Els metges demanen que es comuniquin les baixes automàticament a les empreses

L'accident de l'avió de Germanwings el març de l'any passat va suposar el germen d'un intens debat entre els metges de mig món sobre els límits del secret professional. Les investigacions policials van revelar que el jove copilot Andreas Lubitz, que va estavellar deliberadament l'avió als Alps francesos amb 150 passatgers a bord, va amagar a la seva empresa una baixa mèdica per malaltia mental. Després d'un any de reflexions sobre el dilema seguretat-privadesa i estudis sobre el secret mèdic i la protecció a tercers, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha proposat una sèrie de mesures per protegir malalts i tercers sense faltar a la confidencialitat metge-pacient. Els metges han demanat a les autoritats estatals i europees un marc legislatiu que permeti als facultatius comunicar una baixa laboral de manera automàtica a l'empresa del pacient.

"És anacrònic que el 2016 el pacient hagi d'anar a lliurar la baixa en mà quan es podria informar de manera automàtica a través de les TIC", ha protestat el doctor Jaume Padrós, president del COMB. Tot i que el codi deontològic, d'obligat compliment per als metges col·legiats, ja preveu els supòsits en els quals es pot vulnerar el secret professional, el COMB ha alertat de l'existència de punts febles en la normativa, com la comunicació de les baixes laborals. La proposta passa per fer arribar els comunicats de baixa directament a les empreses (no el diagnòstic) i millorar els canals de comunicació entre la medicina d'assistència i la medicina d'empresa.

"El secret professional no és un dogma. Té els seus límits, com quan hi ha un risc a tercers o no hi ha consciència de la malaltia, i tot està regulat en el codi deontològic", ha assenyalat Jaume Padrós.

Els metges han avisat que les seves propostes no impliquen un augment dels supòsits en els quals es pot vulnerar el secret mèdic, sinó regular i implementar mecanismes que estan fallant o directament no existeixen. "El secret professional no és un dogma. Té els seus límits, com quan hi ha un risc a tercers o no hi ha consciència de la malaltia, i tot està regulat en el codi deontològic", ha assenyalat Padrós.

El COMB també ha proposat estendre a altres professions no sanitàries, "però amb gran impacte social", el seu Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM). El projecte permet detectar, de manera confidencial, els professionals que no estan en plenes facultats per exercir la seva professió. El COMB intervé, suspèn temporalment el facultatiu si escau i l'acompanya en el procés de rehabilitació o invalidesa permanent. Des que es va engegar el 1998, el Col·legi ha atès més de 2.000 metges per trastorns mentals o addictius i n'ha inhabilitat permanentment 133. "Seria desitjable que iniciatives com el PAIMM es reproduïssin en altres professions no sanitàries [com els bombers, les forces de seguretat o els pilots d'avions, entre d'altres]", conclou l'informe.

A Espanya, en el cas de pacients amb trastorns mentals, el metge que detecta que un malalt pot ser perillós per a si mateix, per a tercers o al seu lloc de treball, pot sol·licitar l'ingrés involuntari, un procediment que es recull en la Llei d'enjudiciament civil. Amb tot, atesos els casos en els quals seria acceptable la vulneració del secret mèdic, el COMB ha proposat l'expedició d'un consentiment informat en el qual el pacient psiquiàtric conegui els límits de la confidencialitat.