Coca-Cola i Pepsi paguen milions per tapar els seus vincles amb l’obesitat

La indústria del sucre i els principals productors de refrescos es troben en una situació similar a la que vivien les tabaqueres fa dècades. El món pateix una epidèmia d'obesitat i el consum de begudes ensucrades s'ha comprovat que és un dels culpables. Cada llauna de refresc convencional conté 40 grams de sucre, bastants més dels 25 diaris que considera ideals per l'Organització Mundial de la Salut. Davant del creixent consum d'aquests refrescs, que arriba al límit de l'addicció a Mèxic, alguns països han creat impostos contra aquestes begudes i d'altres es plantegen incloure missatges d'alerta com els que ja surten als paquets de cigarrets.

La indústria ha respost amb un pressupost milionari per rentar la seva imatge, tot i que l'abast d'aquestes pràctiques està molt menys explorat que en el cas del tabac.

Un nou estudi publicat avui detalla que dos dels principals fabricants de begudes ensucrades al món, Coca-Cola i PepsiCo, van finançar als EUA 96 organitzacions que tenen un important paper en la promoció d'hàbits saludables i la lluita contra l'obesitat o la diabetis, malalties potenciades per l'alt consum de sucres. L'objectiu era limitar les crítiques científiques als refrescos i restar suports a les lleis que en limiten el consum, segons assenyala l'estudi.

Entre els principals receptors de fons en concepte d’“esponsorització” hi ha l’Associació de Diabetis dels EUA, la Societat Americana del Càncer i la principal associació de metges del país

Entre els principals receptors de fons en concepte d'“esponsorització” hi ha l'Associació de Diabetis dels EUA i la Fundació d'Investigació de la Diabetis Juvenil, així com la Societat Americana del Càncer. També hi apareix la principal associació de metges del país, l'AMA, la Creu Roja, i el Centre de Control de Malalties, la principal agència del Govern encarregada de la protecció de la salut i la promoció d'hàbits sans. Entre els beneficiaris també hi ha la prestigiosa Universitat de Harvard, la de Washington i la de Geòrgia.

“Ens hem centrat només en organitzacions que operen als EUA, així que el nombre d'entitats que reben fons d'aquestes dues empreses a tot el món deu ser molt més alt, de centenars o fins i tot de milers”, explica a EL PAÍS Daniel Aaron, investigador de la Facultat de Salut Pública de la Universitat de Boston i coautor de l'estudi. El treball s'ha publicat a l'American Journal of Preventive Medicine, la revista científica de l'Associació de Medicina Preventiva dels EUA.

La investigació posa èmfasi en el cas de l'ONG Save the Children, que donava suport a gravar amb impostos els refrescos, però que va deixar de fer-ho el 2010, després de rebre més de cinc milions de dòlars de Coca-Cola i PepsiCo el 2009. Save the Children desmenteix que deixés de fer pressió per demanar taxes contra les begudes ensucrades després de rebre donacions per part de diferents empreses. L'organització sosté que "formava part d'una coalició que treballava per demanar l'aplicació d'aquesta taxa i la va abandonar quan la prioritat a Save the Children als Estats Units va passar a ser l'educació infantil".

Al pol oposat hi ha l’Acadèmia de Dietètica i Nutrició, l’Acadèmia de Pediatria dels EUA i altres organitzacions que el 2015 van rebutjar seguir rebent aquest tipus de fons de Coca-Cola

Entre el 2011 i el 2014, Coca-Cola es va gastar de mitjana més de sis milions de dòlars (uns cinc milions d'euros) l'any en aquest tipus d'accions. PepsiCo se'n va gastar tres milions i l'Associació de Begudes dels EUA, un milió, segons l'estudi.

Al pol oposat hi ha l'Acadèmia de Dietètica i Nutrició, l'Acadèmia de Pediatria dels EUA, i altres organitzacions, que el 2015 van rebutjar continuar rebent aquest tipus de fons de Coca-Cola. Els autors del treball consideren que la resta de les organitzacions relacionades amb la salut que són a la llista haurien de fer el mateix.

També a Espanya

La immensa majoria de les organitzacions assenyalades en l'estudi van rebre diners només de Coca-Cola (83 de les 96). Els autors assenyalen que això es pot deure al fet que aquesta empresa ha fet públic el llistat d'ajudes que concedeix, mentre que PepsiCo, no.

A Espanya, desenes d'entitats, incloses diverses universitats, reben diners de Coca-Cola, tal com ha publicat la mateixa empresa enguany. Una de les organitzacions que rep més fons, més d'un milió d'euros l'any des del 2011, és l'Institut Europeu de la Hidratació. Aquesta fundació finança estudis científics i té un pressupost multimilionari, aportat per la mateixa Coca-Cola, segons ha revelat The Times. L'organisme recomana el consum de begudes per a l'esport i refrescos com els que fabrica l'empresa. Aquest institut té la Universitat de La Laguna com una de les seves quatre organitzacions cofundadores.

El 2013, un estudi encapçalat per investigadors espanyols va comprovar que la immensa majoria dels estudis científics finançats per companyies de la indústria alimentària, inclosa Coca-Cola, asseguraven que no hi havia prou proves per determinar que els refrescos ensucrats causin obesitat.

Aquest tipus de relacions entre la indústria dels refrescos i organitzacions que vetllen per la salut “és encara força desconeguda”, assegura Aaron. Segons el seu parer, “és molt important” que s'estudiïn aquestes activitats “en l'àmbit internacional”, destaca.

Ni Coca-Cola ni PepsiCo van respondre a les sol·licituds d'EL PAÍS per aportar la seva versió.