La UE acorda expulsar a Turquia fins i tot els sirians en territori europeu

Europa i Turquia han pactat un canvi radical en la gestió de la crisi dels refugiats. La desesperació per frenar el flux migratori ha portat els Vint-i-vuit a forjar un polèmic acord amb Ankara per retornar al país veí tots els estrangers que arribin il·legalment a les costes gregues, fins i tot els sirians. A canvi, la UE es compromet a portar des de Turquia un nombre de refugiats equivalent al d'expulsions. El tracte que ahir a la nit van tancar a Brussel·les els caps d'Estat i de Govern inclou tres condicions més per a Europa: augmentar els 3.000 milions destinats a Turquia per atendre els refugiats, eximir els seus ciutadans de la necessitat de visat per viatjar a la UE a partir de juny i avançar en el procés d'adhesió de Turquia al club comunitari.

La UE finalment ha donat llum verda a una proposta que fins ara ningú s'havia atrevit a defensar en públic per la seva cruesa. Es basa "en la lògica que els sirians poden sol·licitar asil a Turquia. I això és un punt d'inflexió", va subratllar el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en la conferència de premsa que va oferir amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk, i el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, al final de la cimera. "Hem aconseguit un gran èxit", va afegir Tusk.

El consens amb Davutoglu, que s'haurà de concretar aquests propers dies, s'ha plasmat en un breu document que insta a aplicar el mecanisme a tots els migrants que arribin a Turquia a partir d'ara i certifica el principi que “per cada sirià que Turquia readmeti, un altre sirià serà redestinat des de Turquia cap a la UE”.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va rebre el canvi com "un gran pas" i va afegir: "El que hem fet és tornar al principi: que l'asil es demani al punt d'arribada i que el refugiat no triï on anirà". Va obviar, això sí, que va ser precisament ella qui va animar al desplaçament massiu de refugiats cap al seu territori després de prometre que acolliria tots els sirians.

Fonts comunitàries precisen que en aquesta acollida en origen hi hauran de participar tots els Estats membres, probablement amb una quota de distribució similar a la que es va utilitzar per repartir els refugiats arribats a Grècia i Itàlia. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ja va fer evident ahir a la nit la seva disconformitat amb el repartiment obligatori.

No són les úniques reticències que caldrà superar. Xipre, país europeu que manté un contenciós amb Ankara a causa de l'ocupació turca del nord de l'illa, no està disposat a obrir nous capítols del procés d'adhesió de Turquia a la UE, com aquesta reclama com a part de la negociació. També França i altres països membres recelen de les presses i la falta de preparació amb què s'ha abordat aquesta proposta tan controvertida, de la qual fins ara només hi havia rumors als despatxos. Finalment, van acceptar els principis de l'acord, tot i que van acordar tancar-ne els detalls en la propera cimera del 17 i 18 de març.

Públicament, el primer ministre holandès, Mark Rutte, només havia advocat, en arribar a la cimera, per retornar a Turquia tots els estrangers que no fossin sirians. Com que Holanda assumirà per un semestre la presidència de la UE, Rutte es va reunir diumenge amb Merkel i amb Davutoglu per preparar la cita crucial amb Turquia.

En aquesta cita, Davutoglu va llançar la seva inesperada proposta a la UE, que ha revolucionat tota la negociació: la possibilitat d'expulsar a Turquia fins i tot els sirians que arribin a territori europeu. A canvi, Europa acolliria una xifra de sirians similar a les de les devolucions realitzades. L'objectiu és enviar un senyal clar, fins i tot als qui fugen de la guerra: l'única manera d'accedir a Europa és provar-ho per la via legal.

El suport que va mostrar ahir el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, al retorn dels sirians fa palès el nivell d'urgència a la UE per trobar una solució eficaç. “Caldrà veure els detalls, però si la mesura té el mateix efecte per al sirià afectat perquè aconsegueix la mateixa protecció aquí [després de ser acollit legalment des de Turquia], sense haver de passar per les xarxes que trafiquen amb migrants, sí que em sembla adequat”, va opinar Schulz, normalment una de les veus més garantistes amb el respecte als drets humans.

Una legalitat dubtosa

Malgrat que Juncker la va defensar en sala de premsa, la legalitat d'expulsar asilats de llibre resulta incerta, perquè una cosa és retornar els anomenats migrants econòmics, persones que no són objecte de persecució i, per tant, no opten, en principi, a l'asil i una altra incloure en aquestes tornades, de manera massiva, víctimes de guerra. Però independentment que més tard la legislació ho matisi —o el Tribunal Europeu de Justícia pugui anul·lar-ho—, Europa està decidida a enviar el missatge que va llançar dijous el president del Consell Europeu, Donald Tusk: “No vingueu a Europa”.

Fonts europees ho justifiquen així: el bloqueig que afronta Grècia, amb més de 30.000 persones atrapades al seu territori, tampoc li permet donar condicions dignes a tots els estrangers que hi arriben. Així que Turquia, considerada ara un país segur per a ciutadans de tercers països, pot atendre'ls amb el finançament adequat. I la UE els acabarà admetent, però per la via legal.

La clau d'aquest tracte són les grans compensacions que demana Turquia per quedar-se amb tots els migrants i refugiats que li reenviï la UE. En primer lloc, ampliar —Turquia demanava duplicar per al 2018— els 3.000 milions que la UE ha buscat sota les pedres per permetre que Ankara atengui els seus més de 2,5 milions de refugiats sirians durant dos anys. En segon lloc, obrir nous capítols del procés d'adhesió a la UE, una cosa que genera controvèrsia en molts Estats membres. I en tercer lloc, accelerar encara més la desaparició de visats per als ciutadans turcs que viatgin a Europa, amb l'objectiu d'aplicar-la ja al juny.

També s'estableix un compromís vague per fixar “zones humanitàries segures” a Síria, una qüestió que no depèn de cap dels 29 signants del pacte.

A més de desgranar el pacte, Davutoglu es va veure obligat, quan responia als periodistes europeus, a pronunciar-se sobre la llibertat de premsa. Després que les autoritats hagin intervingut el principal diari del país per les seves crítiques al règim, el mandatari turc va negar aquests càrrecs i va defensar que la mesura, adoptada per un tribunal, obeeix al fet que aquest diari afronta càrrecs criminals per haver blanquejat diners. "Ningú pot acusar Turquia de no tenir llibertat de premsa. He destacat aquestes idees als meus col·legues; la llibertat d'expressió és un valor comú [amb la Unió Europea]", va afegir el líder turc.

A petició d'algunes delegacions –especialment la italiana–, el comunicat final dels Vint-i-vuit més Turquia va incloure una vaga referència al fet que en el debat s'havia abordat "la situació dels mitjans a Turquia", sense més precisions. En un intent de superar la tebiesa amb que els líders han abordat aquest assumpte –per no posar en joc l'objectiu principal: segellar el pacte sobre refugiats–, Tusk va concloure: "La llibertat de premsa segueix sent clau i serà avaluada en el procés d'adhesió de Turquia a la UE".