Análisis
Exposición didáctica de ideas, conjeturas o hipótesis, a partir de unos hechos de actualidad comprobados —no necesariamente del día— que se reflejan en el propio texto. Excluye los juicios de valor y se aproxima más al género de opinión, pero se diferencia de él en que no juzga ni pronostica, sino que sólo formula hipótesis, ofrece explicaciones argumentadas y pone en relación datos dispersos

Una majoria sense rumb

És complicat que el nou projecte polític convergent pugui consolidar-se mentre no hi hagi claredat en els objectius

Casos de corrupció a part, el principal argument de Convergència Democràtica per enterrar la seva marca i constituir un nou partit és recuperar el missatge del partit social liberal que va edificar Jordi Pujol. Anys de pactes amb el PP, seguits d’acords amb ERC, i ara amb la CUP han desdibuixat la imatge d’aquell partit fins al punt de fer-lo irreconeixible pels “convergents de tota la vida”.

Els militants han votat enterrar la vella convergència, abonyegada per tots els costats, i dotar-se d’un nou xassís. Però el nou vehicle no podia començar a circular d’una manera més accidentada. I no només perquè se’ls hagi colat a la foto un destacat membre del clan Pujol, l’exprimera família de Catalunya que es resisteix a deixar pas. També el discurs està grinyolant per manca de rumb.

Si el que buscaven era claredat, abans hauran de posar-se d’acord si el Parlament de Catalunya, en el que CDC segueix essent el primer partit, aprovarà o no noves pujades d’impostos. Només una aliança convergent amb el PP i Ciutadans ho podria evitar. I això a costa de trencar previsiblement la disciplina de Junts pel Sí.

Tampoc estaria de més que Artur Mas aclarís si cal o no repetir el plebiscit del 27 de setembre. La passada tardor ens van assegurar que era irrepetible i que calia passar pàgina. Mas, alliberat de la cotilla de president, diu ara tot el contrari, que podria haver-n’hi un altre per comptar sís i nos.

És complicat que el nou projecte polític convergent pugui consolidar-se mentre no hi hagi claredat en els objectius. Les bases sobiranistes no saben si aquella victòria històrica que els seus líders els van vendre el passat 27-S ha servit d’alguna cosa. Tampoc saben què passarà quan acabi la present legislatura. L’únic que es veu a l’horitzó és la impossibilitat de mantenir cohesionada una majoria parlamentària. I és que ja són 62 les votacions en les que Junts pel Sí i la CUP han votat diferent. Els Pressupostos són l'última oportunitat per redreçar la situació. Si no ho aconsegueixen, unes eleccions, i no precisament plebiscitàries, seran l'única sortida.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Sobre la firma

Miquel Noguer

Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS