Cooperatives, pirates i chavistes: el congrés dels ‘antiMobile’

A l'entrada del I Congrés de Sobirania Tecnològica obsequiaven els assistents amb un petit adhesiu. “És per tapar la càmera de l'ordinador; poden espiar el que fem”, diu un membre de l'organització d'aquest esdeveniment apadrinat per la CUP i que vol contraprogramar el Mobile World Congress (MWC). 250 inscrits i ponents com Darío Castañé, regidor del partit Pirata a Igualada. Castañé ho deixa clar durant la seva conferència d'aquest dissabte: aparells com el mòbil, la 'smart tv', les càmeres del carrer o fins i tot els electrodomèstics tenen components que no només serveixen per recollir dades i fer un perfil de qui som, sinó que espien quan cal per a les mateixes empreses i governs que celebren el MWC.

Tecnologia dominada per sociòpates

Quatre membres de l'organització coordinen la feina a l'auditori de la Universitat de Barcelona on se celebra el congrés. Els quatre utilitzen ordinador Apple i els quatre tenen el logo de l'empresa cobert amb cinta aïllant o adhesius reivindicatius, no per evitar que els espiïn sinó per boicotejar la marca en la qual confien. Alex Haché, investigadora en seguretat informàtica i membre de l'Associació i cooperativa tecnològica Calafou, ha iniciat la sessió de dissabte del congrés. Al compendi d'assajos 'Soberania Tecnològica', autoeditat per Calafou, Haché explica què és la sobirania tecnològica comparant-la amb la sobirania alimentària, i apunta per què esdeveniments com el MWC són sobretot un aplec de malvats: “La societat civil mai no s'ha limitat a l'ús passiu d'eines tecnològiques desenvolupades per altres, és a dir, homes blancs, rics i sovint sociòpates com Bill Gates, Steve Jobs o Marc Zuckerberg; sinó que sempre ha contribuït al disseny de les seves pròpies eines, i ha fomentat així la seva pròpia Sobirania Tecnològica: ràdios i televisions comunitàries, llançament en òrbita del primer satèl·lit no militar, primer portal de publicació oberta i anònima, alliberació de la criptografia, invenció de programari i les llicències lliures”.

La conferència d'Haché s'ha centrat en estratègies per esquivar el control de governs i cossos de seguretat. Haché i d'altres experts han posat Edward Snowden com a exemple per explicar què volen combatre. L'organització demana a l'audiència que no faci fotografies ni gravi la ponència d'Haché per motius de seguretat malgrat que res del que ha dit és confidencial. Haché recomana que a l'hora d'omplir formularis no donem les nostres dades reals, que utilitzem nombrosos comptes a les xarxes socials i que cap d'ells coincideixi en interessos o idees, per despitar la supervisió per part de potencials espies. Haché també ha demanat que eliminem la informació privada que puguem rebre dels nostres coneguts. Per justificar-ho ha explicat que en operacions policials contra la casa okupa de la Casa de la Muntanya, a Barcelona, s'han utilitzat dades personals sobre detinguts que es conservaven en aparells electrònics de companys seus. Haché ha presentat diverses organitzacions i programes útils per ser el més anònim possible a la xarxa. Haché ha recomanat, a pregunta d'un espectador, el programa d'encriptació Guardian Project: “Està 'guapo' per tenir intercanvi de missatges encriptats, però hem parlat amb ells perquè està 'chungo' que et demanin un compte de gmail”.

Roger Baig està al capdavant de Guifi.net, un projecte cooperatiu de connexió de banda ampla. Guifi.net col·labora amb nombrosos ajuntaments i compten amb 33.000 enllaços a la xarxa. La base de Guifi.net és una fundació que opera com a operadora de telecomunicacions, que treballa amb voluntaris per desenvolupar la xarxa i que cobra cada mes per la connexió. Baig ha criticat que projectes milionaris d'intercanvi de vivendes o de vehicles –com Airbnb o Blablacar– “no són economia col·laborativa de debò”. Guifi.net fa pública gairebé tota la seva informació tecnològica i corporativa, tot el que contrari que les grans operadores, segons Baig.

A Barcelona no és una prioritat

El repte més ambiciós de Guifi.net és convèncer ajuntaments que obliguin les empreses propietàries de la fibra òptica a reservar un percentatge molt petit de la capacitat de connexió a ús col·laboratiu com el que promou Guifi.net. Roger Pueyo, company de Baig a Guifi.net, ha admès que “per a l'actual ajuntament de Barcelona això encara no és una prioritat. Però insistim en reunions i per tot arreu perquè això canviï”. Baig creu que decisions d'aquesta mena depenen més dels tècnics del govern municipal “que no pas de polítics que van i vénen cada quatre anys”. Baig sembla més optimista que Pueyo i està convençut que aquest 2016 veurem consistoris catalans obligant amb ordenances l'obertura de l'infraestructura de fibra òptica a projectes col·laboratius o fins i tot d'autosuficiència per a l'administració pública.

Castañé ha advertit des de la seva experiència a l'ajuntament d'Igualada la vulnerabilitat de les dades de l'administració municipal catalana. Aquest representant de Pirates de Catalunya troba escandalós que els funcionaris d'Igualada treballin amb el sistema operatiu Windows XP, perquè és vell i fàcil de ser piratejat, segons Castañé. També ha explicat que ha examinat els servidors d'administracions públiques catalanes: “9 de cada 10 tenen una seguretat molt baixa”, exposant les dades dels ciutadans a usos indesitjats.

La revolució bolivariana

El plat fort del dia ha estat la conferència de Rafael Rico, exassessor del govern de Veneçuela per a la transició dels seus ministeris a l'ús de programari lliure. Rico ha il·lustrat la seva presentació amb el pingüï de Linux –la plataforma de referència per desenvolupar programari gratuït i obert– amb la boina vermella del chavisme. Rico s'ha remuntat al 2002, quan un bloqueig informàtic motivat pels Estats Units hauria aturat durant tres mesos la producció de PDVSA, l'empresa estatal de petroli. Chavez va firmar el 2004 un decret presidencial que obligava tota l'administració pública veneçolana a deixar de treballar amb programes comercials i migrar a programari lliure. Rico ha donat detalls interessants dels processos de formació de funcionaris i dels missatges que el chavisme utilitzava per motivar els treballadors a canviar la tecnologia dels seus ordinadors: “És cert que hi havia informàtics que posaven problemes, però perquè Microsoft o Cisco els comprava obsequis o els convidava a congressos”. Rico ha afegit que la nova majoria parlamentària, contrària a la revolució bolivariana, ja ha retirat una llei que imposava sancions per als que no utilitzaven programari lliure a l'administració. Rico ha assegurat que a Veneçuela hi ha 3,8 milions d'alumnes de col·legis públics amb ordinadors de treball amb programari lliure: “Bill Gates va dir que el programari lliure és el programari dels comunistes. Doncs estic content de dir que sóc comunista”. Rico ha conclòs que el creixement de les Tecnologies de la Informació, sent el MWC el seu exponent, són una estratègia del neoliberalisme i de les potències militars.