Brussel·les presentarà càrrecs contra Google pel seu sistema Android

Brussel·les carrega per segona vegada contra Google. Un any després de llançar la primera ofensiva per presumpta vulneració de la competència en el seu cercador de compres, la Comissió Europea preveu aprovar demà un plec de càrrecs per Android, el sistema operatiu per a mòbils del gegant nord-americà. Competència acusa la firma d’obligar els fabricants que opten per Android a incorporar al telèfon algunes de les aplicacions de Google, sense que el consumidor les hagi triades. La decisió es comunicarà demà al col·legi de comissaris, segons ha avançat el diari Financial Times i segons han confirmat a EL PAÍS fonts comunitàries i del sector tecnològic.

El plec de càrrecs representa la primera fase en el procés d’infracció que s’obre a una companyia per presumptes pràctiques anticompetitives. A partir d’aquest moment, l’entitat pot presentar-hi al·legacions i, si en última instància no convenç la Comissió Europea de la legalitat del seu comportament, s’arrisca a rebre multes de fins al 10% de la seva facturació. En el cas de Google, aquesta quantitat rondaria els 6.500 milions, tot i que Brussel·les mai no ha imposat cap sanció d’aquesta magnitud.

Els serveis europeus de Competència fa un any que recapten informació per determinar si els protocols d’Android transgredeixen el lliure mercat. “Estem amoïnats perquè exigint als fabricants dels telèfons i als operadors que incorporin una sèrie d’aplicacions de Google en lloc de deixar-los decidir per si mateixos Google pot haver interromput una de les vies més importants per les quals els consumidors poden accedir a noves aplicacions”, va desgranar la comissària de Competència, Margrethe Vestager, en un discurs pronunciat dilluns a Amsterdam.

El sistema Android, amb les aplicacions corresponents, està instal·lat en el 83% dels mòbils, segons afirmen les dades de la consultora de telecomunicacions IDC relatives al 2015. Tres anys abans, la quota de mercat fregava el 70%. Brussel·les intenta indagar si, valent-se d’aquesta posició privilegiada, Google afavoreix les aplicacions pròpies (mapes, correu electrònic…) i, per tant, desplaça altres competidors. Més enllà de la dimensió tècnica, el cas tanca fortes connotacions polítiques. L’ofensiva de la Comissió ha creat malestar als Estats Units, que considera que la UE està castigant la innovació nord-americana.