A què destina l’Església catòlica el nostre impost de la renda?

Un de cada tres espanyols marca la casella de l'Església catòlica quan fa la declaració de la renda. Amb aquest gest, envia el 0,7% de l'impost a les arques de la Conferència Episcopal, que distribueix els aproximadament 250 milions anuals que suposa aquesta aportació. Aquesta quantitat no s'extreu del que paguen aquests ciutadans concrets, sinó de tots, siguin catòlics o no.

A què es destina aquesta assignació directa de l'IRPF? Bàsicament, i en contra de la creença comuna que la majoria de recursos van a Càritas i altres organitzacions catòliques amb finalitats socials, aquests diners es destinen a sostenir la seva estructura, el culte i el clergat. Prop del 80% s'envia a les diòcesis “per al seu manteniment”. La resta es destina a pagar la seguretat social de sacerdots i religiosos, a retribuir als bisbes, alimentar el funcionament de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i finançar les facultats eclesiàstiques, entre d'altres.

Però hi ha partides menys específiques, com “activitats pastorals nacionals” (7,7 milions), que funcionen com a calaixos de sastre i de les quals gairebé no se sap res perquè la CEE només en publica un breu desglossament anual. D'aquí no només surten els sis milions de la televisió 13TV, sinó també partides destinades a pagar reformes d'edificis, campanyes contra l'avortament (162.522 euros) i beatificacions (100.000 euros), segons ha comprovat EL PAÍS, que ha accedit als comptes del 2013, els últims sobre els quals ha retut comptes l'Església.

Quan el 2006 el Govern i els bisbes van pactar el sistema de finançament actual, que va incrementar un 37% l'assignació tributària (del 0,52% al 0,7%), van acordar també que aquesta presentaria una memòria justificativa de les seves despeses. La CEE fa públiques les grans xifres, però no el document tècnic que envia al Ministeri d'Hisenda, amb dos anys de retard, per especificar-li en què fa servir els diners de la ics catòlica.

Tres de les religions d'“arrelament notori” a Espanya –musulmans, jueus i protestants; les altres són testimonis de Jehovà, budistes i mormons– es van repartir 1,2 milions d'euros en subvencions a projectes educatius, culturals i d'integració social el 2013, amb la condició que no les destinessin a salaris de clergues ni a activitats de culte. La catòlica és l'única confessió que rep directament de l'Estat fons per a culte i manteniment del clergat. Fins al 2006 també rebia una dotació pressupostària, que va desaparèixer en augmentar el percentatge de l'IRPF.

Les úniques caselles que es poden marcar són la de l'Església catòlica i la d'altres finalitats d'interès social. Les altres grans confessions fa anys que demanen tenir la seva pròpia casella, sense èxit. La Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya (Ferede) ho va portar als tribunals, però l'Audiència Nacional va tombar la seva petició l'any passat.

Els 250 milions de l'IRPF són només una petita part dels diners públics que les diferents administracions destinen a finançar l'Església catòlica a Espanya. A aquesta quantitat cal sumar-hi les subvencions que rep de ministeris, comunitats autònomes i ajuntaments, les exempcions i bonificacions tributàries que encara conserva, com l'IBI, els concerts educatius (té 2.601 escoles) i sociosanitaris (és propietària de 68 hospitals i 801 asils) i el manteniment que fan les institucions del patrimoni que té l'Església.

Segons un càlcul recent d'Europa Laica, l'Estat aporta, a través de subvencions directes o indirectes i exempció de tributs, més d'11.000 milions d'euros anuals a l'Església catòlica. Aquesta organització assegura que té un “veritable paradís fiscal” i denuncia que els seus comptes són “totalment opacs”. Europa Laica rebutja també la casella de finalitats socials perquè, diu, “l'acció social l'ha d'atendre l'Estat com a dret, no com a caritat”.

Aquestes són algunes de les activitats que financen els bisbes amb l'IRPF dels ciutadans:

Campanya per la vida

La Conferència Episcopal va destinar 162.522 euros a finançar una campanya contra l'avortament titulada Campanya per la vida. Amb el lema Aquest sóc jo… humà des del principi, va incloure cartells, 1.300 tanques publicitàries per tot Espanya i un vídeo per Internet i xarxes socials. “Hem de reiterar que l'actual legislació espanyola sobre l'avortament és greument injusta”, van dir els bisbes quan la van presentar.

Aquest concepte es va incloure sota la partida genèrica d'activitats pastorals nacionals, que la CEE ni tan sols desglossa en el document tècnic que lliura al Govern. Hi ha una vintena de despeses incloses, com una aportació al Tribunal de la Rota (268.000 euros), on es jutgen conflictes eclesiàstics; la peregrinació de famílies a Roma (5.690 euros); les obres al Col·legi Espanyol de Roma (543.040 euros), que no és un centre educatiu sinó una residència per a religiosos; obres de millora a la seu de la CEE a Madrid (105.711 euros); una residència sacerdotal (296.114 euros); o una subvenció per traduir les obres completes de Joseph Ratzinger (4.167 euros).

