_
_
_
_
_

El nen de 12 anys que es va gastar 100.000 euros a YouTube

Un menor alacantí contracta publicitat, sense llegir les condicions, per intentar guanyar diners amb el seu canal de YouTube

Un usuari d'Internet.
Un usuari d'Internet.EFE

Com molts xavals de la seva edat, José Javier, un estudiant de primer de l'ESO de 12 anys que viu a la localitat alacantina de Torrevella, somiava a emular alguns dels seus ídols digitals i fer-se ric i famós com a youtuber. Però va cometre un error, i el que ell creia que li anava a servir per cobrar per anuncis que apareixerien associats amb els seus vídeos en realitat eren ordres d'inserció de publicitat en aquests vídeos que li estaven costant diners. Google li reclama ara entorn de 100.000 euros per fer-se publicitat a través de la seva aplicació Google Adwords.

Un menor no està capacitat per contractar cap servei per compte propi

"Jo no sabia on cony s'havia ficat el meu fill", explica gràficament a EL PAÍS la seva mare, Inma Quesada, qui ha posat el cas en mans d'un advocat. Segons el seu relat, tot va començar a mitjan d'agost, quan el noi va contractar per error un servei de la multinacional dedicada a donar publicitat i posicionar vídeos i webs d'internautes a la xarxa.

Tant ell com un altre amic que l'acompanyava en aquesta aventura online pensaven que havien contractat un altre producte i que anaven a guanyar diners per la publicitat que generessin els seus vídeos. Ell toca en una banda de música de Torrevella anomenada Los Salerosos i solia penjar enregistraments de les seves actuacions a YouTube. "Pensava que estava guanyant diners i no a l'inrevés", relata la seva mare, que afegeix que "volia comprar instruments per a la banda i coses així, encara que al seu amic també li va dir que, si es feien rics, tindria una mansió".

"Jo no sabia on cony s'havia ficat el meu fill", diu la mare

José Javier va facilitar un número de compte propi que la seva família li havia obert per estalviar i perquè es pagués en el futur, entre altres coses, "el permís de conduir".

Com denuncia la mare, la companyia només va demanar al seu fill que facilités un compte bancari i el seu nom per contractar el producte. Res més. A principis de setembre van començar a arribar els càrrecs de Google, que van anar pujant exponencialment: d'uns 15 euros a l'inici fins a 19.700.

El compte, amb 2.000 euros de saldo, ja estava en nombres vermells. Una trucada del banc va alertar als pares, que la van bloquejar immediatament i van retornar els rebuts anteriors. Això no va impedir que la multinacional tractés de carregar de nou en ella altres 78.000 euros. La família té tres fills, Quesada està a l'atur i el seu marit és venedor ambulant.

Quesada ha assegurat que desconeix com va poder el seu fill generar aquests costos en menys d'un mes, sobretot quan havia estat "castigat durant un temps sense ordinador". Va ser un informàtic el que va examinar l'aparell i va descobrir el servei contractat per error pel noi.

Google assegura que coneix el cas i que l'està investigant. Ningú de la multinacional s'ha posat en contacte de moment amb la família. "El meu fill no sabia el que feia. Ara s'ha fet el més famós de l'institut i la seva mare surt a la televisió. Jo li pregunto si sap les conseqüències que pot implicar el que ha fet, però sembla que no s'adona, creu que no passarà res. Nosaltres som més realistes", apunta Quesada. Els pares del nen han posat el cas en mans d'un advocat.

Els perillosos 'termes i condicions'

Aquest assumpte treu a la llum una vegada més el descontrol que hi ha a l'hora de contractar serveis a través d'Internet i deixa molt clar com de cert és allò que la major mentida a la xarxa és que algú s'ha llegit els termes i condicions d'ús d'un servei en donar-se d'alta, just per davant de l'afirmació que un és major d'edat quan no ho és.

Les dues coses s'apliquen en aquest cas. Víctor Salgado, soci del bufet especialitzat en dret informàtic Pintos & Salgado Abogados, indica que un menor no està capacitat per contractar cap servei per compte propi i que, en tot cas, fer-ho requeriria la intervenció dels seus pares o tutor legal així que, en principi, l'acord subscrit pel menor i Google és un contracte nul de ple dret. És clar que això també depèn de si es demostra que els pares van autoritzar aquesta contractació proporcionant al menor les dades del compte bancari.

Usar Internet obre un món de possibilitats a qualsevol adolescent, però sempre és necessari que aquest ús sigui amb una certa supervisió adulta; els supòsits natius digitals no existeixen.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_