Què és el pitjor de Madrid, Barcelona i París? I el millor?

Les alcaldesses de Barcelona i París, Ada Colau i Anne Hidalgo, van subscriure divendres un acord entre ambdues capitals perquè els Estats i les institucions europees s’aliïn amb les ciutats en la recerca de solucions als problemes globals. Barcelona i París, ciutat convidada a la festa de la Mercè, comparteixen amb una tercera gran urbs, Madrid, reptes vinculats a la població, al trànsit i a la contaminació. Un temps després de la investidura de les seves alcaldesses, com valoren els seus habitants la situació de les tres grans ciutats i la seva gestió?

Más información

Las queixes per brutícia a Madrid augmenten un 45% en dos anys

Colau comença a recuperar serveis privatitzats

Elles governen les ciutats

Anne Hidalgo, nascuda Ana a San Fernando (Cadis) el 1959, va arribar primer. El 5 d’abril del 2014 va ser investida alcaldessa de París, la primera de la història. Sis dies abans les llistes de l’esquerra havien guanyat la segona ronda de les eleccions municipals, a les quals havien concorregut amb l’eslògan El París que s’atreveix, encara que la socialista havia perdut al seu districte, el quinzè.

Ada Colau va compartir el mateix assoliment que la parisenca un any després. Des del juny del 2015 ocupa l’alcaldia de Barcelona. Manuela Carmena, en canvi, és la segona dona en el seu lloc, després d’Ana Botella, investida després de la dimissió d’Alberto Ruiz-Gallardón com a alcalde de Madrid a finals del 2011.

En termes generals, les tres mantenen el suport majoritari dels ciutadans segons les enquestes. Així li passa a l’alcaldessa catalana, ajudada per la coalició Barcelona en Comú, si s’ha de jutjar pels resultats del baròmetre municipal (un sondeig de l’Ajuntament de Barcelona) del maig passat. Colau va obtenir un 65% d’aprovats entre la població i un 5,4 de nota, una desena menys que dos polítics de l’oposició, Xavier Trias (candidat el 2015 per CiU) i Alfred Bosch (ERC). El 52% dels barcelonins va considerar “bona” o “molt bona” la gestió municipal.

Colau i la seva formació es van mantenir com la primera força política en intenció de vot, amb un 17,9%, pujant gairebé tres punts pel que fa a les eleccions. Una quarta part dels barcelonins, segons el sondeig, va apuntar l’atur i les condicions de treball com el problema més greu de la ciutat, seguit, però ja per sota del 7% de respostes, de la pobresa, la gestió política municipal, el turisme, la inseguretat i el trànsit.

Manuela Carmena governa amb el suport de 19 regidors que van arribar al consistori madrileny des de l’activisme social i partits d’esquerres. En una enquesta del juny passat encarregada pel grup polític que va fer pujar la seva candidatura, Ahora Madrid, un any després de l’arribada al poder, l’alcaldessa obtenia un 5,9 de nota. La qualificació pujava a 8,2 entre els seus votants i un 7,3 entre els socialistes, que van donar suport al seu nomenament com a alcaldessa.

La majoria d’enquestats, una mica més de mil, veien Carmena com una persona propera a la ciutadania, que treballa de valent per la ciutat i que coneix els seus problemes. Entre els preguntats, els aspectes que menys suport van obtenir van ser l’impuls de l’economia o l’ocupació o la capacitat per acabar amb el malbaratament. Dels resultats del sondeig es desprèn que la ciutat premiava amb un 5,3 la capacitat d’escoltar de l’exjutge en la seva gestió de la ciutat i també la seva ètica, però la suspenien amb un 4,7 en comunicació i organització.

Al cap de dos anys de la seva arribada a l’Hôtel de Ville de París, Anne Hidalgo va aconseguir un 52% de satisfacció entre els parisencs, amb prou feines un punt percentual menys que un any abans, encara que amb una bretxa ben clara entre els votants d’esquerra (satisfets en un 72%) i els de dreta (amb un 70% descontentaments). Els joves li donen més suport; els grans i els comerciants, especialment, la rebutgen. La brutícia és un dels aspectes que més repudien de la seva gestió: a París només un 39% estava content amb la neteja dels carrers, i havia estat un 45% un any abans.

La contaminació és el primer problema en comú que més insatisfacció genera entre els ciutadans de les tres ciutats, segons l’Eurobaròmetre que al febrer va mesurar la qualitat de vida en les grans urbs europees i va usar el mateix qüestionari per a totes les ciutats enquestades.

Un 73% dels parisencs i un 66% dels barcelonins i madrilenys es mostren insatisfets amb la qualitat de l’aire de les seves ciutats. Tan sol un altre aspecte, la dificultat per trobar casa a preu raonable, i només a París (95%), supera en grau d’insatisfacció els problemes de contaminació. La falta de neteja dels carrers són queixa habitual de madrilenys i parisencs, seguits pels del soroll a Barcelona.

Al costat positiu, els parisencs valoren en primer lloc la qualitat de les instal·lacions culturals i els espais verds de la seva ciutat, i també el transport públic. Per als barcelonins, el seu primer motiu de satisfacció és poder sentir-se segurs als carrers, el transport públic i les instal·lacions culturals. Els madrilenys, amb menys entusiasme, valoren la seguretat de la ciutat, el transport públic i els espais verds. A la taula següent es poden consultar els aspectes que generen més satisfacció i més insatisfacció en els ciutadans. Les fletxes assenyalen si el percentatge mostrat és superior o inferior (o igual, en el cas en què es mostra el signe =) al d’una enquesta idèntica realitzada un any abans.