Richard Ford guanya el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres

Un dels escriptors nord-americans que ha retratat millor els seus conciutadans de les últimes dècades ha obtingut el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres: Richard Ford (Jackson, Mississipí, 1944). Novel·lista i contista, Ford és el creador d'un dels personatges literaris contemporanis més potents: Frank Bascombe. Un home que, segons Ford, va fracassar com a escriptor, va triomfar com a periodista esportiu, després com a agent immobiliari i ara viu la seva jubilació acompanyat d'antigues i noves tribulacions. Tot això present en la tetralogia formada per les novel·les El cronista d'esports, El día de la independencia i Acció de gràcies, i el llibre de relats Francament, Frank, la seva última obra publicada.

El guardó a Ford coincideix amb el 30è aniversari de Bascombe com a criatura literària. És un ésser passional, irònic, d'èxit i que expressa en veu alta el que molts no s'atreveixen a dir perquè estan condicionats pel que és políticament correcte. A través d'aquest personatge, Ford mostra l'evolució de l'ecosistema de somnis, ambicions i realitats de la gent dels Estats Units. Un personatge que ha trobat la complicitat i l'estima de mig món. Ford no només ha crescut amb ell i la seva relació es manté igual, sinó que li ha servit d'instrument “per parlar de les coses importants de la vida i de la cultura”, va dir al desembre, a Barcelona, durant una entrevista amb aquest diari.

Les novel·les i contes de Richard Ford retraten les persones en els seus moviments vitals, moltes vegades encadenant finals de cicles de vida amb el començament i reinvenció d'unes noves oportunitats; radiografia la idiosincràsia de la gent del carrer que creu al seu país com si el portés marcat en el seu ADN; a més de mostrar les turbulències interiors que viu l'ésser humà mentre el seu rostre mostra un somriure. Un món que es veu no només en les novel·les citades, sinó també en els llibres de relats Rock Spring, De dones amb homes i Pecados sin cuento.

Ford ha capturat en aquestes tres dècades un ésser humà en l'evolució de la seva recerca contínua del somni de la seva vida, l'anomenat “somni americà”. Potser un miratge, ha reflexionat el narrador, “perquè el somni americà no és diferent del somni colombià ni del lituà, és a dir, que algú es desperti al matí i segueixi viu i que els seus fills siguin feliços i que ningú el mati abans de ficar-se al llit. La veritat és que només sento parlar del somni americà fora dels Estats Units, com si fos diferent de la resta del món”.

El cicle Bascombe, que Ford va iniciar quan tenia 39 anys, ha arribat a la seva penúltima parada, que com n'és de difícil, cada vegada més, per Ford estimar el seu país. Francament, Frank se situa després del desastre que va deixar l'huracà Sandy el 2012 al nord de la costa est dels EUA. A partir d'aquí s'aprecia la situació de l'anomenada “dècada perduda” per culpa de la bombolla immobiliària i altres falses promeses. Tot passa durant la tardor del 2012. L'huracà Sandy ha pujat massa al nord i ha arrasat els somnis de la costa de Nova Jersey. On abans va viure Bascombe. On, com a agent immobiliari, va lliurar moltes claus de felicitat. A això es va dedicar després que fracassés com a escriptor i després tingués èxit com a periodista esportiu. Ara està jubilat i les seves tribulacions no paren.