_
_
_
_
IRPF

Més de la meitat dels 25 municipis amb més renda són catalans

14 pobles de Catalunya, sis dels quals al Maresme, dominen la llista de localitats amb més poder adquisitiu d'Espanya

M. V. G.
Matadepera, el municipi amb renda més alta de Catalunya.
Matadepera, el municipi amb renda més alta de Catalunya.Arxiu
Els 25 municipis de més de 1.000 habitants amb més renda. No inclou ni el país Basc ni Navarra.
Els 25 municipis de més de 1.000 habitants amb més renda. No inclou ni el país Basc ni Navarra.Font: AEAT

Més de la meitat dels 25 municipis amb major renda d'Espanya són catalans. En total, 14 se situen alta part alta del rànquing que ha publicat l'Agència Tributaria. De la resta, 11 són municipis de la comunitat de Madrid, com Pozuelo de Alarcón, que és el municipi amb major renda de l'Estat, amb 59.279 euros l'any, en xifres brutes. També hi ha un municipi de la Comunitat Valenciana, Rocafort, que ocupa la vintena posició amb una renda de 38.673 euros l'any, i un de Valladolid, Simancas, que està en el lloc 22, amb una renda anual de 38.324 euros anuals. 

Entre els catalans, Matadepera torna a ser el municipi amb una renda més alta. Ocupa la segona posició del rànquing, amb 48.804 euros l'any, i en la sisena posició se situa Sant Cugat del Vallès, amb una renda mitjana de 45.901 euros anuals. Després, Cabrils, al Maresme, en vuitè lloc, amb 45.035 euros l'any. També hi apareixen Sant Just Desvern (44.577), Alella (43.633), Avinyonet del Penedès (43.031), Teià (41.088), Cabrera de Mar (40.844), Tiana (38.536), Sant Quirze del Vallès (37.754) i Gurb (37.369).

Una qüestió a tenir en compte sobre aquestes dades és que no apareixen els municipis del País Basc i Navarra. En aquestes comunitats autònomes són les hisendes forals les que s'encarreguen de la recaptació dels impostos i, per tant, no apareixen en aquesta estadística, en la qual es facilita la renda mitjana bruta i neta dels declarants de totes les localitats d'Espanya amb més de 1.000 habitants.

Si Madrid i Catalunya gairebé copen la llista dels que tenen més renda, són municipis d'Andalusia i Extremadura els que apareixen en l'altra part de la taula, la de localitats on hi ha menys ingressos. També n'hi ha algun de Galícia entre els 25 que disposen de menys renda. En concret, el municipi d'Espanya on hi ha una menor renda bruta és Zafarraya, a Granada, amb 10.293 euros a l'any. Allà, la renda neta és de 9.416 euros. Just per sobre de Zafarraya, apareix Zahínos, de Badajoz. on la renda bruta aconsegueix els 10.301 euros a l'any. S

egons l'estadística de l'Agència Tributaria, la renda mitjana bruta dels declarants a Espanya és de 24.602 euros. Per sobre d'aquesta quantitat, Madrid, amb 31.766 euros, i Catalunya, amb 27.540. També Ceuta i Melilla superen la mitjana espanyola amb 30.125 i 29.209 euros, respectivament. En l'altre extrem, apareixen Extremadura, on la renda bruta es queda en 16.120 euros a l'any, i Andalusia, en 17.437.

Els 25 municipis amb menor renda d'Espanya.
Els 25 municipis amb menor renda d'Espanya.Font: AEAT

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

M. V. G.
Es corresponsal en Bruselas. Ha desarrollado casi toda su carrera en la sección de Economía de EL PAÍS, donde se ha encargado entre 2008 y 2021 de seguir el mercado laboral español, el sistema de pensiones y el diálogo social. Licenciado en Historia por la Universitat de València, en 2006 cursó el master de periodismo UAM/EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_