L'IVA de les obres

Gairebé 4,9 milions d'euros de l'assignació tributària es van destinar a compensar les diòcesis per l'exempció de l'IVA que van deixar de tenir el 2007. Aquell any l'Estat va començar a reclamar a l'Església catòlica que pagués aquest impost. En realitat, es va tractar d'una exigència de la Unió Europea, que el desembre del 2005 va emetre un dictamen amenaçant el Govern de portar-ho al Tribunal de Justícia de Luxemburg si Espanya es continuava saltant el dret comunitari.

Des de llavors, les diòcesis envien un informe a la Conferència Episcopal –consultat per EL PAÍS–, en el qual detallen totes les obres executades i en el qual calculen el 50% de l'IVA de les noves construccions i el 25% de les rehabilitacions. Aquestes quantitats les retorna la Conferència amb part dels diners de la ics catòlica.

La diòcesi que va rebre la compensació més elevada el 2013 va ser Madrid, amb més de 870.000 euros. Aquell any va fer obres per valor de 15,4 milions d'euros, com la construcció d'una parròquia, Beata Teresa de Calcuta, al barri de Vicálvaro, que va costar 3,1 milions. L'obra més cara va ser la rehabilitació de la residència sacerdotal Sant Pere, al centre de Madrid, que va costar quatre milions d'euros.

Autopromoció

Gairebé quatre milions d'euros dels impostos dels espanyols van anar a parar a les campanyes de publicitat per al finançament de l'Església, és a dir, als anuncis en premsa, ràdio i televisió per demanar als ciutadans que marquessin la X a l'IRPF. Els anuncis a la televisió es van endur el 70% del pressupost. Una part d'aquesta partida també va a promocionar el Dia de l'Església Diocesana, en el qual les parròquies demanen als fidels que facin donatius per finançar la seva activitat pastoral.

“Hi ha petits gestos que tenen una gran repercussió social. Marcar la X a favor de l'Església a la teva declaració de la renda n'és un. Així faràs possible que continuem amb la nostra tasca ajudant els necessitats i anunciant l'evangeli. No et costarà més; no et retornaran menys. Programa x tants”. Així es va promocionar l'Església en una falca radiofònica el 2013. Anunciava la seva tasca caritativa, malgrat que l'assignació tributària amb prou feines dedica el 2,5% dels 250 milions a aquesta activitat.

El mateix per a 13TV que per a Càritas

L'aportació a la cadena de la Conferència Episcopal, 13TV, procedeix també de la partida Activitats pastorals nacionals. Sis milions d'euros, el 80% del total d'aquest capítol (7,7 milions d'euros), va a parar a aquesta televisió, que té una audiència del 2,4% (dada de febrer del 2016) i unes pèrdues anuals que ronden els 12 milions d'euros, segons els comptes que ha dipositat al Registre Mercantil.

Exactament la mateixa quantitat que es destina a 13TV, sis milions d'euros, és la que arriba a Càritas. Es tracta d'una aportació molt recent. Fins al 2010, la Conferència Episcopal no destinava cap partida procedent de l'IRPF a l'organització oficial de l'Església catòlica a Espanya per a l'acció caritativa i social. Des de llavors ha anat augmentant: el 2011 eren quatre milions; el 2012, cinc.

Malgrat que només el 3% de tot el pressupost que gestiona aquesta ONG procedeix d'aquesta partida, en el document tècnic que l'Església envia al Govern per justificar a què destina els diners de l'IRPF es detalla la seva activitat. La Conferència Episcopal també apel·la en els seus anuncis cada any a la feina de Càritas per demanar suport econòmic als fidels a través de la casella de l'Església. La veritat és que no es nodreix d'aquesta casella, com mostren les dades, sinó de la de finalitats socials, que el 2013 va aportar 20,6 milions a aquesta organització.

“Aquesta aportació existeix només a partir de la crisi econòmica. Els bisbes decideixen fer un gest i destinar una quantitat dels seus diners ordinaris. També ho fan per animar els catòlics a contribuir”, explica Fernando Giménez Barriocanal, subsecretari d'assumptes econòmics de la Conferència Episcopal. “I cal recordar que Càritas és a la parròquia i que, per tant, es nodreix també de l'enviament de fons a les diòcesis per al seu manteniment”, afegeix. La majoria de les seus de Càritas les gestionen els rectors i la llum, aigua i altres despeses són a càrrec del bisbat.

investigacion@elpais.es