La Generalitat va utilitzar arguments falsos per cedir un hospital al grup Hestia
L'empresa va rebre un contracte sanitari milionari després de donar 80.000 euros a Convergència
El Departament de Justícia, liderat per Germà Gordó (Convergència), va utilitzar el 2014 arguments falsos per donar la seva autorització a la Fundació Sociosanitària de Barcelona (FSSB) perquè cedís a una empresa privada un macrocontracte públic de 500 milions d'euros i 30 anys de durada per la gestió de l'hospital Hestia Duran i Reynals. La resolució recull en els seus fonaments jurídics que la FSSB volia “tornar a les seves finalitats fundacionals, que eren exclusivament tutelars”. També dóna suport a la seva decisió que l'assistència al centre “no genera una rendibilitat suficient per a la fundació”, cosa que, segons assenyala el text, “agreujaria encara més la situació econòmica i patrimonial de l'entitat”. Cap d'aquests tres arguments és cert, va admetre ahir el grup Hestia.
La resolució de Justícia va ser clau perquè el grup —al qual estan vinculats tant la fundació com l'empresa i que havia donat 80.000 euros a Convergència l'octubre del 2010— aconseguís el seu objectiu de transferir el contracte des de l'entitat sense ànim de lucre a la companyia, segons va avançar ahir aquest diari. Amb això, i com que faltaven més de 21 anys de vigència, SSR Hestia s'assegura fins al 2036 una facturació d'uns 330 milions d'euros públics —més de 16 milions l'any— i podrà convertir en beneficis els resultats positius que ha obtingut la fundació en cada exercici. Aquests van ser superiors al milió d'euros el 2012 i el 2013 —any en què Hestia va iniciar els tràmits— i per llei estava obligada a reinvertir-los en millores assistencials.
La resolució és un document de 16 pàgines que en els seus fonaments jurídics desgrana els arguments que justifiquen l'autorització, tot i que incorre en diverses afirmacions que no són certes. Les finalitats fundacionals de la FSSB, per exemple, no eren “exclusivament tutelars” per a pacients psiquiàtrics incapacitats judicialment, sinó que també incloïen la prestació de serveis sociosanitaris —que representaven el 93% de la seva activitat— i la recerca. Un portaveu d'Hestia va assegurar ahir que l'empresa “mai va al·legar això” en la seva petició. “Si la resolució diu això, és evident que es tracta d'un error”, va afegir.
Una petició feta després de l'arribada de Gordó
El patronat de la Fundació Sociosanitària de Barcelona (FSSB) va votar per unanimitat el dia de Sant Jordi del 2013 sol·licitar a la Generalitat transferir el seu gran contracte públic a l'empresa Clínica Secretari Coloma (avui SSR Hestia). Era la primera reunió del patronat després del nomenament, gairebé quatre mesos abans, de Germà Gordó com a conseller de Justícia. Gordó —secretari del Govern en el primer mandat d'Artur Mas—, era el gerent de Convergència quan, a l'octubre del 2010, dues empreses del grup Hestia van donar 80.000 euros a les dues fundacions del partit —CatDem i Fòrum Barcelona—, ambdues investigades pel finançament il·legal de Convergència.
El donatiu es va fer en la precampanya dels comicis que van retornar el Govern de la Generalitat a Convergència després de set anys de Tripartit. Aquest any, Hestia es va situar entre els majors donants de la formació.
La resolució també dibuixa un escenari econòmic negre per a la FSSB, que no es correspon amb el que mostren els seus comptes. L'entitat tenia el 2013 unes reserves de gairebé 4 milions d'euros (que van ascendir a 5,6 en el següent exercici) i havia obtingut importants resultats positius. A més, l'entitat afrontava sense problemes el deute financer que mantenia per les obres fetes a l'hospital —de 14,5 milions el 2013— gràcies al contracte pel qual els departaments de Salut i Benestar Social li aportaven anualment més de 16 milions d'euros.
El portaveu d'Hestia també admet que “mai es va plantejar el canvi per problemes econòmics”. “Va ser una decisió estratègica que volia reconduir l'activitat de la fundació”, afegeix. Un portaveu de Justícia rebutja comentar el tema i es remet al que es va dir la setmana passada a aquest diari: que el canvi de contracte va complir tots els tràmits formals i que l'actual equip del conseller Carles Mundó (ERC) no entrarà a valorar les decisions preses sota el seu antecessor en el càrrec, Germà Gordó.
Després de la publicació del cas per aquest diari, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP van exigir ahir la compareixença al Parlament del conseller de Salut, Toni Comín, perquè donés explicacions sobre l'autorització que va donar el seu departament per a la cessió del contracte a l'empresa SSR Hestia (abans anomenada Clínica Secretari Coloma).
El diputat Albano Dante Fachin va afirmar que "Comín té una oportunitat magnífica per demostrar que hi ha hagut un canvi i que no està fent el mateix que Boi Ruiz", mentre que la diputada Eulàlia Reguant va anunciar que la CUP portarà el cas a la Fiscalia. Els independentistes d'esquerra també van demanar la dimissió de Gordó com a diputat.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Más información
Arxivat A
- Comunitats autònomes
- Política autonòmica
- Sector públic
- Administració autonòmica
- Finances públiques
- Sanitat
- Procés judicial
- Espanya
- Salut
- Sanitat pública
- Administració pública
- Societat
- Cas 3 per cent
- Generalitat Catalunya
- Catalunya
- Sistema sanitari
- Contractes administratius
- Contratación pública
- Corrupció política
- CDC
- PdeCat
- Partits polítics
- Política