Presó menor per a policies homicides
Qualsevol delinqüent pensarà: “No està malament; dos anys per homicidi i tortures és un bon acord”
Menys de dos anys de presó i una multa de 150.000 euros serà la pena que recaurà sobre els sis policies culpables de la mort de Juan Andrés Benítez, un ciutadà que va morir el 2013 després de la “reducció” a què el van sotmetre els agents dels Mossos d’Esquadra. La defensa, la fiscalia i l’acusació particular, que representa la família de la víctima, i popular, en mans de l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, han pactat que els sis mossos acusats vegin generosament rebaixada d’11 —per homicidi i tortures— a dos anys la petició del ministeri públic, amb l’afegit de dos anys de suspensió i cinc en què no podran patrullar.
Qualsevol delinqüent pensarà: “No està malament; dos anys per homicidi i tortures és un bon acord”. Sí, certament no és gaire edificant que els cossos que protegeixen els ciutadans surtin ben parats o de rebaixes amb el ministeri públic i així s’evitin mals majors. D’aquesta manera, ens estalviem l’enutjós jurat popular i la demagògia de la premsa, i dins d'aquesta, aquest diari que va revelar en exclusiva —amb un esgarrifós vídeo— com van reduir Juan Andrés Benítez. I això malgrat que alguns mossos van recórrer els domicilis del veïnat demanant —Déu sap amb quina finalitat i els mortals ens ho imaginem— els enregistraments sobre la reducció de la víctima. Per cert, dos agents més estan acusats d’obstrucció a la justícia: un per netejar les taques de sang a terra —un diligent exercici d’higiene— i una altra per requerir les filmacions dels veïns.
Estem, doncs, davant d’una altra sentència exemplar d’un procés exemplar en el qual la jutgessa va prohibir filmar els mossos, que de forma tumultuària i encaputxada van anar a declarar davant la justícia. És molt bona mesura preservar el dret a la intimitat dels defensors de la llei.
Amb el cas Benítez plou sobre mullat. Amb el Govern tripartit vam descobrir tortures a les comissàries; després va arribar el cas Ester Quintana —que va perdre un ull per una pilota de goma— amb fins a una desena de versions policials diferents, i ara el pacte sobre la mort de Benítez, un nou capítol de la resplendor de la veritat, l’ètica i, sobretot, la justícia.
Quan es va crear el cos dels Mossos d’Esquadra molts ciutadans van pensar que s’obria un període de transparència policial a Catalunya. Però no, pel que es veu els vicis triguen poc a contagiar-se i el que era nou sembla que en pocs anys ha envellit pitjor que les idees d’ordre públic del duc d’Ahumada. Les flamants estructures d’Estat s’assemblen molt a les velles i ràncies. Gràcies a les noves tecnologies i als veïns sabem el que va passar al carrer de l’Aurora del Raval barceloní la nit d’aquell 5 d’octubre del 2013. Almenys, no podran dir que ho vam somiar.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.