Elogis de l’amistat

L’editorial Blackie Books ha recuperat Marcel·lí, tot un clàssic difícil d’etiquetar. Conte il·lustrat? Petit àlbum? Novel·la gràfica? Per a infants? Per a joves? Per a adults? En el temps en el qual es va crear i publicar, el 1969, algunes d’aquestes etiquetes i calaixos ni tan sols existien. A Marcel·lí, el gran il·lustrador francès Jean-Jacques Sempé (Bordeus, 1932) defineix el concepte i l’essència d’amistat a través de la descripció sintètica i les figures diminutes de dos infants amb una particularitat molt marcada, fet que els uneix en una tendra relació, reflectida en aquesta delicada joia d’acurada edició.

De diferents formes, l’amistat també figura i vertebra dues novel·les aparegudes i guardonades darrerament. A L’efecte Calders, premi Joaquim Ruyra de novel·la juvenil, Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965) centra el focus en l’admiració d’un noi, en Xavier, per Pere Calders i en l’amistat que ambdós teixeixen al poble on estiuejava l’escriptor, encara que s’hi entrecreuen altres temes, com ara les trifulgues adolescents entre en Xavier i els seus companys i companyes de poble. A la novel·la, hi són importants el marc temporal, un estiu dels anys setanta que coincideix amb els anys d’infantesa i de joventut de l’autor —s’hi nota una descripció sentida i melancòlica dels detalls, i aquest fet potser és l’únic ingredient que el pot allunyar del lector actual—, el marc espacial, Llançà, i per sobre de tot, hi destaca l’estil, que a estones es contagia deliberadament de la ironia i l’humor caldersià: “En Xavier no té amics perquè els perd. De fet, li passa amb moltes coses, no sap on les deixa i acaba per no trobar-les més”.

En Xavier s’emmiralla en Calders per créixer i començar a fer carrera d’escriptor, i això dóna peu a apassionades i intenses xerrades i reflexions al voltant de la creació i l’escriptura, on l’autor s’hi abona amb escreix. L’obra, a més a més d’homenatge a Calders, d’aventures quotidianes d’adolescents durant un estiu, és també un cant al procés creatiu dels escriptors.

Molt més d’esquitllada, l’amistat també apareix a L’aprenent de bruixot i els invisibles, premi Edebé de literatura infantil. Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947), autor bregat en mil batalles, fa una demostració del seu domini de l’art de la creació i l’escriptura, tot oferint una novel·la d’intriga i misteri, amb molts dels ingredients coneguts i necessaris del gènere: un jove aprenent de bruixot, un dels bruixots més prestigiosos del país, un encàrrec d’elixir, un error a prop del cementiri, un zombi, un orfenat, una colla d’antics amics que recuperen la relació moguts pel fet de desemmascarar el passat fosc d’un prohom de la ciutat...

Sierra i Fabra utilitza i mescla, amb la mestria que li és connatural en la seva gran producció, espais i personatges estereotipats de la cultura anglosaxona i dels clàssics del gènere de terror, que hem vist mil vegades en pel·lícules i hem llegit en tantes altres novel·les, per captivar l’interès del lector infant i jove. La trama és complexa, l’elenc de personatges, gran i divers, però l’autor els enllaça i els combina a la perfecció i aconsegueix que la lectura flueixi de manera planera, i amb tot plegat, sorprèn el lector amb diverses vicissituds i desenllaços imprevisibles, marca de la casa.