La descoordinació dificulta l’enviament d’ajuda als refugiats

Diversos camions carregats de roba i altres productes per als refugiats han sortit aquesta setmana de Catalunya després de dies esperant els diners per afrontar el viatge. Diverses ONG van fer una crida de recollida abans de Setmana Santa i es van veure desbordades per una onada de solidaritat a Badalona, Cerdanyola o Terrassa. Les ONG i experts en cooperació celebren la voluntat ciutadana però veuen poc eficaç el mètode: demanen evitar transports llargs i comprar el material al més a prop possible de la zona. Tots demanen coordinació a les administracions.

Jesús Aragó és bomber a Terrassa. Col·labora amb una església protestant que realitza campanyes benèfiques habitualment. El divendres 18 de març, abans de Setmana Santa, va rebre la trucada del pastor del Rebost Solidari de Cerdanyola, una església baptista, perquè mobilitzés els seus companys. Tècnicament la data de recollida de roba havia de començar dimarts passat però durant les vacances els bombers havien enviat per whatsapp l’anunci i per llavors ja estaven desbordats de bosses sense cap tipus d’ordre. “Jo tenia reservada a la meva església una habitació de 50 metres quadrats que es va omplir de seguida”, explica Aragó.

La xarxa de contactes es va haver d’ampliar i va arribar, entre altres llocs, fins a Badalona, on els carmelites descalços van viure la mateixa escena: un pati on es van amuntegar entre 7 i 8 tones de bosses, segons estima el pare Ángel Briñás.

El problema va arribar llavors. Tocava gestionar l’onada de solidaritat. Calia classificar la roba, guardar-la en caixes i etiquetar-les en anglès per facilitar la feina una vegada al campament. I el més difícil: carregar-les en camions i portar-les a la seva destinació. “Només teníem finançament per a un, però la resta [tres camions més] han anat sortint amb donatius”, reconeix Aragó. Des de dimarts les organitzacions van canviar el seu missatge: els ciutadans solidaris havien de deixar portar roba i quedar-se a ajudar a organitzar i fer ingressos en dos comptes corrents habilitats. El primer camió va sortir dimecres des de Figueres. Dos més ho van fer divendres des de Cerdanyola i el quart des de Màlaga.

“No té sentit recollir material a 3000 km si ho tens a 300”, diu Oriol Illa, president de la Mesa del Tercer Sector

Tot i així, en diversos locals i magatzems ara queda una quantitat incalculable de caixes amb productes que ningú sap quan ni cap a on sortiran. “Hi ha 50 camps de refugiats, a un o altre els portarem”, diu Aragó.

Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, creu que és positiu que la gent es mostri sensible al problema dels refugiats “però això no vol dir que qualsevol acció sigui eficaç”, explica. Com ell, diversos experts consultats proposen recaptar diners i fer la compra de productes en el terreny. “No té sentit recollir material a 3000 km si el tens a 300”, afegeix. Illa diu que als diners que costa moure el camió se li trauria més rendibilitat en el mateix Idomeni. En aquest sentit es posiciona Enric Morist, coordinador de Creu Roja Catalunya: “És evident que la gent i les entitats ho fan amb bon cor però la nostra experiència diu que l’enviament s’ha de fer sobre la base de necessitats contrastades reals”.

Ignasi Carreras, exdirector general d’Intermón Oxfam i director de l’Institut d’Innovació Social d’Esade, defensa que normalment “és més determinant tenir recursos econòmics que permetin a les organitzacions treballar en el terreny”. Rafael Grasa, president de l’Institut Català Internacional per a la Pau, atribueix al fet que la gent se solidaritzi amb iniciatives properes en les seves localitats a la inacció del Govern central. Tots celebren la resposta ciutadana però alerten dels riscos de caure en un bonisme improductiu.

“Nosaltres vam rebre un crit d’auxili i hi vam respondre”, justifica Aragó, que assegura que continuaran amb campanyes similars si creuen que ho necessiten. “La gent s’ha bolcat. Jo estic d’acord amb aquesta idea que seria millor que les entitats treballessin allà, però allò pel que sigui no està funcionant. Està funcionant això altre”, defensa. “El que cal fer és treballar de forma coordinada i fer un únic inventari dels productes, no un a cada poble”, insisteix Illa, que defensa el funcionament del comitè d’acolliment de refugiats malgrat les seves mancances.