CDC creu que el text contra el bilingüisme “ha de tenir-se en compte”

El manifest en el qual més de 280 lingüistes reclamen que el català sigui l'única llengua oficial en una hipotètica Catalunya independent "ha de tenir-se en compte", segons el dirigent de Convergència Jordi Turull. En declaracions a RAC1, el president del grup parlamentari de Junts pel Sí va considerar que el català s'ha salvat per "gent compromesa amb la llengua com moltes persones que el signen" i per això el text ha de respectar-se. La resposta de Turull xoca amb les veus crítiques que havien arribat fins ara dels partits, i contrasta amb la posició oficial de la coalició de Junts pel Sí, que si Catalunya s'independitza aposta per fomentar el català mantenint la cooficialitat del castellà.

“La llengua catalana no ha tingut les mateixes oportunitats que en el cas d'una situació de bilingüisme normal. Encara estem defensant moltes coses perquè el català pugui estar en una situació de normalitat”, va apuntar Turull, que va avalar part de les tesis dels lingüistes. “Tenen tota la raó de dir que compte, que no ens pensem que amb una situació idèntica a la d'ara el català està preservat. Si alguna llengua ha estat en perill i perseguida, i per tant necessita suport, és el català”.

Les paraules de Turull suposen el suport més explícit que ha rebut un text que fins ara havia generat més incomoditats que aplaudiments entre els independentistes. L'aposta per una Catalunya independent monolingüe xoca amb l'estratègia dels secessionistes, que busquen ampliar els seus partidaris entre els castellanoparlants.

Fins ara, CDC, el partit que menys ha fomentat aquesta tàctica, remetia al programa de Junts pel Sí, que aposta per la convivència oficial de castellà i català: “En el context de potenciació, foment, i protecció de la llengua catalana, la llengua castellana seguirà sent oficial a Catalunya”. Una posició similar, amb preeminència del català, ha defensat l'única veu del Govern que s'ha referit al text, el conseller de Cultura Santi Vila: “El català ha de tenir garantida una oficialitat preeminent. Però el castellà ha de ser també una llengua reconeguda”, va apuntar en declaracions a El Periódico.

Més crítics són a Esquerra, el partit que ha fet de la defensa de la independència en castellà un puntal de la seva estratègia política. El dirigent d’ERC Joan Tardà es va estendre en retrets a Twitter. Va assegurar que el debat “no ajuda a acabar la tasca” de l'independentisme, i va subratllar: “La república catalana tindrà com a llengua oficial el català, i el castellà serà cooficial. Les dues llengües, nostres!”.

La condició del castellà en una Catalunya independent generava consens polític abans de la publicació del manifest. Tant CDC com ERC subratllaven que havia de ser cooficial, sempre amb la protecció del català com a prioritat. El text obre un debat incòmode per a les formacions independentistes, amb partidaris d'adoptar la política monolingüe en les seves pròpies files: entre els signants hi ha l'exconsellera d’Educació Irene Rigau (CDC), l'expresident d’ERC Josep Lluís Carod-Rovira, i l'exdiputat de la CUP Julià de Jòdar.

Els impulsors tenien previst tractar el manifest amb els partits independentistes. La primera reunió prevista era amb ERC, però la reacció contrària del partit al text ha provocat que es posposin les converses.