_
_
_
_
Impeachment Dilma Rousseff

La derrota de Rousseff aboca el Brasil a una complicada transició política

El vicepresident Michel Temer ja negocia un gabinet a l'ombra. La presidenta assegura que no renunciarà

Antonio Jiménez Barca

L'aprovació del Congrés brasiler, diumenge, de l'inici del procés de destitució de Dilma Rousseff té un efecte fulminant en el maquiavèl·lic trencaclosques polític del Brasil: el poder se li comença a escapar de les mans a la presidenta, a només un pas de ser desbancada del càrrec, i li comença a arribar al seu actual pitjor enemic, el vicepresident Michel Temer, amb una maniobra a l'ombra amb certes personalitats reconegudes destinada a preparar un Govern solvent, sobretot en matèria econòmica. Però Temer, un polític veterà, sap que la transició a la qual aspira no resultarà fàcil.

Un grup de diputats pro 'impeachment' celebren el triomf de la votació.
Un grup de diputats pro 'impeachment' celebren el triomf de la votació.I. Andrade (EFE)

En primer lloc, res apunta al fet que Dilma Rousseff, coneguda pel seu fort caràcter i poc avesada a renunciar ni a afluixar la corda, es rendeixi en la primera derrota. L'advocat de l'Estat, l'exministre de Justícia José Eduardo Cardozo, es va mostrar explícit diumenge: “Si algú es pensa que la Dilma acotarà el cap, s'equivoca”. La presidenta ha perdut el primer assalt al Congrés per més vots del que s'esperava: 367 en contra i només 137 a favor, en una jornada històrica i fins a cert punt humiliant. És cert. Però també ho és que no haurà d'abandonar el poder fins que el Senat, en una votació que encara no té data, però que probablement es farà a principis de maig, es pronunciï també a favor d'iniciar el procés de destitució. N'hi haurà prou amb una majoria simple, no dos terços com al Congrés, i la premsa brasilera assegura que, ara com ara, bona part dels senadors vol Rousseff fora.

Aquí entra en joc un tercer personatge important en la història, el president del Senat, Renan Calheiros, de la mateixa formació que Temer, el Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), clau en la crisi. Calheiros, ara aliat de Rousseff i enfrontat al vicepresident, té a la seva mà arbitrar els temps del procés, això és, allargar-lo o accelerar-lo. Tant Temer com Rousseff, segons informacions de la premsa brasilera, s'afanyen a negociar-hi. El vicepresident vol que l'acceleri perquè els senadors no canviïn d'opinió; Rousseff busca tot el contrari. Temer sap que, encara que està a un pas de convertir-se en el president del Brasil, el seu hipotètic Govern no serà fàcil.

Als brasilers no els agrada aquest polític tristot, fosc, professoral, sense espurna ni carisma, que algú va descriure, pel seu aspecte seriós i una mica gòtic, com a “típic majordom d'una pel·lícula de terror”. En una enquesta realitzada aquest mateix diumenge per A Folha de S. Paulo entre les persones que van sortir al carrer, tant a favor com en contra de l'impeachment, va quedar palès el rebuig a Temer. No s'ha presentat mai a unes eleccions protagonitzant el cartell. Molts especialistes diuen que el país tolera els corruptes, però no els traïdors, i Temer comença a ser percebut així després d'haver-li donat l'esquena a la presidenta, amb la qual es va aliar per presentar-se a les eleccions. I ell tampoc s'ha lliurat d'algunes delacions tèrboles del cas Petrobras. Aquest expert en Dret Constitucional sap també que si Dilma Rousseff és derrotada al Senat, tindrà —si ella no hi renuncia llavors, cosa probable— 180 dies en què la presidenta haurà de deixar el càrrec mentre se la jutja. En aquest temps, Temer haurà de governar de manera que el retorn de Rousseff, en cas que superi el judici de destitució, sigui políticament inviable. En una paraula: comptarà amb aquests dies per fer-se imprescindible.Per això ja s'està envoltant d'especialistes econòmics capaços, al seu parer, de redreçar la marxa de la catastròfica economia brasilera, que retrocedeix a raó de més d'un 3% en l'actualitat. Temer ja ha contactat amb Henrique Meirelles, expresident del Banc Central amb Lula, i amb Armínio Fraga, també expresident del Banc Central, però amb el més conservador Fernando Henrique Cardoso. El vicepresident considera que ha d'abordar ajustos fiscals urgents quan tingui el càrrec. Ja ha llançat un avís en els últims dies: “Caldrà fer sacrificis”. Diumenge, després de la votació, va insistir: “Ara ve el més difícil”.

Els mercats confien en ell. O almenys molt més que en Rousseff. La Borsa va pujar dilluns menys del que s'esperava i fins a mig matí va arribar a perdre mig punt, però els experts asseguren que això es deu al fet que la derrota de Rousseff al Congrés ja es donava per feta. N'hi haurà prou amb el fet que Temer es consolidi perquè els valors remuntin i el dòlar baixi, auguren aquests mateixos experts. Al davant, això sí, hi tindrà la poderosa màquina del Partit dels Treballadors (PT), la formació de Lula i de Rousseff, temible quan es troba a l'oposició per la seva capacitat de convocatòria al carrer i més si considera que se li ha arrabassat el poder per mitjà d'un cop d'Estat encobert disfressat de procés legal, que és com ha descrit la presidenta el judici polític. Temer es va afanyar a assegurar fa dies, mitjançant un missatge a les seves xarxes socials, que no pensa retallar programes socials emblemàtics com el Borsa Família (destinat a les mares amb fills en edat escolar) tal com va pronosticar Rousseff fa uns dies. És un exemple de com es desenvoluparan aquests escacs del poder els propers dies al Brasil: una agra disputa entre un vicepresident en ascens contra una presidenta en caiguda arbitrada per un president del Senat que encara ningú sap com pensa.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Antonio Jiménez Barca
Es reportero de EL PAÍS y escritor. Fue corresponsal en París, Lisboa y São Paulo. También subdirector de Fin de semana. Ha escrito dos novelas, 'Deudas pendientes' (Premio Novela Negra de Gijón), y 'La botella del náufrago', y un libro de no ficción ('Así fue la dictadura'), firmado junto a su compañero y amigo Pablo Ordaz.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_