Enlluernadora tècnica i il·lusió

El Gran Teatre del Liceu va ser l’escenari, les nits del dissabte i diumenge passats, de dues gales rutilants que van reunir els millors ballarins de ballet del món per executar els més famosos passos a dos del repertori clàssic. Amb les gales es posava punt final al curs internacional de dansa IBStage, que és la quarta vegada que se celebra a Barcelona. Els artífexs d’aquest certamen són Xiomara Reyes, Elías García i Leo Sorrias.

Les clausures anteriors es van celebrar a l’Auditori de Viladecans (2013) i a l’Auditori de Sant Cugat i a l’Auditori de Terrassa el 2014. Aquesta vegada, igual que l’any passat s’ha celebrat al Gran Teatre del Liceu. La majoria dels participants d’aquest curs de dansa, aquesta vegada 162, trepitjaven per primera vegada el Liceu i l’emoció i l’entusiasme es palpava en l’ambient. Les actuacions de les grans estrelles es van alternar amb peces interpretades pels estudiants de l’IBStage. Aquests, en la primera part, van ballar Défilé, coreografia d’Elías García i música d’Anatole Liadov i en la segona, van executar Paquita (Suite), coreografia de Marius Petipa, amb adaptació i posada en escena d’Elías García, Xiomara Reyes i Rinat Imaev i amb música de Edouard Deldevez i Ludwing Mikus. Les intervencions dels aspirants a ballarins van estar marcades pel rigor tècnic, si bé, com en edicions anteriors, van pecar de llargues, la qual cosa va fer que les gales, de tres hores de durada, perdessin agilitat en el seu desenvolupament.

La nit de dissabte el Gran Teatre del Liceu presentava una entrada important de públic. Sobretot estudiants de dansa, professors, familiars dels participants i amants de la dansa en general, que no va deixar d’aplaudir les intervencions. Els bravos més sonors els va arrencar l’excel·lent ballarí australià, Steven McRae, primer ballarí del Royal Ballet, que juntament amb la ucraïnesa, Iana Salenko, primera ballarina de l’Òpera de Berlín, van interpretar el pas a dos del “Cigne negre”. Tots dos van realitzar una virtuosa i emocionant interpretació que va tallar la respiració del públic. Aquests dos magnífics ballarins van tornar a brillar en solitari. Iana Salenko a La mort del cigne de Mikhail Fokine amb música de Camille Saint-Saëns i Steven McRae en un rutilant solo tap, Something Different. Dos estils molt diferents que van ser aplaudits de la mateixa manera pel públic.

Un altre dels ballarins més aplaudits, i que ja va actuar a la gala d’altres anys, va ser el rus Daniil Simkin, en l’actualitat solista de l’American Ballet. Va ballar el pas a dos de Don Quixot amb la magnífica ballarina, també russa, Tatiana Melnik, actualment primera ballarina de l’Hungarian National Ballet. Tots dos van brillar en aquesta virtuosa variació de Marius Petipa amb música de Ludwing Minkus. Ell va banyar la seva interpretació d’una gran elegància i gallardia, mentre que el ball d’ella va ser passional i enlluernador, les seves puntes eren ganivets d’acer. Va clavar amb gran elegància i seguretat els 32 fouttés.

També entre aquestes estrelles rutilants va brillar la catalana, Ada Gozález, en l’actualitat primera ballarina del Teatre de Ballet de Sibiu.

També van destacar entre les parelles participants la formada per la russa, Larisa Lezhnina, que juntament amb el ballarí espanyol, Juanjo Arqués, tots dos solistes del Dutch National Ballet, van ballar Black Cake una coreografia de caràcter contemporani.