“No volem prohibir l’activitat privada dels hospitals públics”

El conseller de Salut, Toni Comín (Barcelona, 1971) n’ha tingut prou amb sis mesos en el càrrec per posar de cap per avall el departament més injuriat per les retallades. És la primera persona que ocupa el despatx noble de la Maternitat (seu del departament) sense ser metge. Va arribar al gener defensant que la sanitat catalana necessitava un polític —és llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques i exercia de professor a Esade— per “refer el consens” en el sistema sanitari. I per fer-ho, ha començat per desfer el controvertit camí del seu antecessor, Boi Ruiz, i tirar enrere totes les seves mesures polèmiques: ni Consorci Sanitari de Lleida, ni projecte VISC+ de venda de dades sanitàries. A més, és l'artífex del que va anomenar la “desprivatització més gran del sistema sanitari” en fer fora de la xarxa hospitalària pública proveïdors amb ànim de lucre. El pla de xoc pactat entre JxSí i la CUP, condicionat a l'aprovació de pressupostos, prometia injectar 100 milions d'euros i un descans a un sector extremadament en tensió per les retallades. Però tot ha quedat en paper mullat.

Pregunta. No hi ha pressupostos i, per tant, tampoc hi ha pla de xoc. Com repercutirà la pròrroga pressupostària en la sanitat catalana?

Resposta. Salut ha perdut 317 milions, però ara no cal lamentar-se, sinó veure quins compromisos previstos podrem fer encara que no hi hagi pressuposats. Un que és clar que no es podrà fer és el pla de xoc per reduir les llistes d'espera. Tampoc es podrà fer la inversió en equipaments. I quedarà molt afectat el pla estratègic d'investigació i innovació (PERIS). Però estem intentant salvar les inversions territorials (Viladecans, Terrassa, Sabadell, Mataró), una part, encara que sigui petita, del PERIS, i tota l'oferta de places per a residents.

P. Hi haurà més retallades en sanitat?

“No es podrà dur a terme el pla de xoc per reduir les llistes d'espera”

R. No hi haurà més retallades perquè el pressupost del 2016 és la pròrroga del del 2015 i estem en el mateix esquema d'ingressos i despeses. El que sí que és cert és que hi ha unes despeses el 2016 que no s'havien fet durant el 2015 [l'augment de l’1% del sou dels treballadors o la pujada de tarifes dels hospitals]. Cal veure com es reassigna el pressupost perquè aquesta despesa addicional s’ha de compensar amb mesures d'estalvi en un altre camp.

P. El centre privat Clínica del Vallès abandonarà la xarxa pública a l'estiu. Com s'articularà l'expulsió dels altres quatre hospitals amb ànim de lucre?

R. Només tindrem operadors amb afany de lucre en els territoris on amb la resta de proveïdors no en tenim prou, per exemple, a Lleida i Girona. Allà els hospitals públics no poden assumir tota l'activitat i per això el contracte amb la Ponent i la Clínica Girona segueix en vigor. A l’Hospital General de Catalunya cal veure quina part de l'activitat es pot fer a través dels proveïdors públics de la mateixa zona i es traslladarà l'activitat l'1 de gener. El cas del Sagrat Cor és més complex perquè té una població de referència i cal veure qui es pot fer càrrec de la gestió d'aquest hospital.

P. El Clínic, per exemple?

R. Hi ha aquesta hipòtesi, entre moltes d’altres, que el Clínic es converteixi en el responsable de la gestió del Sagrat Cor. No es tracta de passar l'activitat al Clínic amb el mateix personal i el pressupost que té, sinó de veure quin proveïdor es farà càrrec del Sagrat Cor. El Clínic és molt prop d'aquest hospital i és una possibilitat entre d’altres.

P. Està a favor que els hospitals públics facin activitat privada?

R. No volem prohibir l'activitat privada dels operadors públics perquè és una font de finançament a la qual no podem renunciar. En aquests moments hi ha molts proveïdors públics que quadren el pressupost gràcies a aquesta activitat privada que fan. El que hem de fer és regular-la bé per minimitzar tots els riscos d'equitat que aquesta activitat provoca.

P. Barnaclínic n’és el paradigma. Què passarà aquí?

“Una hipòtesi, entre d'altres, seria que el Clínic assumís la gestió del Sagrat Cor”

R. Barnaclínic no és l'exemple principal pel qual mantenim l'activitat privada en els centres públics perquè qui més necessita avui fer activitat privada són altres hospitals del territori. Però en aquesta política de millora de l'equitat, una de les mesures que cal prendre és la conversió de la figura jurídica responsable d'aquesta activitat privada en organitzacions sense afany de lucre.

P. Està a favor de fórmules controvertides com les UGAP o les EBAS en atenció primària (AP)?

R. En AP estem obrint un procés de participació amb professionals i experts per posar damunt de la taula un pla estratègic de reforma de l’AP. I sóc partidari que, en el marc de la transposició de la directiva europea sobre contractació de serveis socials públics, l'economia social hi tingui preferència, com la cooperativa de pediatres del Pirineu. L’economia social té molta legitimitat social com a operador d'un servei públic i, per tant, serà possible que hi hagi proveïdors en AP més enllà de l'Institut Català de la Salut si estan especialment legitimats.

P. Va arribar per refer el consens i aquests sis mesos s'ha dedicat a desfer les mesures de Boi Ruiz. Va ser ell qui va trencar el consens?

R. Jo no m'ho he plantejat en termes de desfer. Estic intentant aplicar els meus principis i conviccions en les decisions que prenem. El consens ha estat clau per a l'èxit del nostre model sanitari. És veritat que els últims anys la disminució dels pressupostos i l'evolució del mapa polític havia posat en tensió aquest consens però ara és important refer-lo.