Un elefant a les llibreries

Hi havia una vegada una mare francesa, Cécile Sabourand, que amb la mateixa delicadesa que tocava el piano, improvisava cada nit un conte per als seus petits Laurent i Mathieu. El que més els agradava era el d'un elefantet que anava a una ciutat. Els enlluernava tant que ells mateixos el van explicar al seu pare, Jean de Brunhoff, i aquest, quan va haver de marxar a un balneari suís per intentar superar la seva tuberculosi, va acabar posant els seus dots de pintor al servei d'aquelles històries. Van ser mitja dotzena i tota una fita en la literatura infantil. Babar, després de 85 anys, més de 13 milions d'exemplars en 27 llengües, una sèrie de televisió (1969) i una pel·lícula (2010) arriba per primera vegada íntegrament a Espanya, gràcies a una primera edició òmnibus, Babar. Totes les històries, promoguda per Blackie Books que, inopinadament, incorpora una vintena de pàgines inèdites.

“Van haver de suprimir-se per un tema econòmic perquè eren bastantes pàgines en color i en format gran i, en algun moment, per alguna controvèrsia política, com l'eliminació d'un mico que fa la salutació feixista amb el braç en alt”, apunten com a causa dels fragments desapareguts els editors Jan Martí i Alice Incontrada, la tasca detectivesca dels quals ha permès detectar aquestes pàgines inèdites, un bon nombre de les quals es concentren en El rei Babar i Les vacances de Zèfir.

La troballa no deixa de ser un capítol més de la intensa vida editorial de Babar, la primera aventura del qual, Història de Babar l'elefantet, va aparèixer a França el 1931 publicada per Éditions du Jardin des Modes. Malgrat l’elevat preu a causa del format gegantí, l'èxit va fer que la seguissin El viatge de Babar (1932), El rei Babar (1933), Les vacances de Zèfir (1936), Babar i família (1938) i Babar i el Pare Noel (1941). A partir del tercer volum, van aparèixer a les llibreries sota el segell de Hachette. En un fet tan insòlit com emotiu, amb els anys Laurent va fer seu el personatge i la tècnica i va ampliar les aventures que havia escoltat de nen, fins arribar a la trentena.

Babar va entrar a Espanya per Catalunya a través del segell Aymà que, amb traducció del poeta Carles Riba, va començar a publicar-lo el 1953. Aquí ja falten passatges, potser suprimits per un tema de costos. Als anys 70 va ser Bruguera qui els va editar, mentre que a la dècada dels 80 van ser Aliorna i Alfaguara les que van prendre el relleu. L'aparició a Hachette de formats més reduïts va facilitar versions abreujades dels originals o la divisió en diversos llibres i fins i tot una certa promiscuïtat entre les històries de Babar fetes pel pare i les del fill.

El contingut de les històries originals també és curiós. En el fons, Babar no és més que la manera que troba un pare molt jove, amb 32 anys i que se sent moribund, per donar consells als seus fills que els serveixin en el futur. D'aquesta urgència vital es desprèn el ritme d'escriptura i dibuix de gairebé una aventura a l'any entre 1931 i 1937, quan va morir.

Alguns crítics consideren que Brunhoff transmetia idees antiquades i ingènues, “però ensenyen autocontrol, la necessitat de ser conscients dels actes de cadascun i que algunes eleccions són millors que unes altres”, contraposa, tanmateix, l'il·lustrador i escriptor Maurice Sendak en el pròleg de l'edició de Blackie Books. També hi ha els qui creuen que les històries són falsament ingènues i destaquen les seves innovacions, com l'ús, per vegada primera en un llibre infantil, de la lletra rodona que s'emprava a les escoles Montessori, els colors brillants, les escenes a doble pàgina i la utilització de només tres plànols. Uns tercers critiquen el regust colonial en el relat.

Tot això hi és present, certament. En el primer lliurament, Babar, que ha vist com la seva mare era abatuda per uns caçadors, se sent fascinat per la civilització i recorre tots els tòpics de la cultura occidental de l’època, que abandona el segle XIX per gestar la societat de masses: va a uns grans magatzems a comprar-se roba, s'immortalitza amb una foto i, és clar, fa gimnàstica, mentre que a la nit freqüenta les tertúlies. A El viatge de Babar, per bé que esmorza feliçment al llit al costat de la seva esposa (amb pijama i camisa de dormir, respectivament), també ridiculitza la guerra guanyant una batalla als rinoceronts a base de pintar-se les natges.

Ja escollit monarca dels seus pel sol fet de venir de la ciutat “i haver après moltes coses dels homes”, l'elefant promou a El rei Babar la creació de Ciutat Celeste, que la multitud de súbdits construirà a canvi d'autèntiques llaminadures, una imatge amb regust als intercanvis que feien els primers exploradors d'Amèrica i Àfrica amb els nadius. Això sí, cada elefant té un ofici i viu en una casa amb la seva corresponent palmera, totes ben alineades i amb el “Palau del Treball” just al costat del “Palau de Festes”, escola, biblioteca, tallers, port i zona de banys… Tot ben cartesià, en un model urbanístic molt semblat al que proposava en aquesta època Le Corbusier.

Els problemes portaran Babar a tenir un malson en què la tristesa, la fatiga i la por l’aguaiten, en una de les més belles il·lustracions que restaven inèdites. Els mals pensaments són expulsats pels grans valors: paciència, coratge, perseverança… “En aquesta vida no us heu de desanimar mai” o “Treballeu amb alegria i sempre sereu feliços”, són dues de les frases-moralitat amb les quals conclou la història. Estan en sintonia ideològica amb la conclusió que s'extreu de Les vacances de Zèfir, en què el consell de la gent gran és capital per resoldre una trama en la qual apareix la imatge de la salutació feixista d'un oficial mico al seu general.

L'edició de Blackie Books incorpora imatges de l'autor, de la seva família i d'alguns estris personals, la qual cosa permet rastrejar inspiracions de la vida real en els relats. Perquè fos “més resistent i manejable per als nens”, diuen uns editors que recorden aquests contes a la seva biblioteca infantil, la portada ha estat plastificada, i el format s'ha deixat en 23 centímetres. La part d’espectacularitat que perden aleshores els dibuixos en relació a l'original en reduir-se fotogràficament queda compensada per una laboriosa remasterització a la impremta per recuperar trames, pel llom i el punt de lectura de tela i per les dues cobertes diferents per a cada edició.

Sí que reprodueixen pràcticament el format genuí els àlbums que Nandibú, el segell infantil de Pagès Editors, està llançant des d'octubre, amb la intenció de treure al mercat també les sis històries originals. La directora del segell és Alba Besora, filla de Ramon Besora, qui va editar els Babar als anys 80 des d’Aliorna. Els elefants de Babar, que semblen trepitjar fort en el record de qui els tracta, han tornat amb força a les llibreries. Com resa la bandera que porta un d'ells en la desfilada d’El rei Babar. “Visca la felicitat!”.