El pollastre de pota blava se’n va a l’estranger

Son les dotze del matí i el Mercat de Pagès del Prat de Llobregat bull d’activitat. No és estrany veure cartells cridaners que asseguren que el producte és de quilòmetre zero (o quasi). Pastanagues, mongetes o coliflors conreades, com qui diu, al costat de casa. Verdures d’un verd, un blanc o un taronja esplèndid. I, entre elles, la reina de la zona: la carxofa. Hortalisses que una vintena de restauradors promocionaran amb la setena edició del Març Gastronòmic. En el cartell del festival hi ha, per primer cop, un xef instal·lat a l’estranger. Es tracta de Paco Pérez, que té cinc estrelles Michelin. Des del restaurant Cinco de l’Hotel Das Stue de Berlín oferirà plats fets amb carxofa i pollastre de la comarca. La idea és “internacionalitzar” la marca dels productes de la comarca, asseguren fonts de l'’Associació Gastronomia i Turisme, entitat organitzadora de l’esdeveniment.

La ruta gastronòmica se celebrarà del 3 de març al 3 d’abril. Hi participaran per primer cop restaurants de Molins de Rei i Sant Joan Despí, que se sumaran a altres establiments de Gavà, Sant Boi de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat. Tots oferiran menús amb plats elaborats a partir del pollastre de Pota Blava i la carxofa, acompanyats de vi o cerveses Moritz, empresa patrocinadora.

L’esdeveniment vol ajudar a superar la imatge del Baix Llobregat com a comarca industrial

L’Associació Gastronomia i Turisme i l’Ajuntament del Prat de Llobregat organitzen l’esdeveniment. Un dels seus objectius és anar més enllà de la imatge del Baix Llobregat com a comarca industrial. Promocionar l’atractiu del Parc Agrari i de les verdures que s’hi cultiven, com la carxofa. No es tracta, però, de l’única iniciativa endegada amb aquesta idea en ment. Fa tres anys, l’Ajuntament del Prat va ajudar els pagesos de la comarca a posar en marxa el Mercat de Pagès. Serveix de punt de reunió dels agricultors que venen verdura de proximitat, cultivada amb un mínim d’insecticides. Un d’ells és Xavi Oliva, que explica que abans es dedicava “a vendre a Mercabarna, amb els preus que establia la distribució”. Un negoci difícil de sostenir, segons ell, tenint en compte que pagaven “a 80 cèntims” per cada quilo carxofa. El canvi, ara que la comercialitza al costat de casa, l'augment és notable: “la venem a 1,75 o 1,80 euros”.

Entre la seva cartera de clients hi ha "restaurants i petites bodegues del barri de Gràcia”. Són uns compradors que han alterat, de manera rellevant, la seva manera de cultivar. Sis de les setze hectàrees que conrea es troben “en guaret”, per deixar descansar la terra. Tot, per produir menys i millor. “La terra del Llobregat és una de les més fèrtils del món”, sosté Oliva, de 38 anys.

El març gastronòmic també ha d’ajudar a situar la comarca en el mapa de la cuina de qualitat i a protegir l’agricultura i ramaderia locals. Aquest és el cas del pollastre de Pota Blava. Óscar Teruelo, president de l’AGT, explica que l’esdeveniment va ajudar a “desestacionalitzar el consum” d’aquesta varietat local, que se sol menjar durant el Nadal. “Abans de que es posés en marxa [el 2010] se’n consumien uns 4.000. Només amb el març gastronòmic se n'hi han afegit 800 o 900, fora de temporada”, explica. Teruelo recorda que altres esdeveniments organitzats per l’entitat, com el Quinto Tapa, també han servit per augmentar el consum.

El març gastronòmic també ha d’ajudar a situar la comarca en el mapa de la cuina de qualitat 

Alguns d’ells es troben als corrals de la Masia Pota Blava, al centre del Prat de Llobregat. Els trets d’aquesta raça, la única que té una Identitat Geogràfica Protegida, son fàcils de distingir: a més de les característiques extremitats blaves, tenen orelles blanques i una gran cresta amb “cinc o sis puntes”, explica Marta Mayordomo, regidora de Comerç i Turisme de l’Ajuntament del Prat. Aquests, però, només s’utilitzen per a fecundar les gallines. Només un establiment els cria per vendre’n la carn. Per què? Mayordomo explica que les races més habituals “només tarden un mes i mig” a créixer i que es poden criar en massa. No és aquest el cas del Pota Blava, que necessita “quatre mesos” i viu en corrals on camina en llibertat. Es tracta, a més a més, d’una carn més dura, que necessita un temps de cocció més llarg. El preu de criar-los, però, val la pena, assegura Teruelo: “no tenen res a veure amb la resta de pollastres, i tenen molt menys greix”.

La perspectiva, ara per ara, és prometedora. I no només perquè el nombre de ciutats participants ha crescut. Óscar Teruelo, president de l’AGT, assegura que la Fundació Slow Food –entitat dedicada a preservar les espècies i la biodiversitat en el món de l’alimentació– podria posar en marxa la seva seu de Barcelona al Prat de Llobregat. Mentrestant, els establiments de la zona aprofiten el gènere local per experimentar. El restaurant Can Pizza, per exemple, serveix pizzes amb cruixents retalls de carxofa. I un dels restaurants que participen a la ruta, l’Ona Nuit, ofereix un magret de pollastre melós i intens.