La joia barcelonina de l’Hermitage

Sense notícies que permetin saber si el projecte del Museu de l'Hermitage a Barcelona segueix endavant, en quina fase es troba i on se situarà; si es construirà aprofitant unes antigues naus en desús o es farà un edifici nou en un solar al costat del mar; arriba la notícia que la presència barcelonina al museu rus de Sant Petersburg ve d'antic. Tant com des del 1925, any en què està documentat l'ingrés als fons d'aquest monumental museu d'una peça excepcional de procedència barcelonina: un copó que duu la marca d'un obrador barceloní amb els escuts d'un dels promotors artístics més importants de Catalunya, en concret el comte d'Urgell Pere II, un dels principals mecenes de l'art del segle XIV, que va saber envoltar-se d'artistes de primer nivell i d'importants obres d'art, només superat per membres de la casa reial. La peça, de plata sobredaurada i de 52 centímetres d'altura, inèdita fins ara dins de la bibliografia espanyola i només citada en la russa, però que no la relacionen amb el famós comte, serà la protagonista de la conferència El comte Pere II d'Urgell (1348-1408) i les arts, que pronunciaran aquesta tarda (Institut d’Estudis Catalans, 19.00) els seus descobridors, Albert Velasco, conservador del Museu de Lleida, i Francesc Fité, professor d'Història de l'Art Antic i Medieval de la Universitat de Lleida.

“De les prop de quinze peces similars que es coneixen, entre copes i portapaus, moltes desaparegudes, m'atreviria a assegurar que és la millor i una de les que es troba en més bon estat de conservació”, segons Velasco. Per aquest investigador, Pere II va ser un gran amant de joies executades amb materials nobles com l'or i la plata, “decorades amb perles i pedres; uns objectes que moltes vegades eren regals diplomàtics que tenien com a missió donar prestigi a qui els regalava, així com enfortir les relacions i aliances politicofamiliars”.

La peça, com moltes de les obres d'art disperses i dipositades en museus de tot el món, ha tingut una vida convulsa. “Se sap, a partir de l'expedient de l'Hermitage, que el 1901 era a Londres, en la col·lecció de T.D. Gibson Carmichael; que el 1905 l'antiquari Seligman la va vendre al Museu de l'Escola Stieglitz de Dibuix Tècnic de Sant Petersburg i que el 1925 va ingressar a l'Hermitage”. El copó, continua Velasco, “suposadament procedeix d'alguna parròquia catalana, segurament lleidatana, a la qual la devia donar el comte Pere, però en deu ser una d'important, perquè el copó és excepcional”. No és l'únic cas que es coneix. Pere II també va donar al famós monestir de Sixena, a Osca, un portapau com a agraïment al fet que la seva filla hi havia processat; la peça, que va ser robada el 1991 d'una caixa forta del MNAC, contenia una petita relíquia de la túnica de Crist.

Segons els investigadors no hi ha cap dubte de l'origen barceloní de la peça, més enllà del punxó on es pot llegir el nom abreujat de la ciutat, “per la tipologia característica d'aquestes produccions dels segles XIV i XV, en la qual destaquen les tres parts diferenciades, la base, l'eix central i el receptacle eucarístic que sempre presenta dos braços serpentejants que es rematen amb àngels alats de qualitat escultòrica, que sostenen canelobres i actuen de custodis”. A l'interior del recipient els investigadors han localitzat una A, “una mena de signatura de l'artista que va crear la peça”, però no disposen de més informació.

La peça, explica Velasco, ens situa en l'ambient de luxe i fastuositat que va envoltar el comte i la seva dona Margarida de Montferrato durant tota la seva vida i que va tenir el castell palau de Formós, a Balaguer, com a epicentre, tot i que va ser arrasat el 1413 per Ferran de Trastàmara, escollit rei l'any anterior que es va enfrontar als seus opositors, entre els quals hi havia Jaume el Dissortat, fill de Pere II i Margarida, que va vèncer després de tres mesos de setge.

El copó, ara mateix no és a Sant Petersburg. Ha viatjat fins a Amsterdam per participar en l'exposició Spanish masters from the Hermitage and Portrait Gallery of the Golden Age, que es pot veure fins al 29 de maig a la seu holandesa del museu rus. Seria d'esperar que entre les peces que viatjaran a Barcelona quan l'Hermitage obri les portes en aquesta ciutat, hi hagi el recuperat copó i així torni a la ciutat que el va crear fa més de sis segles.