21 nens estan ingressats pel brot d’enterovirus

El Departament de Salut ha elevat a 48 el nombre de nens que pateixen afectacions neurològiques després d'haver-se infectat per un enterovirus. Tot just dos dies després que Salut llancés l'alerta epidemiològica, el departament ha reconegut que 21 menors estan ingressats a diversos hospitals catalans amb un quadre clínic de romboencefalitis (una inflamació del tronc cerebral i el cerebel, la zona del cervell on es controlen les funcions vitals). Encara que la majoria evoluciona favorablement, nou d'ells van haver de ser atesos a la unitat de cures intensives (UCI) i dos encara continuen hospitalitzats en aquesta unitat en estat greu. L'enterovirus sol provocar danys lleus, però els primers resultats microbiològics apunten al fet que el cep que ha originat la infecció correspon a un subtip més virulent que afecta el sistema nerviós central.

El primer cas d'enterovirus es va detectar al febrer a l'Hospital Vall d'Hebron –una nena de tres anys va desenvolupar una mielitis (inflamació de la medul·la espinal) que li ha provocat una tetraplegia–, però Salut ha exclòs aquest cas del brot de 48 casos perquè la soca de l'enterovirus és diferent. La petita, que està ingressada a l'Institut Guttmann de neurorehabilitació, es va infectar amb el serotip D68 de norovirus, un subtip que provoca paràlisis semblants a les de la pòlio (el virus que genera aquesta malaltia també és de la família de l'enterovirus).

Als altres 48 casos diagnosticats s'ha descartat completament la presència del serotip D68. Els primers resultats del Servei de Microbiologia de Vall d'Hebron han revelat aquest dijous que en dos pacients el serotip detectat és l'A71, una soca que afecta especialment el sistema nerviós central i provoca romboencefalitis. En 15 casos més, els estudis microbiològics ja han detectat que també es tracta d'un enterovirus del grup A, tot i que falta precisar quin és el serotip exacte, que es coneixerà en els propers dies.

Així, la cronologia real del brot es remunta al 13 d'abril, quan les urgències de Vall d'Hebron van rebre el primer cas amb un quadre clínic de rombencefalitis per infecció d'enterovirus del grup A. El menor va patir una parada cardíaca i va ser ingressat a l'UCI, on encara roman hospitalitzat amb “seqüeles greus”, segons el doctor Carles Rodrigo, cap del servei de pediatria d'hospital barceloní. Durant el mes d'abril i sobretot al maig es van detectar la resta dels casos. L'enterovirus es transmet per via fecal-oral o a través de secrecions respiratòries (tos, mocs i esternuts).

Salut ha descartat també que la mort d'un menor a Tarragona amb la mateixa simptomatologia estigui vinculada a una infecció per enterovirus. "Encara que clínicamente entraria en aquest conjunt, no hem aconseguit detectar l'enterovirus en les mostres del menor. És un cas probable però no en tenim la certesa", ha indicat el subdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Argimon. El departament ha indicat que no té coneixement de cap defunció vinculada a una infecció per enterovirus. Davant l'al·luvió de consultes que estan arribant als hospitals, els metges van cridar de nou a la calma i van apuntar que en la majoria dels casos detectats amb el virus el quadre clínic es resol sense seqüeles. “La immesa majoria té bona evolució”, va emfatitzar Rodrigo.

Els experts van explicar que, malgrat que l'enterovirus és un microorganisme comú en aquesta època de l'any i que sol provocar quadres respiratoris o gastrointestinals lleus, en aquests pacients s'està comportant de forma diferent. “És un virus que en la majoria dels casos és asimptomàtic i, encara que en les formes més greus són més fulminants, la majoria de les vegades no apareixen de sobte”, va apuntar Rodrigo. Encara que s'han descrit brots similars a Bulgària, als Estats Units, a Malàisia i a diversos països asiàtics, és la primera vegada que es detecta una acumulació de casos així a Espanya.

“La clau és que afecta una zona diferent de la que afecta normalment i provoca tremolors, sacsejades, trastorns del moviment i, en algunes ocasions, erupcions cutànies”, va explicar Rodrigo. El facultatiu va assenyalar que aquests símptomes no són preocupants però si es manifesten acompanyats de febre és recomanable consultar al pediatre. “Sí és preocupant si el nen s'ennuega, si té dificultat per parlar o respirar o si té un patró de respiració anòmal”, va puntualitzar.

Els experts desconeixen l'evolució que seguirà el virus i si el nombre de casos anirà en augment. “És un comportament diferent del que solem veure i és difícil saber què esperem. No podem predir quants casos sortiran en el futur”, va apuntar el cap de pediatria de Vall d’Hebron. L'Agència de Salut Pública ha engegat una comissió de seguiment per monitoritzar els casos vinculats al brot a les quatre províncies. Segons la radiotelevisió pública d'Andorra, el Ministeri de Salut del país també investiga altres dos possibles casos d'enterovirus.

Difícil detecció

Els metges van reconèixer que la detecció de l'enterovirus és complicada en el primer moment i és impossible predir complicacions neurològiques greus amb els primers símptomes, que poden ser confusos. “És molt difícil de detectar perquè poden ser moltes coses. A més, l'enterovirus no es troba on solia estar en aquests casos [en el líquid cefaloraquidi], sinó que has d'anar a buscar-ho al seu lloc habitual, la faringe o la femta”, va explicar Rodrigo.

Davant d'aquesta dificultat, els facultatius de Vall d’Hebron ja han desplegat un protocol especial entre els pediatres d'atenció primària per extremar la diagnosi en casos sospitosos o davant de símptomes lleus de dany neurològic. “A Vall d’Hebron hem preparat també un diagnòstic microbiològic ràpid i tenim ressonància magnètica les 24 hores amb anestèsia”, va postil·lar el cap de pediatria.

Mancant una vacuna o un fàrmac per combatre el virus, els facultatius utilitzen tractaments per pal·liar els símptomes. Si els nens presenten afectació neurològica greu, els metges administren anticossos per tallar la reacció immunològica que provoca el virus en el pacient.