_
_
_
_

Brussel·les retreu a Espanya la seva falta de compromís en l’acollida de refugiats

El Govern espanyol no n'ha rebut cap més des dels 18 que va acollir a finals del 2015

Claudi Pérez
Immigrants i refugiats fan cua per a una tassa de te en un camp d'Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia.
Immigrants i refugiats fan cua per a una tassa de te en un camp d'Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia.STOYAN NENOV (Reuters)

Espanya ha acollit 18 refugiats des de l'acord europeu de setembre del 2015. Al març, el Govern espanyol es va comprometre a accelerar el ritme, amb l'arribada de 467 refugiats durant aquell mateix mes. Un informe de la Comissió Europea revela que gairebé dues setmanes després que el termini expirés no ha arribat ni un sol dels 467 promesos. Diverses institucions europees retreuen a Espanya aquests números decebedors, i sobretot la “falta de voluntat” de l'Executiu. Acnur, l'agència de l'ONU per als refugiats, es va sumar ahir a aquestes crítiques al Congrés.

Les dades expliquen històries. I els números que va presentar ahir la Comissió Europea expliquen una història lletja sobre Espanya: el Govern de Mariano Rajoy es va comprometre a primers de març a ressituar (des de Grècia i Itàlia) i reassentar (directament des de Turquia) 467 refugiats abans d'acabar el mes. En aquells moments, Espanya havia acollit 18 refugiats, des de finals del 2015. I, malgrat les promeses, no n'ha arribat cap més. Espanya no ha acollit ni un sol dels 467 refugiats que va anunciar, quan ja han passat gairebé dues setmanes des de la data límit fixada pel mateix Govern en funcions. Brussel·les critica amb duresa aquestes xifres, i atribueix els pèssims números d'Espanya a la falta de voluntat del Govern central, segons fonts comunitàries. La sorpresa i el malestar per aquests magres resultats es traslladen a altres àmbits de la UE, i a diverses delegacions dels Vint-i-vuit.

Fonts de l'Executiu van assegurar que ja s'han cursat totes les peticions. Espanya pretén endur-se 32 refugiats d'Itàlia, però l'Executiu transalpí no s'ha mogut en setmanes, segons va apuntar Exteriors. El Govern va prometre acollir 150 addicionals de Grècia; ja té a les seves mans 138 expedients de refugiats i està fent els controls de seguretat corresponents. Finalment, l'Executiu es va comprometre a reassentar 285 sirians des de Turquia: la Moncloa insisteix que ha reclamat a Acnur que comenci a tramitar els expedients, de moment sense resultat. Fonts d'Acnur van explicar que la petició de l'Executiu va arribar a mitjan març, i es va cursar immediatament.

Más información
Rajoy defensa al Congrés el pacte per deportar refugiats
Brussel·les proposa una agència federal que centralitzi les peticions d’asil
Colau critica a Brussel·les la inacció de Rajoy davant els refugiats

L'agència de l'ONU ha reclamat al Govern espanyol que flexibilitzi els criteris d'acollida, se suma a les tesis de Brussel·les amb crítiques i insisteix en la falta de voluntat de l'Executiu, segons va explicar la representant d'Acnur a Espanya, Francesca Friz-Prguda. “Espanya té totes les condicions necessàries per augmentar les seves xifres” però ha d'assumir “més responsabilitat i compromís”, va dir Friz-Prguda en una dura intervenció davant la Comissió Mixta per a la UE, al Congrés.

La crua realitat és que en poc més de sis mesos Espanya ha acollit només aquests 18 refugiats des d'Itàlia, malgrat les promeses del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i del titular d'Exteriors, José Manuel García-Margallo. No hi ha hagut ni una sola reubicació des de Grècia, ni un sol reassentament des de Turquia o el Líban. Hi ha pocs països amb pitjors números. Portugal, amb quatre vegades menys població que Espanya, ja ha acollit 181 refugiats. Països que no formen part de la UE, com Suïssa, Liechtenstein o Islàndia, n'han acollit molts més des de Turquia. Només el bloc de l'Est presenta números pitjors: Hongria, Polònia, Eslovàquia i Eslovènia —juntament amb Croàcia— no han acollit ni un sol refugiat. Hi ha altres països amb números més baixos, però són més petits: Bulgària (1), Xipre (6), Letònia (6), Lituània (6) o Estònia (7).

Aquestes xifres corresponen al segon informe de la Comissió sobre Reubicació i Reassentament, que confirma que el compromís dels Vint-i-vuit ha millorat lleugerament, però la velocitat a la qual els socis acullen els refugiats continua sent decebedora. La UE ha ressituat 1.145 refugiats des de Grècia i Itàlia, davant dels 160.000 compromesos, el 0,7% del total. Espanya n'ha acollit 18 de 19.219: menys del 0,1%. Brussel·les apunta que amb el tancament de la frontera de Grècia amb Macedònia segueixen en territori grec fins a 56.000 persones. Això pot ser un polvorí: un terç d'aquesta gent procedeix de països no elegibles per a la reubicació.

“Els progressos no són satisfactoris”, subratlla la Comissió en l'informe. Brussel·les assenyala que des del primer informe de mitjan març hi havia compromisos per part dels Estats membres per acollir 6.000 refugiats amb rapidesa. “Aquest objectiu no s'ha complert”, assegura l'informe. Només s'han acollit 163 persones des de Grècia i Itàlia. En el cas de Turquia, les xifres són millors: 5.677 persones de les 22.504 acordades. “La Comissió insta els socis a incrementar dramàticament els seus esforços per respondre a la situació humanitària a Grècia i prevenir la deterioració de la situació a Itàlia”, assegura el document, que subratlla la possibilitat que la Comissió “prengui mesures” si els Estats membres “no compleixen les seves obligacions”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Claudi Pérez
Director adjunto de EL PAÍS. Excorresponsal político y económico, exredactor jefe de política nacional, excorresponsal en Bruselas durante toda la crisis del euro y anteriormente especialista en asuntos económicos internacionales. Premio Salvador de Madariaga. Madrid, y antes Bruselas, y aún antes Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_