La línia que separa l’analògic del digital es difumina al Sónar +D

"Em podré canviar la carcassa de la guitarra a cada bolo", diu el cantautor Jofre Bardagí mentre sosté un instrument imprès amb una impressora 3D. Bé, menys el mànec i les cordes, que estan fets dels materials tradicionals. A banda de les capacitats camaleòniques d'aquesta tècnica, Bardagí valora el poc pes del material, plàstic. Les esquenes de molts músics ho agrairien.  Al seu voltant, al congrés Sonar +D,  la companyia entresD també presenta sintetitzadors amb dissenys gens habituals i uns reguladors d'una taula de so que reprodueixen els ninots del videojoc Pacman. Són conceptes digitals que esdevenen físics, analògics, amb una facilitat gens pròpia de les grans línies de producció industrial.

Els gustos i les preferències de consum musical són molt humans, difícils de modelar en un ordinador. L'empresa catalana Domestic Data Streamers, en un projecte en col·laboració amb Spotify, s'ha centrat en el valor emocional que adquireixen les cançons segons el moment en què s'escolten i amb la companyia que es té al costat. En el seu estand prometen als assistents que són capaços de preveure què els vindrà de gust escoltar en un moment futur fixat en el temps. Amb un test psicològic i accés al compte de Spotify classifiquen les persones en una categoria de comportament de consum (fidel o tastaolletes) i d'estil de vida (tradicional o explorador). Llavors, surt una bola de plàstic que es col·loca en una de les quatre columnes que representen les quatre combinacions de possibles perfils. És una màquina del temps, una expressió artística, que representa que anirà enviant —per correu electrònic— les recomanacions en els moments futurs expressats pels participants.

Más información

Què s’ha de veure al Sónar 2016

Sónar: 23 anys fent la seva

Una llum làser etèria adquireix propietats tangibles a l'espai de la Salle-URL. És una "realitat mixta" explica Ian Magarzo, el creador del projecte Marcos. El seu grup de recerca se centra en la relació entre els objectes i les persones a través de la tecnologia. Un raig de llum vermell projectat en una taula blanca interactua sobre els elements que hi ha disposats a sobre. N'hi ha de diversos tipus, que emeten sons variats i a la vegada conformen un espectacle visual. El làser crea polígons seguint els objectes i, fins i tot, és capaç d'encendre i apagar petites làmpades. Adquireix les propietats pròpies d'un dit d'una persona i va encenent i apagant l'interruptor.

Un projecte de l'empresa Col·lec competeix per ser l'experiment tecnològic de les Festes de la Mercè d'aquest any i al Sonar +D se'n pot veure un tastet. Pugem en un gronxador que adquireix la condició d'instrument musical perquè, a mesura que ens anem balancejant o movem els peus, va variant la melodia que emet. Els impulsors del projecte volen instal·lar grups de deu gronxadors en tres places de Barcelona. Combinats amb un joc de llums, la idea és fer un concert constant amb la unió de les melodies que sorgeixin dels gronxadors de cada plaça. Una música que, en cas de guanyar el concurs Creatifi, feta pels ciutadans sortiria de la mescla de les places i es podria escoltar també a través d'una aplicació per a mòbils.

La sonoritat musical està lligada a l'espai. No és el mateix escoltar un tema en un estudi de gravació que amb uns auriculars posats. El projecte Sfear del centre tecnològic Eurecat recrea en uns auriculars la sensació d'estar escoltant música en una habitació tancada. Ho aconsegueixen gravant les cançons amb un micro que té forma del cap d'un maniquí i amb un micròfon a cada orella. La sensació es percep bé i , sobretot, si es mantenen els ulls tancats.