La ciutat invisible

Mirant per la finestra del tren costa imaginar-se aquesta terra com si fos verge: avui és una prostituta vella. No hi ha equilibri entre el territori i l'ús. Hi ha polígons industrials de tot tipus i carreteres i pisos aglomerats i algun hotel i publicitat en cartells immensos i horts prolixos i aquesta calitja que difumina l'horitzó. El que no està ocupat està abandonat. És un paisatge de pati de darrere. Però les coses canvien quan l'escala es fa domèstica. El paisatge s'ordena i la realitat es torna comprensible. He vingut a Viladecans per veure com s'encaixa un outlet que sembla destinat a distorsionar lògica i mercat: sortiré d'aquí entenent els perquès. Encara que segueixi sent cert que l'outlet competeix amb una oferta simètrica i reeixida a la Roca del Vallès, i no és mai bona política copiar un model sense saber si la cosa dóna per a dos, entenc l'aposta de Viladecans.

Es tracta de ser al mapa. Si es fes un buit en l'imaginari metropolità entre la potència del Prat, de Gavà, de Castelldefels, que s'han quedat amb les carxofes i els espàrrecs, amb l'aeroport i fins i tot amb la memòria d'aquells càmpings populars i horteres que jalonaven l'autovia, amagats entre pinedes ufanoses. Resulta que tot això també és Viladecans, sense portar la seva signatura. L'outlet és una gota en un got ple, però potser, pensen, és la gota que faltava. De fet, l'outlet, que preveu obrir persianes a la tardor, creix en un predi que toca l'estació, que és perifèric a la ciutat. Els pagesos, diu la llegenda, estaven defensant els seus horts —el que segueix sent el formidable Parc Agrari— i no volien la molèstia. Avui Viladecans desplega la pancarta perquè parin més trens, perquè molts passen de llarg. Els temps canvien. L'outlet es nodrirà més aviat de l'espessa xarxa de cotxes que van amunt i avall, com formigues estressades.

Viladecans està constituït per tres franges, a partir d'una serra moderada amb la cúspide a l'ermita de Sant Ramon, que ho veu tot. Hi ha la ciutat normal, després una zona d'activitat econòmica de nou encuny i després la naturalesa, aquesta sí verge, imponent, silenciosa si no fos pels avions que passen rasants. Tot està marcat per fites d'AENA i això explica que no es construís. Una esplèndida platja amb les seves dunes també moderades, una pineda espessa, el Remolar, les casetes per observar aus: el que queda del delta tal com era. La zona econòmica es divideix entre pisos acabats d'estrenar, construïts en blocs, amb centre comercial inclòs —i un kàrting inventat per Marc Gené—, i un polígon de nova generació, en què regna la logística de Desigual, però que incorpora altres indústries d'alta tecnologia. Els separa un parc desproporcionat, que engoleix l'antiga riera i es desplega en zones d'oci, de jocs, de concerts, de tot. Aquí va haver-hi una vegada el somni d'un parc aeronàutic, o com sigui, un centre d'investigació en vols i en els seus artefactes, però les institucions, així en general, no van creure en el tema.

El nexe entre aquesta zona —on The Style Outlet, dit en anglès, serà l'última fita— i la ciutat, una ciutat mil·lenària que als anys seixanta va passar de 7.000 habitants a 24.000 i després a 60.000, és una zona moderna, àmplia i descansada, d'avingudes i equipaments. Llueix amb brillantor l'Atrium, centre d'espectacles i poliesportiu, reunides la cultura i la suor, un edifici que per dins és una meravella. Fa poc va actuar-hi Clara Segura, l'actriu de moda, però fins i tot fan òpera. Pujant cap a la serra, algun sector ha merescut l'atenció de la Llei de Barris, aquest antídot contra la degradació. Tot això, barrejat, vol convertir-se en atractiu turístic i econòmic, esborrar del mapa la ciutat dormitori per consagrar una ciutat dinàmica, canviant. Visitable.

Aquí hi ha una bona gestió, un nucli de tècnics joves i amb ganes, que pensa, camina, palpa, cuida, somia. Exactament el que es necessita: govern des de la proximitat i competència sana amb el veí. Imagineu ara que prospera la idea d'Ada Colau de crear per damunt un “alcalde metropolità”. S'esfumaria el coneixement detallat per elevar les decisions a una autoritat llunyana i global. Viladecans tornaria a ser invisible. L'ambició no sempre és bona consellera. I les coses de casa es governen millor des de casa.