Convergència depèn del vot del PP i PSOE per tenir grup propi

Más información

Convergència registra la seva petició de grup al Congrés

Junqueras dóna suport a “qualsevol” investidura a canvi d'un referèndum a l’escocesa

El grup parlamentari de Convergència al Congrés està en suspens. Depèn de la decisió política de la Mesa per aplicar amb flexibilitat el reglament de la Cambra. Ciutadans, amb dos representants a la Mesa, és l'únic que obertament s'hi oposa; el PP (tres representants) va dir públicament que no hi donaria suport; els dos del PSOE estan a l'espera d'un informe jurídic i els dos de Podem han passat d'estar a favor a ser-hi més que reticents.

Els nou membres de la Mesa decidiran aquest dimecres amb dubtes sobre el grup parlamentari sol·licitat amb el nom de Partit Demòcrata.

A favor dels independentistes catalans hi ha la seva argumentació que la jurisprudència del Tribunal Constitucional ha avalat que s'ha de fer sempre la interpretació que resulti més favorable al dret dels diputats a constituir grups parlamentaris. Una interlocutòria del maig del 2007 va assegurar que “són les mateixes cambres, doncs, les que han d'interpretar la legalitat parlamentària, sense que aquesta interpretació pugui ser controlada per aquest Tribunal”.

D'aquesta forma, la Mesa ha adoptat decisions no homogènies respecte a la interpretació dels requisits formals per formar grup propi. En aquest cas es tracta d'aplicar el requisit del 15% dels vots corresponents a les circumscripcions en què han presentat candidatura. En el passat s'ha optat per diferents fórmules, com la que va servir el 2004 perquè ERC tingués grup tenint en compte només les circumscripcions en què va aconseguir diputats i no en què es va presentar, com diu literalment el reglament. L'origen de la flexibilitat ve del 1986 quan la Mesa ja va comptabilitzar la mitjana dels percentatges en les circumscripcions on s'havia presentat el PNB, com pretén ara Convergència, segons l'argumentació aportada per aquest partit.

És a dir, hi ha tres possibilitats: comptabilitzar el conjunt de vots de Catalunya i que no quedi per sota del 15%; que cap circumscripció baixi del 15% o que la mitjana de percentatges de les províncies catalanes superi el 15%. Convergència no compleix les dues primeres i en el cas de la tercera, necessita la mitjana aritmètica de les quatre circumscripcions per quedar per sobre del 15%, encara que això suposa fer mitjanes de províncies amb diferents poblacions. A aquesta via s'acull el partit que encapçala Francesc Homs al Congrés. A les actes de les reunions de la mesa, en què s'han pres decisions similars, no consta de quina forma es va treure la mitjana de vots de les circumscripcions en què es presentava el partit que sol·licitava grup.

Abans de la reunió de la Mesa, els serveis jurídics de la Cambra lliuraran un informe que no és determinant, però que explicarà les vies possibles perquè els nou representants dels partits adoptin una decisió política. Ciutadans va anunciar que s'oposaria a tot. El partit d'Albert Rivera té dos dels nou representants.

Informe jurídic

El PP no ha comunicat oficialment la posició dels seus tres representants, però la setmana passada, després de les votacions sobre la Mesa, diversos dels seus dirigents s'hi van pronunciar a favor. Per exemple, el seu portaveu Rafael Hernando va dir que és partidari d'autoritzar el grup i que havien trobat “algun precedent”. Andrea Levy, subsecretària del PP, va dir també que havia de permetre's per “cortesia parlamentària”.

El portaveu de Podem, Íñigo Errejón, va assegurar reiteradament que hi està a favor. No obstant això, l'enfrontament amb els independentistes per la votació de la Mesa, on tenen dos representants, ha fet que En Comú Podem, la branca catalana de Podem, agafi les regnes i hi sigui més reticent. Més encara després de les dificultats perquè les confluències tinguin grups propis.

El PSOE en principi va dir que també n'era partidari, però esperarà l'informe jurídic per determinar la posició dels seus dos representants.

Hi ha menys dubtes sobre els grups de les confluències gallega i valenciana que, amb tota seguretat, seran rebutjats amb els vots dels representants del PP, PSOE i Ciutadans. Ja ho van fer en l'anterior legislatura. Els tres partits argumenten que no és el mateix un requisit formal pel qual es pot aplicar flexibilitat com en el cas de Convergència que saltar per sobre d'una prohibició expressa, la que assenyala que "no podran formar grup parlamentari separat els diputats que, en el moment de les eleccions, pertanyessin a formacions polítiques que no s'hagin enfrontat davant l'electorat".