El que (no) passa a Barcelona

La parella d’escultures vivents Gilbert & George (Gilbert Proesch i George Passmore), coneguts per representar-se a si mateixos fins al tedi en grans murals kitsch en què aborden qüestions al voltant del racisme, el sexe, la sida, la religió o les polítiques conservadores del govern anglès, acaben d’anunciar l’obertura del seu últim projecte a l’East End de Londres: una fundació sense ànim de lucre dedicada a la promoció de les arts.

Estarà ubicada en un edifici de Spitalfields, barri on G & G han viscut i treballat durant cinquanta anys (i esmorzat cada dia en el mateix bar de la cantonada de Heneage Street). El barri és vibrant i multiètnic, dotat de mercats bulliciosos —el Brick Lane, el Cheshire Street— i amb la Whitechapel com a nucli d’atracció cultural. “No hi ha res que passi al món que no passi també a l’East End”, afirmen amb orgull gai els artistes.

El duo britànic, que gaudeix d’una gran popularitat al seu país, ha guanyat uns quants premis, ha participat en esdeveniments com la Biennal de Venècia o la Documenta de Kassel, i posseeix doctorats honorífics per diverses universitats angleses. No obstant això, els agrada dir de si mateixos que només són “un peix mort”. Doncs bé, aquest peix mort ha parlat recentment amb les autoritats i els veïns del municipi de Tower Hamlets —inclosa la poderosa propietària de l’Spitalfields Pub, Anne Butler—, on es crearà la fundació, perquè s’impliquin en l’enriquiment cultural del nou centre i poder-lo convertir en un nou santuari per a artistes... Si això és ser un peix mort, imagineu les basses barcelonines, per no parlar d’altres capitals catalanes, on qualsevol iniciativa privada d’aquesta índole no va, generalment, més enllà del culte a l’ego de l’artista.

A Barcelona, la BlueProject Foundation, al barri de la Ribera, és una de les poques excepcions. Es tracta d’una fundació privada dotada de dos amplis espais expositius i un taller d’artistes en residència. Està just davant del Cercle de l’Art, governat per l’entusiasta i infatigable Hans Meinke, on fins a final d’estiu s’exhibeix la mostra fotogràfica Carlos Saura. Espanya anys 50 (molt recomanable per als que no han decidit el seu vot i que encara avui badallen davant la possibilitat que una de les dues Espanyes “ha de helarte el corazón”). El Museu de la Xocolata, el Centre Cultural del Born, el Museu Picasso, la Fundació Gaspar, la Galeria Maeght i el Museu de les Cultures del Món completen el mapa d’aquest Marais barceloní, tot i que la diferència amb l’East End i el barri parisenc és que aquí amb prou feines passa res.

A la BlueProject Foundation es pot veure fins a l’octubre una instal·lació de l’artista belga Pieter Vermeersch (Kortrij, 1973), un all-over en el qual el color s’expandeix en una dimensió gairebé metafísica. Pura emoció pictòrica. A primera vista no hi ha tachisme (no hi ha expressió); és en la construcció on l’artista entra en contacte amb la pintura: un mur de totxo vermell trenca un altre doble mur degradat (del vermell al blanc i del blanc al blau).

El que tenim al davant no és arquitectura, sinó una pintura feta amb les eines tradicionals del pintor; el color, la tela, el pinzell; i, per sobre de tot, el temps. L’espectador no és mai passiu; camina per l’espai, envolta l’obra, l’experimenta i l’observa minuciosament com si a cada pinzellada s’amagués un volum, un paisatge, un retrat. En tot el treball de Vermeersch hi ha una crítica soterrada a la posició romàntica de l’estètica del sublim. En altres formats més petits, arrenca de fotografies de trossos de cel, murs, llums, que inverteix[/*****] [*****]cromàticament i després converteix minuciosament en pintures a l’oli sobre tela, així que són representacions.

El color tampoc està quiet, al contrari, és sempre el signe indicial d’una trajectòria, un itinerari espacial fet sota un rigorós control temporal. En aquestes parets/llenços dividits en superfícies hi ha molta cuisine. I encara que l’artista no parteix de la inspiració ni perd el control de la pintura, el resultat final és capaç de transmetre el plaer de la sorpresa.

UNTITLED

Pieter Vermeersch. BlueProject Foundation. Carrer Princesa, 57

Barcelona. Fins al 9 d’octubre

CARLOS SAURA. FOTÒGRAF. ESPANYA ANYS 50

Cercle de l’Art. Carrer Princesa, 52

Barcelona. Fins al 31 d’agost