, explica Pardo. L'eina també controlarà a temps real els nivells d'evaporació de l'aigua, una acció útil sobretot per decidir la quantitat d'aigua necessària durant les altes temperatures de l'estiu a la ciutat.

Smart Fountains, així es diu l'eina, utilitza la tecnologia IP6, que permet fer servir el dispositiu de manera massiva i, per tant, es pot aplicar a moltes fonts alhora sense risc de perdre les connexions. “Aquesta és la part interessant de l'IoT en aquest cas, perquè permet passar d'una experiència pilot a alguna cosa aplicable i comercialitzable”, afegeix Carlos Ralli, el responsable tècnic del projecte. Tots dos fa gairebé cinc anys que treballen en la implantació de l'IoT industrial des de Telefónica i expliquen que des de fa un any les empreses ja estan començant a demanar-los projectes. Ralli creu que l'IoT té una gran veta en el sector, però alerta de la necessitat d'implantar estàndards per sostenir el creixement, com l'europeu Fiware pel qual es regeix Smart Fountains, l'eina de les fonts.

Segons dades del mateix Fòrum Mundial, en els propers deu anys, l'Internet de les coses revolucionarà un mercat equiparable a dues terceres parts del producte interior brut global, i destacaran sectors com el del transport. I aquí s'emmarquen algunes altres de les idees que es presentaran a la Fira. Una és la de l'Smart Airline Baggage Management, una eina de General Electric, Oracle, Infosys i M2MI per reduir les pèrdues de maletes i els danys en l'equipatge als aeroports. Aquest dispositiu fusiona diversos sistemes d'IoT localitzant i connectant maletes, serveis de terra (handling), transport i gestió de l'equipatge de l'aeroport –rampes, camions, seguretat i avions–. D'aquesta manera, defensen els seus promotors, es podran reduir els 23 milions de maletes perdudes cada any als aeroports i les despeses d'indemnització que comporten.

Un altre dels exemples se centra en el sector energètic, també clau del futur econòmic mundial. Es tracta del sistema desenvolupat per RTI, Cisco i National Instruments per integrar energies renovables a l'actual xarxa elèctrica, que no està preparada per assumir l'energia generada per sistemes renovables com panells solars o turbines eòliques. Sovint s'han de compensar amb més potència les caigudes o els increments no lineals de producció o demanda d'aquest tipus d'energia, de manera que es perd part de l'estalvi esperat. Aquest sistema crea microxarxes connectades amb la xarxa principal i espais d'emmagatzematge energètic en àrees de demanda per aprofitar i integrar millor la producció d'energies renovables a la xarxa.

El congrés de Barcelona intentarà que l'IoT passi d'un fenomen incipient a la realitat. I per descomptat, les expectatives són molt altes. El creixement anual d'aquest segment se situa prop del 26,5%, segons la consultora índia Reports & Reports. Això significa que desenvolupar, fabricar i implantar tots els aparells com els descrits en els exemples citats comportarà l'any 2020 la instal·lació de 26 bilions de dispositius digitals, segons la nord-americana Gartner, és a dir, multiplicar per 30 el mercat que amb prou feines existia ara fa una dècada (0,9 bilions d'unitats el 2009). El mateix informe apunta que el valor afegit econòmic que generarà –entenent com a tal els beneficis que apareixeran amb la venda i l'ús d'aquestes tecnologies– podrà arribar als 1,9 bilions de dòlars el mateix any en diferents sectors. Si les previsions es compleixen, l'IoT industrial es convertirà en un nou mercat que podria actuar com un dels motors econòmics mundials.