“Al Vaticà no hi ha interès per entendre l’homosexualitat”

Krzysztof Charamsa no va sortir discretament de l'armari. Aquest teòleg polonès, exoficial de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, ho va fer esclatar de manera controlada i en gran just la vigília del Sínode de la Família que l'alta jerarquia catòlica va celebrar l'octubre de l'any passat. La imatge que va donar la volta al món, la del capellà amb alçacoll recolzant el cap suaument sobre el de la seva parella, era precisament la postal que el Vaticà abomina.

L'explosió el va portar als platós i a les cabines de ràdio. El seu missatge era i segueix sent contundent. “L'Església ha condemnat l'homosexualitat sense ni tan sols intentar entendre-la”, critica Charamsa, de 44 anys. Des que va deixar la Santa Seu viu amb l'Eduard, la seva parella, a l'Eixample de Barcelona. “Rebo centenars de missatges, a les xarxes socials i a la meva pàgina web, de persones de tot el món que m'expliquen el seu patiment. Catòlics convençuts que se senten perseguits per la mateixa comunitat que serveixen i estimen. Em recorda els meus temps al Vaticà”, explica.

La catarsi d'aquest any l'ha fet a cop de teclat. Al juny va publicar el seu primer llibre, de moment només editat en italià, La primera pedra. Jo, capellà gai, i la meva rebel·lió a la hipocresia de l'Església. “Quan l'Església no surt, els gais la van a buscar. Van molt més endavant”, diu. La defensa d'aquesta idea l'ha portat a participar en un diàleg interreligiós realitzat en el marc del festival d'oci gai Circuit, que aquests dies se celebra a Barcelona i al qual va assistir un centenar de persones. “M'agrada que un esdeveniment com aquest no només es quedi en la dimensió de la diversió, molt necessària, sinó que s'obri a altres facetes de l'ésser humà, especialment en l'espiritualitat i la religió”, sosté el teòleg.

“Quan l'Església parla dels homosexuals, ho fa com si es referís a altres. Fa servir un llenguatge que demostra una concepció del món tancada”, es queixa el també exprofessor de les universitats pontifícies i un dels encarregats de preparar el Sínode. Charamsa veu el papa Francesc com un home obert més, no progressista i envoltat de prelats a qui els preocupen els seus missatges francs. “El gran problema és que s'ha condemnat l'homosexualitat sense saber-ne gairebé res, allà no hi ha interès per entendre-la”, assegura.

Posa com a exemple l'últim incident de la cúria irlandesa, en la qual el Bisbat de Dublín deixarà d'enviar els novicis al St. Patrick's College, el seminari més antic de l'illa, pels rumors sobre l'ús de l'aplicació de contactes gai Grindr al seu campus. “Són mesures de legalisme, ningú es pregunta què hi ha al darrere de l'ús d'aquesta app. Volen silenciar un problema imposant les seves normes, s'obliden que abans d'entendre les lleis cal entendre les persones”, critica.

Charamsa també veu el clergat tancat respecte a noves teories socials, una concepció del món que, sent generosos, es queda al segle XIX. “Hi ha un gran temor de confrontar les ciències socials, tenen por dels estudis sobre el gènere. Se'ls considera estudis ideològics i senzillament el debat no s'obre”, lamenta.

Gairebé un any després, el teòleg diu que ara té un coneixement “més en primera persona” de la condició homosexual, encara que de la seva vida privada no en vol parlar. “Abans era més teòric, de lectura. Ara estic en contacte amb famílies, persones que pateixen i que també viuen la seva vida d'una manera més transparent i feliç”, explica. I en això veu un apostolat. “Tot això és una altra manera de ser capellà, que era el que jo volia fer amb la meva vida. Buscar i entendre les persones. Si el sacerdot no està amb la gent, el seu servei no serveix de res”.