La República catalana i l’ideal federal

Dimarts va acabar un cicle de cinc debats, iniciat el 23 de febrer, sobre la República catalana i l'ideal federal, organitzat per la fundació l’Alternativa, vinculada a Esquerra Unida i Alternativa, i per la fundació Josep Irla, d'Esquerra Republicana de Catalunya. L'objectiu dels debats era reflexionar sobre els valors del republicanisme i del federalisme, sobre les seves bases legitimadores i sobre la seva vigència davant els actuals reptes polítics. En el cicle de debats van participar una trentena de persones procedents dels àmbits de la política, del sindicalisme, de l'activisme social i de l'acadèmia. Les organitzacions que van participar a través d'algun dels seus membres van ser, entre d’altres, ERC, EUiA, ICV, CUP, Avancem, Barcelona en Comú, CCOO, UGT, CGT, Òmnium Cultural i l’ANC. Una llista inquietant per a la dreta ideològica i pels que pretenen identificar el pluralisme de l'esquerra amb el desconcert del seu ideari. Tots els debats van ser moderats per persones vinculades a universitats públiques catalanes.

Els temes a debat van permetre donar una perspectiva polièdrica dels vincles entre l'ideal republicà i el federal. Es van fer anàlisis històriques, econòmiques, socials, polítiques i fins i tot semàntiques, que van enriquir una discussió marcada per la voluntat de construir ponts des de les diferents sensibilitats de l'esquerra ideològica. De totes aquestes van sorgir moltes reflexions i propostes per ser compartides davant una nova etapa de transformació social i política.

Una primera reflexió transversal va ser la necessitat d'aprofitar la mobilització social dels últims anys per trencar amb els vells esquemes de la democràcia representativa i donar més poder de decisió a la ciutadania. Cal modificar l'actual model basat a reduir l'exercici de la sobirania popular a la mera elecció, a través de sistemes electorals deficients, d'uns representants amb excés d'autoestima i dèficit de receptivitat. Cal generar nous vincles de confiança entre polítics i ciutadans, augmentar els mecanismes de control dels càrrecs públics, repensar el monopoli partidista de la representació política, canviar les obsoletes estructures institucionals i, en definitiva, avançar en autogovern per millorar la qualitat de la nostra democràcia.

També va haver-hi acord en assenyalar que per augmentar el poder popular és necessari evitar que moltes de les decisions que ens afecten quotidianament es prenguin lluny de nosaltres i en institucions, com les europees, descontrolades i democràticament molt deficitàries. La crisi econòmica dels últims anys ha evidenciat la incapacitat dels governs de preveure-la, evitar-la i resoldre-la, així com de preservar les bases de l’Estat de benestar i de reduir les desigualtats socials, que s'han incrementat i han ocasionat moltes situacions personals miserables. Això també ha alimentat el descrèdit dels polítics i una ideologia liberal basada en el campi qui pugui, a maximitzar el benefici personal i a menysprear la dimensió social de la persona.

Les cinc ponències van destacar el dret a decidir i l'exercici de la sobirania com a pilars per a un nou context polític i com a punts de trobada entre el federalisme i l'independentisme. Es tracta de conceptes amplis i ambigus, però que contenen una demanda molt clara: autodeterminació per millorar socialment. El federalisme i l'independentisme són instruments de canvi, respostes a la passivitat de l’Estat i reaccions a un poder polític distant i arrogant que menysprea la mobilització social. Segons l'últim baròmetre del CEO, els federalistes i els independentistes (en els últims temps els segons han crescut a costa dels primers) són majoritàriament d'esquerres (el 64 i el 67%, respectivament).

El dret a decidir i l'independentisme han mobilitzat centenars de milers de ciutadans a Catalunya. Els ponents dels debats van subratllar la importància de l'activisme ciutadà, de la mobilització popular i del radicalisme democràtic com a plataformes per reivindicar i enfortir els valors del federalisme i del republicanisme. Van afirmar que dotar de més sobirania el poble i promoure una cultura política més cívica és fonamental per millorar la salut de la nostra democràcia. Van exigir comportaments ètics, actituds solidàries i una ciutadania més compromesa amb els assumptes públics. Van reclamar un canvi de mentalitat, una nova manera de fer política i un nou escenari de transformació social. Van concloure que l'esquerra ha d'unir-se per liderar la regeneració i l'ennobliment de la política, i les fundacions Irla i l’Alternativa ho van fer amb l'objectiu d'estimular la reflexió per construir els valors d'una nova República catalana.

Jordi Matas Dalmases és catedràtic de Ciència Política de la UB