La Guàrdia Civil investiga el Santander pel cas de blanqueig de l’HSBC que va destapar Falciani

Más información

La investigació de la ‘llista Falciani’ destapa un frau massiu

L’HSBC va crear empreses per a clients espanyols en paradisos fiscals

Falciani: “Seria més rendible multar els bancs i no els clients”

La Fiscalia suïssa investiga l’HSBC per blanqueig i escorcolla la seu a Ginebra

La Guàrdia Civil s'ha personat aquest divendres al matí a la seu central del Banco de Santander, a la localitat madrilenya de Boadilla del Monte, per demanar informació pel cas de blanqueig relacionat amb l'HSBC que es va destapar amb l'anomenada llista Falciani, segons han confirmat fonts del cos. El requeriment pretén recollir dades sobre "determinats comptes corrents". El Santander de moment no farà declaracions sobre el tema, segons han assenyalat fonts del banc a EL PAÍS.

L'operació, que està duent a terme la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, ha estat ordenada pel jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata, a petició de la Fiscalia Anticorrupció. En cas que el banc no atengués el requeriment, el document signat pel magistrat facilita de manera subsidiària escorcollar l'entitat requerida.

La llista Falciani va ser revelada per l'informàtic italofrancès Hervé Falciani amb els noms de 130.000 presumptes evasors fiscals de l'HSBC de Ginebra. D'ells, 659 eren espanyols —que tenien fins a 6.000 milions d'euros en aquest banc—, que estan sent investigats i fins i tot alguns ja han estat condemnats.

De la Mata investiga l'HSBC a Espanya per blanqueig de capitals i exercici il·legal de la seva activitat al país, és a dir, per determinar si va col·laborar o va ajudar els seus clients a perpetrar el presumpte blanqueig. El cas s'anomena Diligències Prèvies 63/2013 del jutjat central d'instrucció núm. 5 per delictes contra la Hisenda pública i el blanqueig de capitals (HSBC, cas Falciani).

L'Agència Tributària espanyola atribueix a l'HSBC la seva participació directa en la creació i el control de societats pantalla en paradisos fiscals "constituïdes per amagar encara més la veritable identitat del titular dels fons i evitar així l'aplicació de la Directiva Europea de l'Estalvi del 2005", que implicava el pagament d'impostos sobre els rendiments dels comptes o la identificació del titular.