El Constitucional alemany avala el pla de compra de deute del BCE

El Tribunal Constitucional alemany ha donat avui dimarts el vistiplau a una de les decisions més importants que ha adoptat mai el Banc Central Europeu (BCE). El programa de compra de deute que Mario Draghi es va treure de la butxaca el setembre del 2012, en el moment més dur de la crisi de l'euro, és compatible amb les lleis alemanyes. Els jutges de Karlsruhe esvaeixen amb aquesta decisió un important element d'incertesa: aplanen el camí per a possibles intervencions futures del BCE i eviten un xoc de legitimitats entre la justícia europea i l'alemanya. Un veredicte negatiu, pronunciat només dos dies abans del referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la UE, podria haver sacsejat els mercats i sembrat dubtes sobre la capacitat de l'eurozona per assegurar la seva supervivència.

La iniciativa que Draghi, president del BCE, va improvisar va quedar resumida en unes paraules que va tenir uns efectes que ressonen encara avui. “Faré el que sigui” per evitar l'enfonsament de la unió monetària", va dir l'italià. Draghi va acompanyar aquest discurs amb un pla de compra de deute al mercat secundari per un volum il·limitat que, malgrat que encara no s'ha utilitzat mai, va tenir un efecte gairebé màgic per reduir la pressió sobre els països més vulnerables de l'eurozona. Quatre anys i moltes picabaralles polítiques i jurídiques després, ja no queden dubtes sobre la legalitat d'aquest pla. 

Tal com s'esperava, el més alt tribunal d'Alemanya li dóna a Draghi un “sí, però”. El BCE pot, en cas de necessitat, donar suport als països amb problemes comprant deute. La conclusió és que l'Eurobanc no va superar els límits del seu mandat el 2012, tal com li atribuïen els crítics.

El però arriba amb les condicions que acompanyen el veredicte: si el Bundesbank participa en el futur en una operació d'aquestes característiques, haurà de fer-ho sota l'observació del Govern i del Parlament alemany. Els jutges de Karlsruhe volen així assegurar-se que una hipotètica operació de compra de deute es faci sempre conforme a la legislació europea, que impedeix al BCE finançar directament els Estats membres. La compra de títols d'un país determinat, a més, no es pot anunciar amb anterioritat, el volum haurà de ser limitat i, entre l'emissió d'un títol i la seva compra per part del BCE, no podrà passar més d'un termini que es determini prèviament.

El veredicte d'aquest dimarts responia a una demanda presentada per més de 35.000 ciutadans alemanys –una barreja heterogènia de professors universitaris, el grup parlamentari del partit Die Linke (L'Esquerra) i un diputat de la CSU bavaresa, entre d'altres– contra un programa conegut com l'OMT. Els jutges del Constitucional es refereixen, per tant, a l'operació llançada fa quatre anys, i no a les compres de deute actuals en les quals s'ha embarcat el BCE.

Els dos programes difereixen tant en el disseny com en l'objectiu. El BCE no tracta ara tant d'ajudar els països més febles de l'eurozona, sinó fer tot el possible per apropar-se a l'objectiu d'inflació proper al 2%, que ara com ara està lluny d'aconseguir. Malgrat que el veredicte no es refereixi al programa actual, un veto alemany hauria tingut conseqüències importants per als mercats i les compres actuals de 80.000 milions de deute mensuals.

A Alemanya, els més crítics amb Draghi veien aquest judici com l'última possibilitat de limitar el poder del BCE. I han trigat molt poc a mostrar la seva disconformitat. Clemens Fuest, president del prestigiós institut econòmic IFO, retreu al Constitucional que no s'hagi atrevit a imposar més condicions al BCE del que ja va fer el Tribunal de la UE. “És una pena, perquè és evident que el programa OMT persegueix l'objectiu fiscal de permetre l'accés al crèdit dels països molt endeutats. I els riscos associats els suporten els contribuents alemanys sense que el Bundestag (la Cambra baixa del Parlament) l'hagi votat”, afegeix Fuest.

És cert que, amb la sentència de dimarts, els jutges alemanys validen l'opinió que el Tribunal de Justícia de la UE va donar l'any passat, que consideraven el pla de Draghi perfectament compatible amb les normes europees. El Constitucional alemany, que en una decisió sorprenent va enviar la qüestió al Tribunal de Luxemburg, atorga ara un important triomf a Draghi.