Càstig als bloquejos

Set setmanes després que se celebressin les eleccions, el sondeig de Metroscopia publicat avui per EL PAÍS ens retorna el mirall actualitzat dels canvis que s'han produït entre els ciutadans. El cost més important recau en el president en funcions i líder del PP, Mariano Rajoy. És dur llegir que va atendre als seus propis interessos i als del seu partit, abans que als d'Espanya, en el moment de declinar la proposta del Rei per a la investidura, però ho pensen set de cada 10 ciutadans, entre ells un terç llarg de votants del PP. I per a ell és greu que es consolidi la imatge d'Albert Rivera com el líder més ben avaluat, fins i tot entre els populars.

El PP justifiquen el cop per l'allau de casos de corrupció. I que no s'ha pogut fer valer com la força més votada: ni ha negociat els suports que li falten, ni Rajoy ha volgut exposar-se a una derrota en la investidura. La seva manera d'apartar-se'n el condemna pràcticament a la impotència política i redueix les possibilitats del seu partit, probablement confiat en una repetició de les eleccions que, de moment, només li dóna una posició pitjor de la que ja tenia.

La iniciativa es troba ara en mans del socialista Pedro Sánchez, cosa que l'ha beneficiat en termes d'opinió pública. No cal descartar que es tracti d'un fet conjuntural, ja que l'enquesta es va fer durant els dies en què es va produir l'encàrrec del Rei; en tot cas, dóna d'un reflex àmpliament positiu. Ho és per al mateix Monarca, la decisió del qual aplaudeix una gran majoria. I per descomptat ho és per a Sánchez, que rep el premi de qui es llança a l'arena per incompareixença del contrari i el partit del qual es troba ara a menys d'un punt del PP en intenció de vot, mentre que es distancia en més de tres respecte a Podem, el seu seguidor immediat.

El proper Govern sembla estar en joc entre PSOE i Ciutadans, tot i que la perspectiva és molt difícil: la suma dels seus diputats (130) està lluny de la majoria absoluta i necessiten el suport o l'abstenció d'alguna de les altres dues forces —PP, Podem— que ja ho han negat. Però la combinació més mal avaluada és la del PSOE i Podem amb Pablo Iglesias com a vicepresident de l'Executiu. Una operació per la qual manifestament no està preparada l'opinió pública que, tenint en compte el sondeig, tampoc no ofereix tant rèdit electoral al partit de Iglesias com si el sorpasso al PSOE fos una fruita madura.

Els espanyols necessiten solucions en positiu, i no vetos ni tacticismes en cadena. S'espera algú que tregui les castanyes del foc, i no polítics al refugi a la recerca d'oportunitats electorals futures. Que potser es presenten; i potser, no. Les urnes del 20-D van establir un escenari pluripartidista i això es manté, per la qual cosa continua sent cert que tornar una altra vegada als electors perquè votin seria una confessió d'impotència dels polítics, que els demanen que arreglin una atzagaiada perquè ells se'n consideren incapaços. Cada vegada sembla més clar que la repetició de les eleccions perjudicarà qui aparegui com a culpable de no haver permès la constitució d'un Govern per mers interessos partidistes.