Javier Cercas rep a la Xina el premi a la millor novel·la estrangera

“Quan es tracta el passat més dur, personal i col·lectiu, el que ens agrada, a les persones i als països, són les mentides”. L'escriptor espanyol Javier Cercas (Ibahernando, 1962) s'expressa així quan acaba de rebre aquest divendres a Pequín el premi a la millor novel·la estrangera publicada a la Xina el 2015 per la seva obraEl impostor, la primera de l’autor que ha estat traduïda al mandarí. “Ens agrada endolcir el passat, emmascarar-lo, crear una pantalla per ocultar la realitat; una pantalla agradable, sentimental, heroica, per ocultar que el passat no és agradable ni sentimental ni heroic”.

El Impostor, la reconstrucció de la vida d’Enric Marco, el català que es va fer passar durant anys per supervivent dels camps de concentració alemanys i va arribar a presidir l’Amical de Mauthausen, és una obra especialment pertinent, però alhora arriscada, per a la Xina actual. Una Xina on la versió oficial de la història contemporània és inqüestionable en públic, on la tasca de recerca del passat recent és un tabú i on episodis com la matança de Tiananmen del 1989 o la fam del Gran Salt Endavant estan estrictament ocultes sota la catifa.

“La literatura és més que un entreteniment. (Té) aquesta capacitat de descobrir-nos a nosaltres mateixos, de revelar la realitat. Tant de bo aquest llibre serveixi per mostrar que (a la Xina) hi ha coses que no es poden dir. Seria meravellós”, apuntava Cercas a la premsa després de la cerimònia de lliurament del premi en un cèntric hotel de Pequín.

El problema de la memòria històrica, del passat, és una cosa comuna a tots els països i a tota la humanitat. Els espanyols, assenyala, “creiem que Espanya té una relació especialment difícil amb el seu passat i és veritat, hi tenim una relació difícil. Però no hi ha ningú que no la tingui. Bregar amb el passat personal i històric és una cosa que es pot fer millor o pitjor, però tots els països tenen dificultats amb això”.

A la Xina, no obstant, “la situació és molt més complexa que la nostra. Al cap i a la fi, podem parlar-ne amb més o menys encert… per això, tant de bo algú llegeixi el llibre dient, ‘això aquí no podem fer-ho, nosaltres no podem enfrontar-nos al nostre passat com ho fa aquest senyor en aquest llibre’”.

El teixit de falsificacions, la narració ensucrada que va difondre Marco durant anys va tenir “un èxit desmesurat”, però només va servir, apunta Cercas, “perquè la gent tingui una versió distorsionada de la veritable història”. “El que haurien de fer els xinesos és el que qualsevol hauria de fer: enfrontar-se al passat a dreta llei, de debò. Això sí que serveix. Però explicar un conte als nens no serveix per res. Al contrari, només empitjora les coses”.

Cercas és el primer escriptor espanyol que rep el premi Taofen, un dels més prestigiosos a la Xina. En l'edició d'aquest any van quedar finalistes de la categoria de novel·la estrangera l'alemanya Judith Hermann, la russa Xenia Pushka, el japonès Shinya Tanaka, el francès Adrien Bosc i l'holandès Tommy Wieringa.

En el seu discurs d'acceptació del premi, Cercas va insistir en el paper perillós de la literatura: “Tal com jo l'entenc, la literatura és un perill públic; per a qui l'escriu però també per a qui la llegeix; no serveix per tranquil·litzar sinó per inquietar, no per estabilitzar-nos sinó per revolucionar-nos, no per confirmar-nos en les nostres certeses sinó per dinamitar-les, no per signar la pau sinó per declarar la guerra”.

El premi inclou la publicació de l'obra per part de l’Editorial de la Literatura Popular Xina, una dels segells més importants del món literari a la Xina. El primer tiratge, de 5.000 exemplars, començarà a vendre's immediatament al país asiàtic i l'editorial ja planeja traduir una segona obra de l'autor, Soldats de Salamina (2001), segons va explicar el mateix autor.