Hausson converteix l’espectador en mag

Brain, cervell, així es diu el nou espectacle del mag Hausson que té una particularitat: tota la màgia l'ha de fer el públic. “Al principi de l'espectacle faig dos números per justificar el sou. La resta, tot ho fan els espectadors”. O això és el que sembla. És el públic el que endevina les cartes, escull l'únic globus que pot elevar-se, encerta mitjançant sumes esotèriques el nombre del telèfon mòbil que sosté un altre espectador, en aquest cas, un altre col·lega. Es diu Brain perquè el mag ajuda al fet que es manifesti el poder cerebral de l'espectador.

La confiança de Hausson en la capacitat del públic per desenvolupar de forma immediata el seu costat màgic és absoluta perquè deixa que un espectador triï entre quatre trepants l'únic que no funciona. El problema és que la prova es farà intentant trepanar el crani del mag en excedència. “El mag és el primer sorprès del que és capaç de fer el públic”, diu Hausson. I òbviament, al final, qui ha d'aplaudir és el mag convocant “per l'espectacle que m'han ofert”

Una dificultat de l'espectacle és que demana constantment la participació del públic. “I el públic n'està escarmentat, perquè alguns mags l'han utilitzat per convertir-los en pallassos del seu espectacle. Hi ha reticències a participar perquè s'ha abusat del públic com a element de l'espectacle”. Hausson sempre ha tingut molt respecte als espectadors.

Aquesta delegació de l'efecte màgic en l'espectador no és inèdita. Una altra cosa és convertir-la en l'argument central de l'espectacle. Juan Tamariz va fer diverses desenes de programes radiofònics a M-80 en els quals dictava els conjurs que l'oïdor havia de realitzar amb objectes propis. Si l'oïdor complia exactament amb el ritu que li proposava el mag des de l'emissora... es produïa l'efecte màgic. Tamariz ho va anomenar verbimagia. El mateix David Copperfield, quan va visitar Barcelona, aconseguia el moment més poètic del seu espectacle quan abandonava la gran maquinària i proposava als milers d'assistents al Sant Jordi que maneguessin i descartessin de determinada manera una baralla de cartes que havien trobat a la seva localitat. Al final, una gran majoria, excepte els desobedients, acabava només amb la carta de la Lluna a les seves mans. “En aquests casos, es tracta de traslladar la responsabilitat a l'espectador. Tu hi ets únicament per indicar el que ha de fer”. A Brain, l'auxili del mag ha de ser més potent. Hausson cita el públic a la sala petita de La Seca a partir del 30 de març. 50 persones per a una màgia de càmera.

Coincidint amb aquesta proposta, Hausson publicarà un llibre –Guía práctica del ilusionismo, Redbook Ediciones–. Hi ha una reflexió inicial sobre la concepció d'un espectacle i després 65 jocs amb una explicació comprensible de la seva rutina perquè el lector, de nou, pugui fer màgia amb cartes, monedes, mocadors, gomes i altres utensilis domèstics.