Impunitat al medi natural

Només el 40% de les 602 denúncies posades principalment pels Agents Rurals i també Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil l'any 2015 per infraccions a les lleis de caça, pesca, prevenció d’incendis forestals, circulació motoritzada al medi natural i recursos forestals a Girona van acabar en multa. A més, de les 158 denúncies per infringir les normatives de protecció dels animals, espais naturals i biodiversitat, 55 encara s’han de tramitar. Des de l’Associació Professional d’Agents Rurals (ASPARC) es lamenta que als darrers anys hagi regnat la sensació que les infraccions al medi natural són "poc importants" per als governants i que encara no s’entengui la seva feina “de garants de la llei”. Consideren que “les lleis que s’aproven són foc d’encenalls si no es sanciona a qui les incompleix”.

Más información

El 42% de la plantilla d’agents rurals té més de 50 anys

Aquestes “desencoratjadores” xifres pel Cos d’Agents Rurals (CAR), que és el principal encarregat de vetllar per la protecció del Medi Natural i de denunciar les infraccions que s’hi cometen, han sortit a la llum gràcies a dues preguntes parlamentàries fetes pels grups del PSC i la CUP a la conselleria de Territori i a la d’Agricultura.

Així, de les 602 denúncies rebudes per la conselleria i posades pels agents durant el 2015 a Girona, —per infraccions a les lleis de caça, pesca, prevenció d’incendis forestals, circulació motoritzada al medi natural i recursos forestals —, només es va obrir expedient sancionador en 434 (72%), 156 (20%) es van arxivar per diferents causes i la resta encara està pendent de tramitar. Només 244 (40%), van acabar en multa. Destaca per exemple que només 91 de les 199 denuncies interposades per circulació motoritzada incomplint la normativa va acabar amb sanció.

Pel que respecta a les denúncies per infraccions ambientals o contra la normativa de protecció dels animals, espais naturals i biodiversitat, que es van posar del 1 de març de 2015 a l’1 de març de 2016, la conselleria de Territori ha recordat que els 10 primers mesos de 2015 la tramitació d’expedients sancionadors per infracció a aquestes normatives es va fer de del Departament d’Agricultura. I que les denúncies que se’ls varen transferir, així com les rebudes directament a Territori ascendeixen a Girona a 158. D’aquestes només 69 (43’6%) han generat la incoació d’un expedient sancionador i 55 (35%) encara estan pendents de tramitar. Aquesta situació s’agreuja a nivell de Catalunya on de les 613 denúncies rebudes, la gran majoria referents a la protecció d’animals, 479 (78’1%) encara no s’han tramitat i 10 han prescrit.

En resposta a la pregunta parlamentària del PSC, el conseller de Territori, Josep Rull, ha atribuït aquesta situació a “mitjans humans insuficients”. A més ha assegurat que tan des de Territori com d’Agricultura per fer front a aquesta situació “estan ultimant el traspàs de recursos, ja que s’han convocat dues noves places de juristes i s’ha iniciat un expedient de reforç per acumulació de tasques.

En aquest sentit la directora general de Forests (DARP), Montse Barniol, ha reconegut que “han detectat un problema, que no és menor” i que han de veure com “posar-hi solució” perquè té certa “complexitat”. Ha mantingut que han trobat “diferents tipologies de problemes”, com la dificultat per instruir alguns expedients per qüestions tècniques, les dificultat de notificació o la falta d’advocats instructors. Tot i la voluntat de trobar solució, recorda que està bloquejat tan el tema de pressupost com el d’ampliació de personal i manté que tot i que poguessin tenir pressupost pel 2017, “potser seguirem sense poder contractar més juristes”.

Els Agents Rurals Asseguren que des de fa més de 15 anys detecten que moltes de les denúncies que posen, acaben oblidades en un calaix. “Ens ho diuen els mateixos infractors quan els tornem a denunciar per repetir la mateix activitat il·lícita (infraccions), o quan venen a recollir estris comissats, com les canyes de pesca”.

Constaten que la protecció del medi ambient té un consens social menys fort que altres normatives com la del Trànsit i lamenten que moltes infraccions mediambientals tenen poc suport social i polític, “i fins i tot alcaldes poden arribar a pressionar per a que determinades denúncies no prosperin”. Això propicia, segons l’ASPARC “que els responsables polítics no destinin els recursos humans necessaris a la tramitació de les sancions”. Segons l’Associació, a més, “l’arxiu de molts expedients per prescripció de la infracció, com passa des de fa anys, permet que algunes denúncies "sensibles" s’arxivin enmig de denúncies per infraccions lleus”. Confien que els nous polítics del govern se n’adonin de la disfunció del sistema i facin els canvis necessaris per a que els infractors “rebin el càstig que les lleis preveuen”.

Els Agents Rurals reclamen l’agilització dels tràmits

El Parlament va aprovar a mitjans del maig passat una moció en matèria de Medi Ambient, a partir d’una pregunta del grup de Ciutadans, que recollia les propostes de l’ASPARC per agilitzar les sancions a infraccions ambientals. Segons el text, que es va aprovar amb els vots de tots els grups i l’abstenció de Junts pel Sí, es proposava “crear un nou marc jurídic del dret sancionador mediambiental, aprovant un procediment administratiu sancionador àgil i amb reducció de tràmits i d’import de les sancions per prompte pagament” inspirat en la normativa sancionadora de Trànsit, per a aquelles infraccions lleus i greus de la normativa mediambiental que no precisin d’una valoració tècnica de danys produïts, ni d’accions de restauració del medi.