“Parlar català sempre és un bon punt de partida per a una conversa”

Va aprendre el català a classe, però la fluïdesa i la riquesa del llenguatge que dóna el dia a dia d'un idioma viu, les va aprendre a través d'Internet, veient Polònia o escoltant la ràdio, i després amb un Erasmus a Lleida. L'última revelació del programa El Gran Dictat de TV3, presentat per Òscar Dalmau, és Julian Brock, el seu darrer guanyador.

Brock és un noi d'Alemanya que estudia Hispàniques a la Universitat de Bochum, i que després d'aprendre el castellà, va decidir provar el català. Li sembla que té "una fonètica més àmplia i rica, un so més suau i una gramàtica més complexa", explica per correu electrònic. El vídeo de les seves llàgrimes després d'encertar com s'escriu la paraula bil·litonita s'ha fet viral a les xarxes, i a casa seva, on fins i tot una ràdio pública ha parlat del tema, n'estan molt contents, encara que també confusos: parlar català "sempre és un bon punt de partida per a una bona conversa o discussió", reconeix. En el seu canal de YouTube dóna cinc arguments per parlar-lo.

La història de com Julian va arribar a participar al programa també passa per Internet. Primer va llegir diaris en línia, va mirar la televisió catalana i va escoltar música com la d'Els Amics de les Arts —explica que seria un somni pujar a l'escenari amb ells algun dia, ja que li agrada molt cantar—. Després va decidir contactar un vespre per correu electrònic amb El Gran Dictat, que veia per TV3 a la Carta, i els va preguntar si hi hauria impediment en participar-hi malgrat que vivia fora de Catalunya. El càsting el va fer per Skype i, un cop acceptat, va volar cap a Barcelona pagant-se ell els bitllets.

Del seu pas pel programa, que considera "molt difícil, però també molt divertit", Julian en treu una bona experiència, encara que no detalla quants dies hi serà o quants diners ha guanyat: "Això ho haureu de veure a TV3", diu. Considera que no viure a Catalunya és un desavantatge, encara que va tenir sort en aquesta ocasió: "Abans hi havia una prova on calia completar lletres de cançons catalanes, i m'alegro molt que aquesta no m'hagi tocat, perquè no tinc un rerefons cultural tan profund com els altres concursants". Quan va tenir contacte amb el dia a dia català va ser fa cinc anys, amb el seu Erasmus a Lleida: "Tothom em deia que el català es parlava molt al carrer i a la vida quotidiana. Això era el propòsit del meu Erasmus: passar-m'ho bé i aprendre una altra llengua, perquè el castellà ja el parlava. Em va faltar una mica la platja, però la veritat que no m'ho

vaig passar gens malament", recorda.