La sonda espacial ‘Juno’ arriba a Júpiter després de cinc anys de viatge

La sonda Juno de la NASA, la nau impulsada per energia solar que ha viatjat més lluny a l'espai, ha arribat aquest dimarts després de cinc anys de viatge a l'òrbita de Júpiter, el planeta més gran del sistema solar, en la qual donarà 37 voltes abans d'estavellar-se contra la seva superfície.

— NASA (@NASA) 5 de juliol de 2016

Juno, llançada el 5 d'agost del 2011, s'ha incorporat a l'òrbita del planeta aquest dimarts a la matinada (3.54 GMT), tal com estava previst, segons ha informat l'agència espacial nord-americana (NASA). La nau, no tripulada i de la mida d'una pista de bàsquet, és la primera dissenyada per operar al cor dels cinturons de radiació de Júpiter, la primera a arribar a 2.575 quilòmetres dels seus núvols superiors i la que prendrà les imatges amb més resolució que s'hagin vist mai del planeta gegant.

"Ja hi som. Estem en òrbita. Hem conquistat Júpiter", va dir Scott Bolton, investigador principal de la NASA al Southwest Research Institute a San Antonio, Texas. "Com funciona aquest univers meravellós i com va començar? Aquest és un dels temes més al·lucinants que es tracten a la NASA, reps resposta a aquestes preguntes", va dir l'investigador de l'agència espacial Steven Levin.

 ‘Juno’ orbitarà a uns 5.000 quilòmetres de la superfície de Júpiter, deu vegades més a prop que qualsevol de les nou sondes que l’han visitat abans

La sonda Juno orbitarà a uns 5.000 quilòmetres de la superfície de Júpiter, deu vegades més a prop que qualsevol de les nou sondes que l'han visitat abans, i funcionarà alimentat per panells solars. Aquesta tecnologia és una raresa en missions que van més enllà del cinturó d'asteroides. Fins ara, tots els artefactes que han visitat el planeta gegant ho van fer amb plutoni-238, però l'escassetat d'aquest element radioactiu, les preocupacions sobre la seguretat i els avanços tecnològics van fer que la NASA es decidís per l'energia solar.

El coneixement que Juno reculli durant els propers 20 mesos no només servirà per entendre el nostre entorn planetari proper. Bona part dels planetes extrasolars descoberts són gegants gasosos com Júpiter i el que s'aprengui amb aquesta missió servirà per interpretar millor els mons més enllà del sistema solar. A més, com sempre passa amb les missions d'exploració, les dades de la sonda oferiran sorpreses que modificaran la imatge que tenim del rei dels planetes.

Un planeta estrella

Júpiter no és una estrella, però gairebé. Durant l'etapa de formació del sistema solar, fa una mica menys de 5.000 milions d'anys, va actuar com un germà egoista i va devorar les restes de gas i pols que havia deixat la formació del Sol. Així es va convertir en un planeta gegantí, fet d'hidrogen i heli, com les estrelles.

Ara té una massa que dobla la de la resta de planetes combinats i la seva àrea d'influència és immensa. Té més de 60 llunes, com Ganímedes, més gran que Mercuri, o Europa, un món gelat amb un oceà subterrani on alguns consideren que és possible trobar-hi vida. Sota els núvols d'aquest món gegant i les seves tempestes descomunals s'amaguen molts dels secrets de l'origen del sistema solar i en la composició de la seva atmosfera es pot trobar informació sobre les seves migracions, en les quals és possible que arrasés el nostre sistema planetari per fer-lo habitable.

És, a més, un planeta perillós. Aquest mastodont fa una volta sobre si mateix cada 10 hores, cosa que contribueix a generar un camp magnètic descomunal, en el qual els electrons queden atrapats i funcionen com bales per a qualsevol cosa que se li apropi. Heidi Becker, enginyera especialitzada en efectes de la radiació del Jet Propulsion Laboratory de la NASA ha descrit l'aproximació de Juno com "visitar la part més temible del lloc més temible... l'entorn radioactiu de Júpiter, que ningú ha visitat abans".