“S’ha de sortir del bilingüisme, no tothom ha de saber castellà”

La situació en què es troba el català i el seu futur és un tema que aixeca passions no només entre lingüistes, sinó entre la societat en general. El manifest de l'Associació Llengua i República sobre el paper que ha de jugar la llengua en un possible Estat català, que es presenta aquest vespre a la Universitat de Barcelona, ha aixecat tot tipus d’opinions. El text critica el mal funcionament del bilingüisme actual i marca el camí cap a una societat en la qual el català sigui la llengua oficial, tot i que no utilitza aquest terme.

Pau Vidal, membre del Grup Koiné, impulsor del manifest, defensa que cal fugir de la idea d’oficialitat de llengües “perquè és un concepte ambigu, porta a confusió i duu implícita la idea d’exclusió. La idea no és que hi hagi una sola llengua en la Catalunya independent, perquè això seria exclusió, sinó que el català recuperi espais (a l’Administració, la justícia o l’espai públic) per garantir-ne la supervivència”. Vidal explica que entre els lingüistes hi ha consens en el fet que, atesa la situació actual, només pot funcionar el bilingüisme asimètric, però admet que aquest model no està totalment definit. No obstant això, posa un exemple que explica cap a on es definiria. En un suposat Estat català, “un ciutadà es podrà adreçar a l’Administració en castellà o en català durant un temps, però la idea és que en un termini que cal concretar només quedi el català”. Vidal apunta que la prioritat és que “ningú perdi drets” i que tant el castellà, com l’anglès o les llengües que ara parlen a Catalunya els immigrants es potenciïn “per fer valer aquesta riquesa”.

El lingüista Albert Pla Nualart aprofundeix en el model dibuixat pels signants del manifest. Explica que la situació de bilingüisme actual porta al retrocés progressiu del català. “La tendència no és normalitzar-se ni tampoc ho permet el marc sociolingüístic”, diu. “Si es vol revertir la situació i salvar el català s’ha de sortir del bilingüisme. Això suposaria, per exemple, que no tothom a Catalunya hauria de saber necessàriament castellà”. Nualart admet que es tracta d’una idea políticament incorrecta i dubta que això es porti a terme. “La gent vol creure que el català es pot salvar sense conflicte social i serà difícil arribar a un consens sobre això”, apunta el lingüista, que es mostra pessimista sobre el futur del català i pensa que no es podrà frenar aquest retrocés. “El fet de tenir un Estat no vol dir que salvis la teva llengua”, conclou.

Carme Junyent, professora de Lingüística General a la Universitat de Barcelona, està d’acord en l’anàlisi que el bilingüisme i la normalització lingüística no està sent positiu per al català i considera “que és la condició prèvia perquè hi hagi un procés de substitució, és a dir, la mort del català”. La docent proposa que no hi hagi llengües oficials “perquè a les llengües dominants no els cal i a les subordinades no els serveix de res”. I defensa un model que tingui en compte totes les llengües (castellà, anglès, etc.), però que tingui com a eix central “la llengua dels catalans”, és a dir, el català, l’aranès i la llengua de signes catalana.

José Rodríguez, expert en comunicació, rebutja que l’estatus de les llengües a Catalunya “ha de fer-se més en termes d’identificació lingüística i de reconeixement sociològic i no deixar-ho només en termes purament jurídics”. A través del seu blog, Rodríguez fa seva la classificació que fa Luís Cabrera de “llengua pròpia”, que seria el català, i “llengua adoptada”, el castellà. Rodríguez recorda que s’ha arribat a la situació de bilingüisme social que es viu a Catalunya per una discriminació positiva envers el català, que amb els anys s’ha vist que no era suficient. “Fins i tot en un Estat independent, sense aquestes polítiques asimètriques, el català estarà amenaçat”. En canvi, afegeix, “el castellà no viu l'amenaça de desaparèixer socialment a Catalunya, ni avui ni en el cas hipotètic de la independència”. Rodríguez aposta perquè, en el marc de l’elaboració de la futura Constitució catalana, s’obri un debat per crear un nou model lingüístic de consens.

El lingüista Rudolf Ortega, en canvi, considera que aquest debat és una pèrdua de temps. “Tenim tot el talent filològic centrat en una possibilitat, la independència, que vés a saber si passa i quan. S’està discutint sobre oficialitat del català, però no sobre com fomentar l’ús de la llengua”, critica. Ortega demana a la professió que el debat no se centri en un futurible polític, sinó en resoldre els problemes lingüístics actuals. “El que hem de fer és preocupar-nos sobre com fomentar el català amb Estat propi o sense. Hi ha paràlisi en la política lingüística, no hi ha innovació ni iniciativa i estem utilitzant els plantejaments dels anys vuitanta”, afegeix. El lingüista considera que, al cap i a la fi, el poder del sector és limitat. “El paper que tingui el català serà una decisió política, no dels lingüistes, així que estem perdent el temps”, conclou Ortega.