Cristians de base critiquen el tarannà d’Omella

El cristianisme de base barceloní està desconcertat amb el tarannà mostrat pel nou arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, durant aquests deu mesos al capdavant de la cúria. A més de vetar dues xerrades amb contingut progressista a la parròquia de Sant Medir, el prelat té en peus de guerra la comunitat de tres temples a l’Hospitalet i a Esplugues. Omella sospesa nomenar-hi rector un sacerdot de la Germandat dels Fills de Nostra Senyora del Sagrat Cor, de línia ultraconservadora, cosa que genera el rebuig dels fidels. Un portaveu de l’arquebisbat va aclarir ahir que no hi ha cap nomenament en ferm.

Omella va impedir el passat 25 de febrer que Juan José Tamayo fes una xerrada sobre religió i violència a l’església de Sant Medir, a Sants. El teòleg progressista va acabar parlant sobre el beat monsenyor Óscar Romero i Ignacio Ellacuría, tots dos víctimes del conflicte a El Salvador, en un local proper d’ERC. Segons Tamayo, l’arquebisbe va argumentar el veto al·legant que el seu antecessor, Lluís Martínez Sistach, havia impedit fins a tres vegades intervencions seves en una seu religiosa i que per tant no volia desautoritzar-lo. “Em temo que la reforma del papa Francesc no ha passat dels Pirineus”, va lamentar.

Un mes més tard, el prelat barceloní va bloquejar una segona conferència, de Krzysztof Charamsa, el prelat polonès expulsat del Vaticà per sortir de l’armari abans del Sínode de la Família de l’any passat. La xerrada de Charamsa girava entorn de la relació entre Església i sexualitat.

L’arribada d’Omella va generar certa polèmica per no ser català si bé va néixer a Terol. El món sobiranista desitjava un perfil més propici al procés independentista mentre que des de Madrid s’apostava per un caire més conservador. Diversos experts van assegurar llavors que el nou arquebisbe, amb línia directa amb Francesc i d’un marcat perfil social, era una solució intermèdia. Omella, per exemple, va sorprendre en anunciar ell mateix una investigació contra l’ordre seglar Pia Unió dels Germans Missioners dels Germans Pobres, per un delicte econòmic. Es tractava d’un fet inèdit.

Altres decisions de l’arquebisbe no han estat tan ben rebudes. Tal és el cas del nomenament d’un sacerdot provinent de la conservadora Germandat dels Fills de Nostra Senyora del Sagrat Cor com a rector d’una unitat parroquial a l’Hospitalet i a Esplugues de Llobregat. Un grup de feligresos acusen l’arquebisbe de desoir els vicaris episcopals, que segons ells han desaconsellat el canvi. Les esglésies de Sant Enric d’Ossó, Sant Antoni i Santa Gemma, amb 45 anys d’existència, tenen una tradició de treball social al barri, de perfil obrer i immigrant.

“Vam voler fer-li veure que la designació va en contra de la tradició teològica de treball al barri, li vam arribar a implorar que reconsiderés la seva decisió i va dir que no se la replantejaria”, assegura Santi Vílchez, un dels feligresos.

“Aquesta germandat té una visió pastoral dels anys 50, molt llunyana al que hem construït aquí amb els jesuïtes i les teresianes”, afegeix Vílchez. L’arquebisbat assegura que encara no hi ha cap decisió presa.