La nena que ha crescut entre Diades

La Laia va viure la primera gran Diada massiva del 2012 des de la panxa de la seva mare. Va néixer el 14 de setembre, tres dies després que els seus pares, en Joan i la Paz, sortissin als carrers de Barcelona en aquesta primera gran jornada festiva que va aglutinar centenars de milers de persones a la capital catalana. “Feia anys que no la celebràvem i era important ser-hi”, recorda en Joan.

Aquest any, la petita viu la Diada a coll del seu pare. No ha faltat a cap Diada en aquests anys: ha estat a la gran cadena humana del 2013, en la V del 2014 i en la del punter de la Meridiana de l’any passat. I la d’aquest diumenge no havia de ser menys. Al migdia, amb una samarreta commemorativa, la Laia ja recorria des de dalt dels braços d’en Joan els carrerons que ronden l’Arc de Triomf, punt neuràlgic de la manifestació a Barcelona. Darrere seu retrunyien els tambors de la Coronela que recorria, en aquest moment a pocs metres d’ells, els carrers de la ciutat.

Al seu ritme, la Paz empenyia el cotxet de la més petita de la casa, la Clara, que no té ni sis mesos. “Potser la Diada més emotiva va ser la primera, la del 2012, per tot el que significava i pel que estàvem vivint”, assenyala la mare, d’origen xilè. La Paz encara somriu quan recorda que va anar a la manifestació embarassadíssima de la Laia, que va deixar tres dies de marge per al naixement.

Amagat sota unes ulleres de sol fosques, en Joan assenyala que totes les Diades són emotives “per alguna cosa”, però el que fa especial la d’aquest any és que “cal fer un pas més”. “Hi havíem de ser perquè cal aconseguir la independència”, afirma. L’any que ve, si cal, tornaran i per la Laia, que d'aquí a tres dies fa quatre anys, ja serà la sisena Diada.